Fa uns dies, després d’atrevir-me a penjar un text “pastós”,
un amic em va comentar que havia estat una sort, no haver-me posat amb “l’Infinit”.
I tenia raó, però si no va sortir l’Infinit va ser degut
a que no hi vaig pensar. I podria posar-hi remei, però no capacitat per aportar
alguna cosa. El concepte d’Infinit no existeix, ja que ningú sap en que pot
consistir aquesta cosa tan estranya.
Ens diuen que tot té un començament i un final. Si és
cert, l’infinit no existeix, a part de com a concepte matemàtic. Però la
veritat és que ni en la teoria del positiu-negatiu / materia-antimateria, no
puc concebre el concepte. Abandono.
Un es pot atrevir en altres punts de vista, altres idees,
que tot i no ser la visió habitual, i contenir bases prou distorsionades, poden
tenir algun concepte encaminat.
Cada dia pel matí, trec el minigos de casa a fer un riu.
L’animal, pel matí, espera de mí dues coses, una llaminadura canina i sortir a
fer el primer desbeure. Simple i lògic. Lo primer per hàbit i lo segon per
necessitat. No anem gaire lluny, i la bèstia es passeja entre unes herbes i fa
el que li convé. Fa unes oloradetes de control i curiositat i deixa anar unes
gotetes, suposo que de marcació de terreny. Per cert, que aquelles herbes deuen
tenir molts “amos”.
Què els passa pel cap als gossos ?. Quin concepte tenen
dels “seus” humans?. Part de la manada? Són seguidors del cap humà de la
manada? Es l’humà el que té la obligació de procurar per ell, el gos? Som una
espècie de Deus ? Obediència i fidelitat absoluta, excepte les èpoques de zel ?
Ens han de defensar? Es senten orgullosos dels seus humans?
Volen tenir amics gossos?
La veritat es que des del seu punt de vista, l’Infinit,
els diners, els mòbils, la tele, i moltes de les coses més importants per
nosaltres, en ells es transformen en menjar, obeir, desobeir, marcar el
terreny, i intentar reproduir-se i dormir (fer el gos).
No sé qui va més encertat ; i no paguen impostos, ells ...
JP
No sé què dir-t'he, l'ésser humà es pot lliurar de la part consumista si ho vol, en canvi, el gos es esclau del seu amo i sense possibilitat d'enlliurar-se'n
ResponderEliminarSegur que l'humà es pot deslliurar del consumisme ( un dels molts "amos" que en té), si vol? Si és així... quina ironia! Perquè el mateix fet de poder pensar i decidir ja ens porta a "infinits" mal de caps. Per una altra banda, no sé per què els amos del gossos intenta moltes vegades que el gos es comporti com a home, en lloc d'intentar ells imitar de tant en tant el tarannà del gos.
ResponderEliminar