EL TEMPS, LA MORT I LES FORMULES MAGIQUES

EL TEMPS, LA MORT I LES FORMULES MAGIQUES

Hi ha diversos conceptes que no puc fer-los encaixar dins la lògica.  Fins i tot tinc dubtes de si són dimensions, entenent dimensions com a eixos de coordenades de l'existència.

El res, la existència de res, seria lo lògic,  però està clar que aquesta premissa es falsa. Alguna cosa existeix, o moltes. Formes d'energia. Energia intel·ligent o aconscient. Què és el temps? Com a concepte. No com es medeix,  si no què és. El més probable és que sigui dimensió.  Un eix on succeeixen fets, en una percepció només conscient d'alguns éssers vius, però usat per tot el que ocupa espai.

 Espai, una altra dimensió? Un eix per tota matèria amb massa i volum?

No arribo més enllà.  Hi ha altres dimensions, per mi incomprensibles, però existents. Existències que creuen dimensions. Esperits, fantasmes  ?

Em sorprèn que existeixin coses, la consciència,  la intel·ligència, la vida.
I quantes coses no sabrem ni que existeixen? I quantes es descobriran?

Hi ha un parell de formules que em tenen fascinat. No penseu que és canvi de tema.

VELOCITAT = ESPAI / TEMPS      Una fórmula que remena 3 dimensions?
Relaciona tres conceptes màgics.

 
I l'altra super fórmula :

Energia = massa x C2      ,   quasi res. L'energia és massa en moviment.  I és poden creuar les dues fórmules.

Leonardo, Einstein, Jesús, Plató,   són existències que provoquen un salt en el coneixement,  difícilment de forma natural, no ho se explicar. No crec que sigui simplement genètica,  educació,  curiositat, intel·ligència,  ús anormalment gran del cervell, imaginació... alguna cosa hi ha que s' escapa...

El gran misteri, la  nostra percepció del tot per la interpretació del nostre cervell. Conscient i inconscient.  Massa variables, massa informació,  massa condicionants. El cervell necessita l'inconscient per sobreviure sense rebentar i per tenir "sensacions" i interpretar, sentir, des d'una altra perspectiva.

Després de veure els milers de misteris i condicionants en que estem immersos,  podem fer-nos un planteig simple.
Estem vius, de la forma en que en som conscients. Sentim i comprenem en les nostres dimensions percebudes. Tenim alguns coneixements,  corresponents al temps que ens toca viure. I podem gaudir d'aquest viatge en l'atracció de la vida (atracció de fira) o hem de sobreviure de la millor manera possible si la sort no acompanya. 

Però davant la incertesa del que hi ha quan arribi el "canvi de format", quan la vida sense filosofar s' acabi, aprofitem ho,  siguem menys racionals i més animals. No donéssim tantes voltes. Cal riure, compartir, estimar, crear, conèixer i meditar ; tan com el cos, l'edat, la salut, la sort i qualsevol altre factor ens permeti.
Com diu la frase : rieu, rieu, que el món s' acaba.  Era així oi?

Jp

I l'infinit ? es ?