Arribarà un dia que la publicitat serà quasi delicte. Ara es una forma de convèncer de que et gastis uns diners en alguna
cosa probablement supèrflua.
El cost d'aquesta publicitat està en el preu final del producte. I en molts casos no cal dubtar de la seva efectivitat, i en alguns cassos, reconèixer el bon fer professional.
Una bona publicitat, vull dir efectiva, pot "afegir" valor a un producte. Això vol dir que permet incrementar el preu i en cassos la imatge i les vendes.
No és tan ètic crear necessitats quan els recursos són limitats.
D'acord en que ningú està obligat a comprar alguna cosa, però estareu d'acord en els efectes que produeix en la nostra ment.
La publicitat dirigida als menors és un insult. Els nostres infants i joves volen fer el que veuen fer. No es falta de personalitat o educació, i la pressió sobre els pares és brutal.
Els pares no volen que els seus fills siguin "menys" que els altres nens, probablement perquè molts dels pares actuals ho van viure en pròpia carn, i saben que això afecta a l'autoestima. També per comoditat, ja que impartir disciplina es més farragós i conflictiu.
Els publicistes saben que aquests petits detalls són explotables. I la finalitat és clara.
Hi ha publicistes que utilitzen gent famosa o models professionals reconeguts. És legal, però és un engany. Aquesta gent cobra per fer, dir o opinar sobre les meravelles o ventatges de comprar o usar això o allò.
No som estúpids i pensem que això ho sabem i ho controlem.
Tenim clar que conduir aquell cotxe fa que ens vegin d'un status superior. Volem que ens considerin persones d'èxit. La vanitat és cara...però poca gent s' escapa d'aquesta pressió.
Tenim clar que s' ha d'usar desodorant, tot i que fa pocs anys l'usava ben poca gent. I ara hi ha una marca que juga al masclisme, i fa gràcia. Vaja que destinem uns recursos a una cosa que abans no ens preocupava gaire o simplement no entrava a pressupost, i a més si triem la marca dels mascles, lligarem sense descans.
El més sorprenent es la telefonia mòbil. A totes les economies domèstiques ja tenen apartat concret en el pressupost. La despesa en comunicacions es d'estudi psicològic. I l'ús per part dels menors, un èxit sense precedents.
Però aquests dies, abans de
Reis, els perfums i colònies són els reis dels anuncis. Ja em sé de memòria
l'anunci en italià, subtitulat. Aquell que la noia guapa es banya en una
copa de cava. Aquella noia primeta de cames i somriure magic d'una marca de nom
castellà que pronuncien en anglès i sona rarissim, però eh... en anglès
que farda més.
Aquella colònia per homes que ara ha tret colònia per dones i fa ballar el "skyline" d'una ciutat a ritme d'ecualitzador.
Vaja, que ara no surto de casa sense colònia bona o cara, desodorant, un xampú anticaspa que reforça l'arrel del cabell, el meu super cotxe que acabaré de pagar el 2040, el meu i Phone 7, la camisa de la sargantana i l'alegria de viure que em dona el medicament Trempis, reforçant psicològic i anímic.
Quina enveja us dono oi?
Per cert, hi ha productes d'efecte psicològic curiós. Els de regalar.
Si regales un movil barat quedes malament, millor regalar la colònia cara. Et gastes molt menys i es resulton.
Jp
No hay comentarios:
Publicar un comentario