El CEL DELS ANIMALS
Escoltava el sermó d’un rector amb atenció.
Jo no professo, però respecto. De vegades vaig a l’església per altres causes,
suposo que com molta gent.
Em sorprèn escoltar certes coses, com la
visió humano-cèntrica de l’univers. Es una constant amb moltes religions. No
entenc perquè aquesta obsessió.
De ben segur que si existeix un Deu conscient
creador, qualsevol forma de vida té importància per a ell, i per això van ser
creades. I que les diferents formes de vida o de “sentiments” no tenen perquè
ser comprensibles d’una espècie a una altra.
La religió és una necessitat i no una
realitat. Està creada per l’home (és una opinió).
La Dona i l’Home necessiten una part
espiritual per poder evolucionar mentalment, que no vol dir religiositat. Es
simplement el reconeixement del poder del cervell en la interpretació de lo
existent i també lo incomprensible i que ens afecta.
Tampoc entenc com en una societat com
l’actual poden conviure aspectes religiosos amb aspectes de la ciència. O la
teoria de l’evolució es dona per bona o tanca la barraca i aprenem la
descendència d’Adan i Eva. Es incongruent i manipulador. Els interessos van per
sobre la dignitat intel·lectual.
Tampoc entenc perquè es donen per
indiscutibles els texts bíblics.
Les transcripcions després de molts anys dels
successos, la mentalitat de la època, la cultura imperant (incultura), i la
parcialitat, fan quasi impossible una transcripció fidel, sense posar en dubte
la força de lo que després de tants anys encara necessitava explicar-se.
El rector comentava que venim del Tot i
tornem al Tot. En aquesta expressió, sí que hi crec, encara que no de la
filosofia catòlica de l’assumpte.
Formem part de l’univers, sí. Després de la
nostra mort corporal sí que tornarem a formar part del Tot de l’Univers. Ja no
tinc clar que vinguem triats d’alguna forma i menys que tinguem una “funció” al
món. El que tenim és la possibilitat d’aprofitar-ho, ja que estem ací.
Qualsevol esser viu és tan important com l’ ésser
humà. Si existeix un lloc on les consciències dels essers que han viscut (un
cel ) resten temporal o definitivament, no és un lloc VIP sinó RIP.
La fidelitat indiscutible d’un gos, la
indefensió d’una planta, la lluita d’un ocell per sobreviure i cuidar la seva
descendència, té un valor incalculable a nivell de la Vida.
La única essència que resta eternament és l’energia.
Ni idea de en quines formes i consciències és possible. Però no hi ha un
creador a la nostra imatge, no tenim un cel privat.
No som tan importants. Més aviat perjudicials
per la Vida. Ens falta humilitat, molta.
JP
No hay comentarios:
Publicar un comentario