Es massa complex voler saber què és
l’Univers, ni pretendre saber si hi ha un creador o si no existeix res més del que el teu cervell et permet percebre.
Hi ha tants universos com
consciències, i no parlo només de les humanes. Probablement, i dins la
complexitat de l’existència, el que no sabem ni sabrem és infinitament més gran
que la nostra imaginació.
Cadascú té el seu prisma
d’observació, les seves creences, les seves circumstàncies. Els sentiments
propis no es poden compartir i difícilment explicar, per tant, cada punt de
vista, cada persona o ésser conscient viu o experimenta el seu univers. El que
no veiem o no percebem no existeix en el nostre univers i en canvi deu ser.
La humanitat està mal conformada, es
comporta com espècie animal desconnectada de la resta de l’entorn i això la fa
imperfecta. Des d’aquest punt de vista és un error i llavors la possible
creació és errònia.
El ésser humà és social, necessita
està agrupat i la maldat arruïna part de les avantatges de la col·laboració.
Fa pensar que a partir de la
individualitat, també ha d’haver una consciència col·lectiva, no només
d’humans, però que cal d’un punt evolutiu del que encara estem lluny.
Les necessitats bàsiques són les que
dominen les consciències de forma racional. A mida que es cobreixen aquestes
necessitats ens anem separant de la puresa animal i entrem en l’entramat de la
“societat”. Aquest es va convertint cada
vegada més en la separació de circumstàncies de cadascú, apareixent la
desigualtat de situació i de capacitats. La Societat hauria de polir aquestes
divergències però ja veiem que les accentua. L’humà és egoista i despietat,
només cal posar-lo en una situació extrema per comprovar-ho.
El més present en cadascú són els
seus pensaments, limitats per les circumstàncies. Si cal treballar i no es
disposa de temps pràctic es dedica menys temps a pensar i més a deixar-se
portar. Com més temps lliure ens permet pensar, de vegades massa. Res garanteix
la felicitat o benestar, fins i tot com més pensaments menys benestar. Sembla ser
que la ignorància ajuda a no preocupar-se.
El pensament crea la “realitat” de
cadascú. I cadascú té una realitat diferent, només depenent dels seus
pensaments i des del seu punt de vista i origen.
La societat facilita la supervivència
al cost de desenganxar-se de la naturalesa. Un preu massa alt si volem
sobreviure com a espècie.
Aprofitem mentre quedi temps digne,
que se’ns acabarà a tots amb la vellesa i a l’espècie quan ens haurem passat de
la ratlla.
JP
