De vegades m’agrada escoltar o llegir
sobre les premonicions, o sobre la recognició
(en test científic) de la realitat abans de que passi, de com la realitat la
crea el nostre cervell, en base a la informació dins el nostre ADN i en base a
les circumstàncies. Si donéssim per
certa aquesta premissa, que el futur ja està escrit, que el temps ja ha estat
(els fets ja han passat i només es veuen des d’un punt de vista endarrerit), la
percepció de la nostra vida, els propòsits, la voluntat i el futur queda sobre
el camí d’on no podem sortir. Tan fa el que facis, ho fas com ho fas perquè no
pot ser d’una altra manera, el que ha de passar, passarà. No cal preocupar-se,
no hi ha lliure albir.
Això reconforta encara que pugui
semblar el contrari. Perquè preocupar-se, perquè expectatives, si tot passarà com ha de
passar.
L’agenda diària es va omplint sense
voler; una visita prevista al metge, una trobada agendada, complir a la feina,
anar al supermercat, al taller per l’avaria del cotxe, aquella persona que et
trobes i petes la xerrada, aquell missatge per telèfon que has de respondre, l’ànim
quan et despertes, aquell cop de genoll a la taula i que et fa caminar malament
una estona... i el telèfon – el sagrat telèfon -, no tries el que veus en les
xarxes (amb escasses excepcions), mires el que surt, i del que mires, els
algoritmes et segueixen fent sortir coses semblants.
Diuen que les persones que apareixen
en la teva vida no són per sorpresa sinó que te les trobes per alguna cosa. Això
significa que està premeditat – tot ho està. Les emocions son condicionades per
ser com ets – no havent-ho triat-. L’atracció i repulsió de les altres persones
no són circumstancials, són perquè han de ser així. Fins i tot el que
socialment no has de fer dependrà de diverses coses el fet de fer-les o no (no
tries).
Com deia un expert, sembla ser que hi
ha més dones infidels, però no és cert. Simplement les dones són infidels quan
volen i els homes no els deixen ser infidels quan voldrien. Ara podríem parlar del
significat de la infidelitat però no és el tema.
Podem actuar sobre l’atracció per una
altra persona? Podem actuar sobre les sensacions de les altres persones envers
a tu? Es el teu caràcter i el teu físic un factor escollit?
Em dona pau pensar que no ens hem de
complicar tant i deixar que les coses passin o que no passin. Disposar del que
tenim -que ens ha tocat per loteria- i mirar que el viatge de la vida sigui
agradable, sense mèrit però que el puguis gaudir.
Si la felicitat és la absència de
dolor, que el destí es comporti, si us plau.
JP
