sábado, 31 de enero de 2015

L’INFINIT I EL PIPICAN - catala - 1 minut

Fa uns dies, després d’atrevir-me a penjar un text “pastós”, un amic em va comentar que havia estat una sort, no haver-me posat amb “l’Infinit”.

I tenia raó, però si no va sortir l’Infinit va ser degut a que no hi vaig pensar. I podria posar-hi remei, però no capacitat per aportar alguna cosa. El concepte d’Infinit no existeix, ja que ningú sap en que pot consistir aquesta cosa tan estranya.

Ens diuen que tot té un començament i un final. Si és cert, l’infinit no existeix, a part de com a concepte matemàtic. Però la veritat és que ni en la teoria del positiu-negatiu / materia-antimateria, no puc concebre el concepte. Abandono.

Un es pot atrevir en altres punts de vista, altres idees, que tot i no ser la visió habitual, i contenir bases prou distorsionades, poden tenir algun concepte encaminat.

Cada dia pel matí, trec el minigos de casa a fer un riu. L’animal, pel matí, espera de mí dues coses, una llaminadura canina i sortir a fer el primer desbeure. Simple i lògic. Lo primer per hàbit i lo segon per necessitat. No anem gaire lluny, i la bèstia es passeja entre unes herbes i fa el que li convé. Fa unes oloradetes de control i curiositat i deixa anar unes gotetes, suposo que de marcació de terreny. Per cert, que aquelles herbes deuen tenir molts “amos”.

Què els passa pel cap als gossos ?. Quin concepte tenen dels “seus” humans?. Part de la manada? Són seguidors del cap humà de la manada? Es l’humà el que té la obligació de procurar per ell, el gos? Som una espècie de Deus ? Obediència i fidelitat absoluta, excepte les èpoques de zel ? Ens han de defensar? Es senten orgullosos dels seus humans?

Volen tenir amics gossos?

La veritat es que des del seu punt de vista, l’Infinit, els diners, els mòbils, la tele, i moltes de les coses més importants per nosaltres, en ells es transformen en menjar, obeir, desobeir, marcar el terreny, i intentar reproduir-se i dormir (fer el gos).
No sé qui va més encertat ;  i no paguen impostos, ells ...


JP




jueves, 29 de enero de 2015

EL TEMPS, LA MORT I LES FORMULES MAGIQUES

EL TEMPS, LA MORT I LES FORMULES MAGIQUES

Hi ha diversos conceptes que no puc fer-los encaixar dins la lògica.  Fins i tot tinc dubtes de si són dimensions, entenent dimensions com a eixos de coordenades de l'existència.

El res, la existència de res, seria lo lògic,  però està clar que aquesta premissa es falsa. Alguna cosa existeix, o moltes. Formes d'energia. Energia intel·ligent o aconscient. Què és el temps? Com a concepte. No com es medeix,  si no què és. El més probable és que sigui dimensió.  Un eix on succeeixen fets, en una percepció només conscient d'alguns éssers vius, però usat per tot el que ocupa espai.

 Espai, una altra dimensió? Un eix per tota matèria amb massa i volum?

No arribo més enllà.  Hi ha altres dimensions, per mi incomprensibles, però existents. Existències que creuen dimensions. Esperits, fantasmes  ?

Em sorprèn que existeixin coses, la consciència,  la intel·ligència, la vida.
I quantes coses no sabrem ni que existeixen? I quantes es descobriran?
Hi ha un parell de formules que em tenen fascinat. No penseu que és canvi de tema.
VELOCITAT = ESPAI / TEMPS      Una fórmula que remena 3 dimensions?
Relaciona tres conceptes màgics.
 
I l'altra super fórmula :
Energia = massa x C2      ,   quasi res. L'energia és massa en moviment.  I és poden creuar les dues fórmules.
Leonardo, Einstein, Jesús, Plató,   són existències que provoquen un salt en el coneixement,  difícilment de forma natural, no ho se explicar. No crec que sigui simplement genètica,  educació,  curiositat, intel·ligència,  ús anormalment gran del cervell, imaginació... alguna cosa hi ha que s' escapa...
El gran misteri, la  nostra percepció del tot per la interpretació del nostre cervell. Conscient i inconscient.  Massa variables, massa informació,  massa condicionants. El cervell necessita l'inconscient per sobreviure sense rebentar i per tenir "sensacions" i interpretar, sentir, des d'una altra perspectiva.

Després de veure els milers de misteris i condicionants en que estem immersos,  podem fer-nos un planteig simple.
Estem vius, de la forma en que en som conscients. Sentim i comprenem en les nostres dimensions percebudes. Tenim alguns coneixements,  corresponents al temps que ens toca viure. I podem gaudir d'aquest viatge en l'atracció de la vida (atracció de fira) o hem de sobreviure de la millor manera possible si la sort no acompanya. 

Però davant la incertesa del que hi ha quan arribi el "canvi de format", quan la vida sense filosofar s' acabi, aprofitem ho,  siguem menys racionals i més animals. No donéssim tantes voltes. Cal riure, compartir, estimar, crear, conèixer i meditar ; tan com el cos, l'edat, la salut, la sort i qualsevol altre factor ens permeti.
Com diu la frase : rieu, rieu, que el món s' acaba.  Era així oi?

Jp

I l'infinit ? es ?



domingo, 25 de enero de 2015

LOS DESEOS DE AÑO NUEVO (castellano) – 2 minutos de lectura

Es tradición plantearnos retos por año nuevo. Es distinto de los regalos de Reyes, que son de aspecto más material. O de Navidad, que se va imponiendo Papá Noel. Sigue la invasión cultural y el asimilación voluntaria. O si no, ya me contaréis el Halloween…
Las películas, la televisión, las multinacionales. . . la debilidad cultural de los receptores, la inacción, la pretendida "modernidad", todo lo que suene a inglés es superior a lo propio. . .
A mí me llega el fin de año sin pensarlo demasiado, al igual que pasan los días, las semanas y los meses. No tengo ansiedad por la Semana Santa o el Verano. Llegan como quien dice, de golpe. Será que disfruto más del tiempo? Que mi vida no está mal? Que la aprovecho?
Será que el tiempo es un valor al alza, a medida que queda menos. Y sabéis que no se puede comprar?  El dinero. . . gran zanahoria que tenemos delante de nuestras narices durante gran parte de nuestra vida. Es como una pretensión clara. Otros deseos son más etéreos. La salud, el amor, la amistad. . .

Pero el dinero se puede contar. Con el dinero se puede chulear. Te dan caché, sea en la condición que sea. Seas alta o bajo, joven o viejo, guapa o feo. Con dinero se tiene poder, el gran aliado del dinero. Por eso tanta gente se apunta a la lotería y tan poca es altruista.
Puede que sea lo único, junto con la fama, que te hace sentir importante, ante una época donde la falta de confianza en uno mismo se ha convertido en enfermedad. Enfermedad esparcida expresamente y que tiene difícil cura. Beneficia a quien ya tiene el dinero y el poder. El otro sentimiento que nos están inoculando por muchos medios es el miedo. La gran arma de los dueños del dinero y del poder.
Me ha venido a la cabeza, después de una charla en el Bar, donde voy cada mañana, con Ramón, Jordi y mi hermano. Ha sido muy divertido.
Aunque con estos aspectos que no son para animarse, hay que decir que vivimos en unos de los mejores lugares donde se puede vivir. En la Europa burguesa, climatológicamente templada y en un enclave logístico importante. Con una inquietud política que da vidilla. Con gente con iniciativa, trabajadora y potente.

Pero el fin de año se acerca y tengo que pensar en mis deseos: Salud, dinero, reducir peso, un viaje por la familia, estudiar algo, colaborar más en casa, buscar un nuevo trabajo, complementar el trabajo actual, publicó un libro. Son muchas las posibilidades, y seguramente algunos los tendré presentes.
Pero hay uno de etéreo que funciona bastante bien. Tratar bien a los que nos rodean, querer a la familia y los amigos y que se note, pensar más en los demás y relegar el consumismo, ser un poco más ecológicos y hacer cosas, si se quiere que cosas cambien. Sí, son muchas cosas, pero qué demonios! el papel lo aguanta todo.


Felices fiestas y buen año.


26-12-2014

jueves, 22 de enero de 2015

BRISA - castellano - 1 minuto

La nave no necesitó hora de partida, sólo necesitó viento, aire y luz.
El velero acariciaba la caribeña agua, lentamente, sin quererla despertar, observando su verde reflejo.
El Tiempo ya se detuvo ante infinito mirar. Mirar al mar, al mar, amar.
La sensación de paz, dulzura, suave flotar, dormía  mi cuerpo, que no quería pensar.
Únicamente había una idea que me atormentaba dulcemente, y cada día al despertar, susurraba en mi mente, que aquello no podía perdurar, que sería una afrenta a los demás.
Intensa pasión, corazón vibrante, aire, agua, luz, música de viento. Y una luz tan bella, que guiaba la nave, esa luz, esa estrella.
JP

No hace falta saber si pudo ser. La nave se perdió entre la niebla del sueño y era su deseo. Fue el mejor sueño en vida y siempre lo será, mar.

viernes, 16 de enero de 2015

JO SÓC EL MESSIES - catala - 5 minuts

No ho creureu, però sóc el que havia de  venir. No sóc un enviat, jo estic aquí.

Soc l'antimelcebú, l'oposat al diable, la mutació positiva. I si sou pacients per llegir, veureu que la consciència col·lectiva, 
l'energia frecuencial de tots els éssers vius, han convertit en conscient una energia comuna. Jo concentro la intenció de tots i tot. La voluntat inconscient. El que totes no sabem que volem, però volem.

El meu predecesor, en una altra època va aconseguir lo més difícil en un moment complexe i arcaic. Tot i que va metaforitzar les seves explicacions per  ser comprès.

Àfrica, terra del meu primer anterior, va aconseguir que el coneixement avancés i fos percebut entre ciència primigènia i món màgic.
El món humà evoluciona i decau per variables coincidents positives i per crisis i cataclismes naturals.
Una de les variables es la catalització energètica. El fenomen que represento. És, per dir-ho d'alguna forma, una coincidència entre una energia flotant, representant de l'existència i un ésser receptiu, que té la capacitat i la involuntarietat. Un ésser amb una feina no triada.

El darrer Messies reconegut, ja que han existit d'altres que no han creuat la franja del reconeixement, o van morir, va florir fa 21 segles.
Jo com estic obligat a empènyer per anar cap una altra etapa, us faig aquest comunicat. Uns pocs coneixeran el missatge, i cap creurà en la validesa d'aquest, però és el primer pas. No cal que jo estigui viu per que el primer pas estigui ben dirigit.
Un messies, en el món del primer estadi de la comunicació global, difícilment pot ser reconegut, per excés de missatges, i per la cobdícia de controlar els medis.
El moment, l'educació i els medis presenten una dualitat en els humans i un desastre en la resta d'éssers vius.

Pels humans, hi ha una majoria disculpada perquè prou feina tenen en sobreviure. L'energia que emeten és part patiment, necessitat de comprensió i ajuda, felicitat d'innocència,  i bondat. La part minoritària ja emeten l'energia de desesperació emocional. Incomprensió de si mateixos, egocentrisme destructiu, materialisme sense objectiu, degeneració patològica i la incipient necessitat de buscar solucions globals i de llarg recorregut.
Les organitzacions de les societats en països i fronteres; primer error que justifica la propietat humana de tot lo existent. I per les característiques dels humans, que fan que hagin dominats i dominadors. Rics i pobres. Però tots volen "tenir" per comptes de ser. Si no es "té" es provoca una exclusió de la societat.

El fals progrés vol creixement. Tenir més,  vendre més,  guanyar més, reproduir-se més,  manar més,  consumir més,  controlar més, ser més que el veí, -- , menjar per sobreviure,  tallar arbres per escalfar els dies freds, lluitar per defensar els fills i la família.
I tot sense pensar que tot s' acaba, que el temps i la salut, dos factors incontrolables, són els béns reals més importants. Hi ha un altre factor, més conscient i depenent de la voluntat pròpia,  saber en que dedicar el temps. Realment un regal per qui aconsegueix saber-ho.
En el món de futur tecnològic -la religió lògica-, ha d'enfocar-se cap a l'ordenació mundial, com a única forma de supervivència.  El món és desigual, amb tendència a igualar se,  però ja no hi ha temps per evitar la degeneració i destrucció general. Ja s'arriba a la ratlla de no retorn.

El ser humà, com a tal, te unes formes de fer irrenunciables i uns errors inevitables,  però necessita sense perdre temps, un nou tauler d'escacs.
L'evolució  científica aporta medis i la cúpula de poder vol controlar-los en benefici propi i mantenir l' estatus. Això porta a la corrupció, degeneració, depredació, contaminació i  col·lapse final.
Jo us marcaré els camins bàsics, que podeu agafar com objectius, i són propis del temps actual. En un futur, si aquest existeix, el missatge estarà adaptat a la situació real. Aquest futur llunyà,  ja només existirà pels humans, si ara posem les bases de la transformació global.

Veureu la simplicitat del missatge. I també veureu com el vostre cervell voldrà depreciar,  ridiculitzar, menysprear, negar o simplement "passar ". Tot normal, resultat de l'educació parcial, la informació malintencionada,  la gana, la por o simplement el mimetisme i la falta de visió.
Mantenir el poder i trametre els privilegis es també una característica humana. I fins un cert punt té validesa, però la degeneració i la corrupció acaba forçant un espiral que acaba en col·lapse.  Cal un canvi regeneracional.

De moment llegiu això com llegiu la ciència ficció. Valoreu i penseu com en una pel·lícula. Aquesta és la llavor,  el raonament i el sentit comú.  Després vindrà la fase de partidaris i retractors. Bo. Bo, perquè significarà que se’n parla.
El primer deure és la canalització de voluntats, amb la seva evolució. Aquest punt l'han de iniciar a zona privilegiada,  i també amb una certa voluntat de revolució. Si aquesta llavor aconsegueix assentar-se s' escamparà en poques generacions.
Els estats presumptament democràtics estan malalts, per no dir-ho de forma més agresiva. Ja es donen per normals coses que en altres àmbits serien aberracions. Falta de responsabilitats, mentir, culpar, mantenir, malbaratar,  heretar, espiar, doble reser,  i mil coses més.

Els sistemes electorals i la representació política ha de transformar se en un sistema d'elecció d'enquesta informàtic i continu. Això permet liquidar el manteniment del poder per sistemes rígids, basats en llistes i amb la injustícia de la inversió publicitària,  o sigui, diner dona diner i el diner poder. Massa melós pel ésser humà.
No  cal mantenir milers de càrrecs,  sous, etc. 
Segurament, sereu capaços de pensar una forma que serveixi per substituir totes les organitzacions públiques podrides. Ajuntaments, parlaments, etc.
Un segon punt es que l'organització política ha de ser mundial. Això afecta la seguretat, educació, taxes, recursos, etc.
Res ha de justificar la contaminació ambiental i el menyspreu a tot lo que comporta la natura. La tecnologia i l'educació han de incidir en aquest punt.
Res justifica que el ser humà és cregui propietari del món i superior a altres espècies animals i vegetals.
Res justifica les injustícies per raó econòmica o de poder. Això inclou els privilegis polítics o públics,  així com les opcions de millor defensa per poder pagar ho.
Control demogràfic mundial per evitar la degradació ambiental i la carència de recursos.
En grau més alt evolutiu han de desaparèixer les fronteres, i ...
prou de moment. Pau. I vosaltres heu d’afegir moltes coses.
Que la Força us acompanyi.


Mess.






domingo, 11 de enero de 2015

SUPERTROPICMEN 1 – CANCUN REEFS - (Google english) – 6 minutes

(Supertropicmen refers to a real group of people that visited some countries some years ago, having 25 / 30 years old. Names are not real, but the histories are true. Still in contact).


Last night was normal in Cancun. We went out and we stayed with the group of Sandy. I also had a fishing appointment with Uncle Eduardo next morning. The common sense indicated no nightlife and go and sleep. Go fishing meant getting up early, but the night has its own rules, and youth a high degree of unconsciousness.
It was the second or third trip to México, it would not be the last. We were very lucky to meet Sandy, her friends and family.
The blame for this was “Giggi l’amoroso” (nickname since a trip in Yugoslavia, when still was Yugoslavia), which in a nightclub in the hotel zone, was talking with a very elegant and bronzed girls, with shining like you have basked in the day.
Drinks in Cancun are little strong, I mean that alcohol drinks (combined) carry small amount of alcohol. We are accustomed to stronger "burden". Perhaps for that reason, one more or one less is not noticeable. And you have to do what the group does and goes to bed when the group does.
In the morning I could not put up right. I was wrong. Stomach dizziness. Mysteries of the body. . .
I wasn’t ok, but I couldn’t afford to miss a fishing day in Mexico. And even with a known and familiar with local.
I had seen a picture of Uncle Eduardo in a local newspaper, with the capture of a large shark in Cancun lagoon (Cancun is a strip of land parallel to the coast for several kilometers. For the inside there is a lagoon that covers the entire area).
Sandy had spoken highly of his uncle.
We had arranged a small marina that was on the side of the lagoon. Close to a major hotel where M.Ed.had one of his businesses. A really nice place.
Two boats with their respective gateways and a couple of small houses. One of them was to save the fishing gears and the other one was where an Indian family was living guarding the place.
They wore white robes and had black, smooth and long hair.
Uncle Eduardo was already with preparations. I told him I was not at 100%. As good fisherman told me that we would be several hours at sea. It was a warning. . .
Frankly, I wasn’t very sure. I was almost eager to vomit (stupid idea last night)
I was determined to go and we would leave soon. First we were going to get bait.

We climbed to the smaller boat. It was very flat and did not look very safe, but M.Ed. was the specialist.
The discomfort, along with sleep was present.

We leave at first light of day. In 10 minutes, even within the lagoon, M.Ed. stopped at the shore and threw a small network to sardine fishing, we would use for bait.
A boat, a day ahead, clear water, a new day, the Caribbean Sea, a new experience and an excellent companion. The man had what has the important people. That inner energy and that domain he used to make me feel good (mentally, of course)
I knew it was one of those special occasions (that you feel). Whether by chance as why it could go right or wrong.
And even within the lagoon I leaned out of the boat to take out dinner. No theater or hiding, did not want to feel uncomfortable sr. Eduardo.

He drove to the entrance of the lagoon, and thence to open sea, towards the reef about a mile from the coast.
After dropping anchor, mr.Ed. explained me how raised on the technique to us and what he expected.

I was among the excitement of departure, headache and dizziness.
Would fish with the technique of kite. A good measure hooks, a fish from the lagoon each. I might be careful not to cut on success.
Lowering the lead with the bait to the bottom, would pass at most a few seconds, until you feel the bites. If that stopped, was that they had eaten the bait and should repeat.
The sun was hot and the Caribbean. . . The heat would be added to the other variables.
It was amazing how easily the fish were biting and were taking out. Fishes from half to two kilos, typical tropical reef species. The captain kept the fish in two different places.
I asked for that particularity and told me that a type of fish, a yellow one, would serve as bait for fishing in the afternoon.
If those fish would be used for bait, not imagined possible catches. . .
The hours passed between fish and vomiting, between emotion and sleep, between vomiting and headache. I was really exhausted, happy, confused, excited. I thought it would be like taking a larger piece.
The yellow fish bait, one meter of yarn and a large piece of cork. About twenty yards of yarn to the boat, and at the soil of this, a simple coil.

Canes no needed. There,  pure nature, peace, water, heat.
Suddenly a thud warned of an incident. The yarn that layed in the middle of the boat had shot one meter upwards. Something had pulled the thread, and I kept going. Adrenaline shot and my hands went alone to pick up the thread, with permission of the captain.

The feeling of an animal pulling the other side, submerged in the mysterious Caribbean water, is very special and addictive.
I do not know what the game lasted tug of war, but while it lasted, disappeared headache and malaise. The fish relented and captain helped him get into the boat with the harpoon.

I will always remember that day.
We returned with the satisfaction of well done work. In the same marina, Eduardo cleaned the fish and put the rigging.
I went back to the apartment knackered and happy. 12 hours ahead of bed.
There are special moments in life. Thanks Mr.Eduardo, thanks Sandy.


JP