LA TORNADA

Ens trobàvem al bar. El Ramon amb camiseta salmó i la Sílvia....  de Sílvia...

Entrant, a mà esquerra, la Núria asseguda en un tamboret, la Miri revisant la loteria del diari, i el Ramon (de la Núria)  amb un puret entredits, a punt, i somriure frenat.

El Robert i el Pere, al mig del pas! A la banda sud de la barra, alguna mirada encuriosida de clients de fora del grup de la Catedral.

Algun comentari hi ha del Club VIP del Bar, d’ algú altre que ho mira de reüll i d’ algú altre que no sap a què ve l’enrenou.

L’autocar, ja escalfant el motor, a punt de sortir puntual.

La visita és semi - professional, la gent és de Sant Sadurní.

La passada per Cabrils, seu social de l’Enric i la Cristina, de la Cristina i l’Enric, si és que no decideixen canviar.

-Quines vistes! Quina casa! Quina gana!

Emocions, de bona companyia, de la sort de participar en aquest grup, que és especial i natural. Un dia no hi serà i no es repetirà.

Però aviat li trobarem un noviet a la Montse, o evitarem que el tingui, depenent de l’ús que vulgui fer de la seva llibertat.

-Responsables de seguiment (de la Montse) : Raimon i Cesca. En cas d’absència, Esmeralda i Miri.

Per cert Esmeralda; queda algun país sense visitar?

...

El dia s’acaba, el sol ja està dibuixant núvols taronges darrera La Llacuna i Pontons. En un instant, el dia fuig quan el Jaume i la Carme expliquen vivències.

La Llum s’ha fos en la foscor i s’escolta algun badall de cava al bus.

Es veu una llum d’avió venint de Montserrat, que a mida que s’acosta es va assemblant a una nau de la pel·lícula Independence Day però en gros.

Es planta a certa distància acompanyant el bus, mantenint la mateixa velocitat. S’aixeca i fa un salt per situar-se sobre el nostre vehicle. Una lluminària encegadora sembla aturar el bus i l’alça.

El Santi i l’Adelina voletegen pel sostre per falta de gravetat. No s’havien agafat al seient o eren drets.

Cares de por, mirades de sorpresa, xiscles! Ens endinsem en un estat de falta de control i temps inexistent.

El bus ha entrat per la boca de la nau, que semblava més menuda.

Un fum blanc ha ocupat l’interior del vehicle totalment però encara es pot veure una mica. Un soroll magnètic compassat domina la sala de l’aparcament. Un espècia de làser inspecciona el bus, fent-lo girar lateralment. Unes llums de color indesxifrable apunten a cadascun de nosaltres però ara sense cap sensació de por i sí de son.

A partir d’ aquell moment, imatges inconnexes, llums de quiròfan, siluetes amb moviments sobtats i negres del contrallum. I molta son.

. . .

Sort d’un cotxe dels Mossos que va trobar el bus al Delta de l’Ebre, el següent dimarts, fent tots la becaina.

Va ser la beguda? El menjar?  O va ser l’Enric, que en estat hipnòtic va parlar amb els aliens de la pastisseria de Tortosa?  

JP