El cervell interpreta l’entorn pels sentits (canals d’entrada de
informació al cervell). Depenent de l’estructura mental i les condicions del
moment, cultura, hàbits, educació, etc. la informació passa pel raser i dona
una idea sensorial que s’interpreta. O sigui, la pretesa realitat només és una
interpretació condicionada d’una il·lusió.
Un sord, una cega, una persona amb síndrome de Down, una persona que
pateix dolor, en coma, sota l’aigua, caient en paracaigudes, hipnotitzat,
amputat, amb èxit, alegre, trist, arruïnat, ric, lleig, patint xantatge,
subornat, alien, fantasma, esperit, polític, perceben les coses de diferent
forma. I cap d’elles és realitat sinó només una percepció de cadascú.
La millor vista de les àligues o la dimensió d’una mosca o la
intel·ligència, distorsiona en cada cas una pretesa il·lusió.
Hi ha una essència que es pugui considerar real? O és l’energia del Tot
lo únic real?
Només els humans dediquen temps a fer-se aquestes preguntes. Es sabrà la
veritat una vegada morim?
Com funciona el cervell dels animals? Probablement davant una entrada de
informació mitjançant els sentits, el cervell respon, condicionat pels milions
d’anys d’evolució, amb una substància que modifica conductes, percepcions,
reaccions. Una droga natural. I els humans i alguna altre espècie pren drogues
conscientment per modificar percepcions i perquè aquestes els consideren
agradables o positives.
El risc per la salut és indubtable, així com la pèrdua de control.
Beneficis? No tot deu ser dolent, així com aspectes de relaxació o inhibició i
formant part de molts medicaments.
Prejudicis? Addicció, ruïna, malalties, mort, canvis de caràcter, etc.
Que cadascú pensi i que cadascú decideixi.
JP
DROGAS
El cerebro interpreta el entorno por los sentidos (canales de entrada de
información al cerebro). Dependiendo de la estructura mental y las condiciones
del momento, cultura, hábitos, educación, etc. la información pasa por el
rasero y da una idea sensorial que se interpreta. O sea, la pretendida realidad
sólo es una interpretación condicionada de una ilusión.
Un sordo, una ciega, una persona con síndrome de Down, una persona que
sufre dolor, en coma, bajo el agua, cayendo en paracaídas, hipnotizado,
amputado, con éxito, alegre, triste, arruinado, rico, feo, sufriendo chantaje ,
sobornado, alien, fantasma, espíritu, político, perciben las cosas de diferente
forma. Y ninguna de ellas es realidad sino sólo una percepción de cada uno.
La mejor vista de las águilas o la dimensión de una mosca o la
inteligencia, distorsiona en cada caso una pretendida ilusión.
Hay una esencia que se pueda considerar real? O es la energía del Todo lo
único real?
Sólo los humanos dedican tiempo a hacerse estas preguntas. Se sabrá la
verdad con la muerte?
Cómo funciona el cerebro de los animales? Probablemente ante una entrada
de información mediante los sentidos, el cerebro responde, condicionado por los
millones de años de evolución, con una sustancia que modifica conductas,
percepciones, reacciones. Una droga natural. Y los humanos y alguna otra
especie toma drogas conscientemente para modificar percepciones y que éstas las
consideran agradables o positivas.
El riesgo para la salud es indudable, así como la pérdida de control.
Beneficios? No todo debe ser malo, así como aspectos de relajación o inhibición
y formando parte de muchos medicamentos.
Prejuicios? Adicción, ruina, enfermedades, muerte, cambios de carácter,
etc.
Que cada uno piense y que cada uno decida.
JP
" O sigui, la pretesa realitat només és una interpretació condicionada d’una il·lusió." Estic d'acord. Realitat ve de real, i lo real si canvia ja no pot ser real. Llavors no és real, sinó il.lusió.
ResponderEliminar