miércoles, 22 de noviembre de 2017

EL MISTERI DE CAN BATISTA - EL MISTERIO DE CAN BATISTA

Corrien els primers anys del segle XX quan en Brauli Catasús Tutusaus, que tenia un hort vora el riuet que passa per Can Batista, l’Avernó, no va tornar a casa.
La Claudia, la seva esposa, el va esperar fins que el neguit va poder més i el va anar a buscar.
El Brauli acostumava a ser puntual per menjar i per dormir, i quan el sol abandonava el cel, un sorollet a l’estomac li marcava l’hora de plegar els estris dins la caseta .
Aquell dia no va tornar. La Claudia va afanyar-se per anar fins l’hort, ja que aquella anormalitat la tenia preocupada. Al Brauli li havia passat alguna cosa. Pregava al cel que s’hagués trencat un peu o que anés begut. En aquest cas, estaria dormint sota la figuera, però només bevia per dinar i sopar i estranyament bevia més del compte.
Baixava pel caminet del riu a fosques amb la làmpada d’oli agafada per l’ansa metàl·lica, fent repicar el cristall de la campana amb el metall de la base. Amb la mà dreta s’aixecava una mica la falda per no embrutar-la o al menys evitar trepitjar-la. El camí no estava massa bé i abundaven els rocs amb els que s’ensopegava si no s’anava en compte.
La pluja del dia anterior mantenia alguns trossos humits i algun pèlag traïdor.
No la preocupaven ni els senglars ni les altres bèsties que temps enrere l’atemorien. Només pensava en trobar sa i estalvi el seu home.
. . .
No es va saber mai més res ni del Brauli ni de la Claudia.
Allí va començar la llegenda negra del petit poble de Can Batista.
En nits de boira ningú del poble volta per la zona baixa de la riera perquè es pot veure la parella desapareguda pel camí del riu.
S’explica la història dels fantasmes de la  riera als petits perquè no vagin sols a jugar per allí.
Els més vells parlen de com havia mort el desgraciat matrimoni. Uns que el Brauli s’havia enfonsat dins un forat al costat del riu i la seva dona també havia caigut dins intentant lliurar-lo d’ allí. D’altres parlaven d’una colla de bandolers que baixava de la muntanya de tant en tant. Algú deia que uns llops els havien atacat.
Les dues siluetes es busquen per sempre més i et miren als ulls si t’acostes. Ningú sobreviu a la seva mirada.



EL MISTERIO DE CAN BATISTA

Corrían los primeros años del siglo XX cuando Braulio Catasús Tutusaus, que tenía un huerto cerca del arroyo que pasa por Can Batista, L’Avernó, no volvia a su casa.
Claudia, su esposa, le esperó hasta que la desazón pudo más y lo fué a buscar.
Braulio  solía ser puntual para comer y para dormir, y cuando el sol abandonaba el cielo, un ronroneo en el estómago le indicaba la hora de guardar los útiles dentro de la caseta y volver a casa.
Aquel día no volvió. Claudia se apresuró para ir hasta el huerto, ya que aquella anormalidad la tenía preocupada. ¡A Braulio le había pasado algo! Rogaba al cielo que se hubiera roto un pie o que estuviera borracho. En este caso, estaría durmiendo debajo de la higuera, pero sólo bebía durante el almuerzo y la cena y extrañamente bebía más de la cuenta.
Bajaba por el sendero del río a oscuras con la lámpara de aceite cogida por el asa metálica, haciendo repicar el cristal de la campana con el metal de la base. Con la mano derecha se levantaba un poco la falda para no ensuciarla o al menos evitar pisarla. El camino no estaba demasiado bien y abundaban las piedras con las que se tropezaba si no estaba atenta.
La lluvia del día anterior mantenía algunas zonas húmedas y algún charco traidor.
No la preocupaban ni los jabalíes ni las otras bestias que tiempo atrás la atemorizaban. Sólo deseaba encontrar sano y salvo a su marido.
. . .
No se supo nunca más nada ni del Braulio ni de la Claudia.
Allí comenzó la leyenda del pequeño pueblo de Can Batista. En noches de niebla nadie en el  pueblo se acerca a la zona del arroyo porqué se puede ver a la pareja desaparecida vagando por el camino del río.
Se cuenta la historia de los fantasmas del arroyo a los pequeños para que no vayan solos a jugar por allí.
Los más viejos hablan de cómo habian muerto el desgraciado matrimonio. Unos que Braulio se había hundido en un agujero junto al río y su mujer también había caído dentro, intentando sacarlo de allí. Otros hablaban de unos bandoleros que bajaban de la montaña de vez en cuando. Alguien decía que unos lobos les habían atacado.
Las dos siluetas se buscan siempre y te miran a los ojos si te acercas. Nadie sobrevive a su mirada.


JP


No hay comentarios:

Publicar un comentario