El dimoni
passa les vacances al planeta Terra. No per res en particular, sinó perquè s’ho
passa d’allò més bé amb els humans.
Déu
omnipresent opta per no personalitzar-se i envia missatges a través d’idees o
persones, però l’actual existència de multitud de missatges, veritats i
sobretot mentides acaben confonent els destinataris, que porten molt de temps
desviant-se del camí correcte.
Per
genètica i cultura, els humans amb menys recursos i menys educació encaixen amb
més facilitat els designis divins i es deixen manipular amb més facilitat. Que
és on apareix el dimoni.
També,
els humans amb un excés de recursos, d’educació i experiències aboca a una
necessitat d’espiritualitat positiva o es pot caure en mans del pervers diable.
S’ha
de reconèixer que és millor venedor. Està guanyant la partida tot i disposar de
menys poder, perquè la bondat ve amb la naixença. En canvi el dimoni ha d’ instruir tothom
per canalitzar-los cap al seu terreny. S’ha convertit en un coneixedor del
funcionament del cervell humà i és hàbil comunicador.
Ha
aconseguit convèncer molt humans que la seva via és la més fàcil i rendible.
Estar en el cantó menys nombrós fa més difícil el camí i s’apareix als ulls
humans com dèbils i sectaris.
El
dimoni ens acompanya en els moments de disbauxa i en la por i la ràbia. Les
emocions de reacció ràpida, del subconscient.
Déu en
canvi està quan es necessita ajuda, en moments durs de la vida.
S’acaba
relacionant segons la ment humana a Déu en mals moments i al Dimoni en els més
bons i els més dolents.
A vigilar
que acaba guanyant la quantitat a la quantitat en lo que respecta a l’evolució
de les masses (gent).
Pobresa,
discriminació, dictadures, suborn, diners, guerres, drogues, armes,
prostitució, desig, corrupció i moltes armes en mans de MELCEBÚ.
Amor,
pau, comprensió, dignitat, esforç, perdó i altres bondats en mans de déu. Quan
l’humà se sent valent li tira més el DIMONI. En cas de problemes insuportables
es decanta per déu (per necessitat). Al recuperar el “benestar” material s’oblida
ràpid de déu i s’aboca als braços de l’ANGEL CAIGUT.
Excepcions
a banda, el Messi juga amb el ser de banyes de cabra i déu només a procurat
triar un bon àrbitre sense moviola.
Déu confia
en l’ integritat de l’àrbitre . . . .
JP
LAS
VACACIONES DEL DEMONIO
El
demonio pasa las vacaciones en el planeta Tierra. No es por nada en particular,
sino por qué se lo pasa en grande con los humanos.
Dios
omnipresente opta por no personalizarse y envía mensajes a través de ideas o
personas, pero la actual existencia de multitud de mensajes, verdades y sobre
todo mentiras acaban confundiendo los destinatarios, que llevan mucho tiempo
desviándose del camino correcto.
Por
genética y cultura, los humanos con menos recursos y menos educación encajan
con más facilidad los designios divinos y se dejan manipular con mayor
facilidad. Que es donde aparece el demonio.
También,
los humanos con recursos, de educación y experiencias lleva a una necesidad de
espiritualidad o pueden caer en manos del perverso diablo.
Hay
que reconocer que es mejor vendedor. Está ganando la partida a pesar de
disponer de menos poder, por qué la bondad viene dada con el nacimiento. En cambio el
demonio instruirá a todos para orientarlos a su terreno. Se ha convertido en un
conocedor del cerebro humano y es hábil comunicador.
Ha
logrado convencer a muchos humanos por qué su vía es la más fácil y rentable.
Estar en la parte menos numerosa hace más difícil el camino y se aparece a los
ojos humanos como débiles y sectarios.
El
demonio nos acompaña en los momentos de desenfreno y en el miedo y la rabia,
las emociones de reacción rápida, del subconsciente.
Dios
en cambio está cuando se necesita ayuda, en momentos duros de la vida.
Se
acaba relacionando según la mente humana a Dios en malos momentos y al Demonio
en los mejores y los más malos.
A tener
en cuenta que termina ganando la cantidad a la cantidad en lo que respecta a la
evolución de las masas (gente).
Pobreza,
discriminación, dictaduras, soborno, dinero, guerras, drogas, armas,
prostitución, deseo, corrupción y muchas armas en manos de MELCEBÚ.
Amor,
paz, comprensión, dignidad, esfuerzo, perdón y otras bondades en manos de dios.
Cuando el humano se siente vigoroso le tira más el DEMONIO. En caso de
problemas insoportables se decanta por dios (por necesidad). Al recuperar el
"bienestar" material se olvida rápido de dios y se vierte a los
brazos del ANGEL CAÍDO.
Excepciones
aparte, el Messi juega con el ser de cuernos de cabra y dios sólo a procurado
elegir un buen árbitro sin moviola.
Dios
confía en la integridad del árbitro. . . .
DG
DIXIT.
JP
No hay comentarios:
Publicar un comentario