LA VIDA DE CADASCÚ

LA VIDA DE CADASCÚ

1-Encara que no us ho creieu, cadascú té la seva pròpia vida. Cadascú és la persona més important per ella mateixa. Sense ella no existiria. Mira tu si el tema és prou explícit.

Cadascú viu la vida des del seu eix de coordenades, creences, clima, família, amistats, entorn . . .

Tots parlem amb nosaltres mateixos. Tots sentim diferent les mateixes coses, ja que el “receptor” és diferent. Una apreciació que pot semblar irrellevant i banal, però és. I us explico perquè li dono voltes avui.

2-Jo parlo-penso molt amb mi mateix. Suposo perquè sóc l’amic que quasi mai em falla. Sóc perfeccionista i perdo el temps buscant respostes, de les preguntes més simples, de les qüestions del dia a dia, dels temes fonamentals de l’existència.

Com senten els demés?. Com viuen la seva vida? Com veuen la meva? (cosa difícil. Ja ho és per a mi entendre-ho . . .).

Perquè m’afecten com m’afecten les coses del dia a dia. La família, la feina, els anys, els quilos, els amics, els coneguts. . .

Els coneguts són els grans desconeguts. I en canvi també es regeixen pel punt nombre “1”.

Avui al mercat m’he trobat una persona que vaig conèixer en la meva etapa de fadrí. Aquesta persona, que no us diré, fa molts anys que la conec, encara que la relació va ser i és molt escassa. Es un conegut de hola i adéu. No ens coneixem gaire, la veritat. Tampoc parem a parlar, encara que avui sí.

M’ha explicat els problemes que té amb la seva ex-parella. Que dur és pensar en la mateixa situació per un mateix !! Que dur és viure els aspectes difícils de la vida !, què fàcil és escoltar-ho dels altres, encara que vulguis fer una breu immersió de col·lega. El “receptor” no és el mateix, no es viu ni igual ni en la mateixa intensitat.

Però el pensament surreal pot voler entendre més intensament les coses, depenent de com és la relació amb la persona i de com altruista s’ és.

Jo no ho soc massa de viure el dolor dels coneguts. I no vol dir que no ho senti. Només que sóc conscient que no ho visc i pateixo com l’afectat. I  només si és una persona que estimo m’afecta més profundament. I si he viscut alguna cosa semblant, a més, puc entendre millor els seus sentiments.

Però el tema anava de parelles trencades. Fills amb parelles trencades, problemes econòmics, problemes emocionals, fills afectats per viure la separació dels pares o per haver viscut la seva convivència.

La vida continua. La vida, el gran actiu. L’únic igual per a tothom. Dona per molt si om se sap fer coses interessants per un mateix i es pot lluitar de forma reeixida per les complicacions que es presenten.

Però vida, si més no.

Au, “a fer la mar”, que es dissabte i el dilluns festa.         

JP