viernes, 26 de diciembre de 2014

ELS DESITJOS DE CAP D’ANY

Es tradició plantejar-nos reptes per cap d’any. Es diferent dels regals de Reis, que són d’aspecte material. O de Nadal, que es va imposant el Pare Noel. Segueix la invasió cultural i l’adoptació voluntària. O si no, ja m’explicareu el Halloween.

Les pel·lícules, la televisió, les multinacionals . . . la debilitat cultural dels receptors, la inacció, la pretesa “modernitat”, tot el que soni a anglès és superior a lo propi . . .

A mi m’arriba el cap d’any sense pensar-hi massa, igual com passen els dies, les setmanes i els mesos. No tinc ansietat per la Setmana Santa o l’Estiu. Arriben com qui diu, de cop. Serà que disfruto més del temps? Que la meva vida no és gens dolenta? Que l’aprofito?

Deu ser que el temps és un valor a l’alça, a mesura que en queda menys. I sabeu que no es pot comprar? Els diners . . . gran pastanaga que tenim davant durant gran part de la nostra vida. Es com una pretensió clara. Altres desitjos són més eteris. La salut, l’amor, l’amistat . . .

Però els diners es poden contar. Amb els diners es pot fardar. Et donen caché sigui en la condició que sigui. Siguis alta o baix, jove o vell, guapa o lleig. Amb diners es té poder, el gran aliat dels diners. Per això tanta gent s’apunta a la loteria i tan poca és altruista.

Pot ser és lo únic, juntament amb la fama, que et fa sentir important, davant una època on la falta de confiança en un mateix s’ha convertit en malaltia. Malaltia espargida expressament i que té difícil cura. Beneficia a qui ja té els diners i el poder. L’altra sentiment que se’ns està inoculant per molts medis és la por. La gran arma dels amos dels diners i del poder.

M’ha vingut al cap després d’una xerrada fora el Bar del matí, amb el Ramón, el Jordi i el meu germà. Ha estat molt divertit.

Tot i amb aquests aspectes que no són per animar-se, s’ha de dir que vivim en uns dels millors llocs on es pot viure. A l’Europa burgesa, climatològicament temperada i en un enclavament logístic important. Amb una inquietud política que dona vidilla.  Amb gent amb iniciativa, treballadora i potent.

Però el cap d’any s’acosta i he de pensar en els meus desitjos: Salut, diners, reduir pes, un viatge per la família, estudiar alguna cosa, col·laborar més a casa, buscar una nova feina, complementar la feina actual, publicar un llibre. Són moltes les possibilitats, i segurament alguns dels temes anomenats els tindré presents.

Però n’hi ha un d’eteri que funciona bastant bé. Tractar bé als que ens envolten, estimar la família i els amics i que es noti, pensar més en els demés i relegar el consumisme, ser una mica més ecològics i fer coses si es vol que coses canviïn. Be són moltes coses, però què carai ! el paper ho aguanta tot.


Bones festes i bon any.

26-12-2014





No hay comentarios:

Publicar un comentario