INTENT D’ANÀLISI
DE LA SITUACIÓ ACTUAL A CATALUNYA
Trobo molt pretensiós
l’encapçalament, però d’alguna forma volia orientar el que ve després.
Tenim sort
de viure a Europa, al sud (pel clima), al nord-est de la península Ibèrica (pel
lloc tan estratègic que és). Tenim un paisatge variat, bastant de verd i un
nivell econòmic i social de nota alta (excepte pel atur ,alguns serveis i
inversions públiques i la degeneració i corrupció democràtica).
Som una
barreja bastant psicodèlica si utilitzem la definició de català que diu que “és
català el que viu i treballa a Catalunya”. Es prou bona, però no professo. Crec
que el que viu i treballa a casa nostra i no se sent català, o odia lo català i
als catalans, o simplement no professa, no és català i viu aquí.
També diria
que és català el que havent nascut a Catalunya(o se sent català) i per diverses
situacions viu fora, però el seu cor segueix sent català, encara que tingui un
altre passaport, també és català. I mira que en som d’adaptables els catalans!.
Deu ser el respecte que ens produeix poder fer vida a un altre lloc i que ens
tractin bé, i que respectem a quasi tothom. La nostra barreja ADNística i les
negatives condicions que hem tingut per mantenir la nostra cultura, suposo que
aporten aquestes característiques adaptatives. Som molt darwinians.
No hi ha
més fatxa que el català fatxa. No hi ha pitjor català que el que s’adapta a
Madrid i n’adapta l’entorn (regresiu).
Que consti
que es pot viure a Madrid, estimar la ciutat on vius i treballes, i fins i tot,
deixar de pensar com a Català. Però jo em refereixo al que professa els pitjors
registres del lloc d’ acollida en respecte del tema polític (tenim algun cas
que és per fer una tesi psicològica. Aquell actor que ens vol enviar els tancs
. . . Oi que n’hi ha un ?).
Ens sentim
orgullosos dels catalans que destaquen en esports, científics, empresaris (
aquí els valorem molt, per sort), artistes, potenciadors d’associacions, persones despreses i inteligents (V.Ferrer). N’hi
ha molts de catalans que fan grans coses. Diria que pels pocs que som, déu n’hi
dor.
Hem acollit moltíssima gent de molts llocs. I s’ha acceptat
com eren mentre hagués respecte. Molts d’ells s’han adaptat, d’altres no s’han
sentit còmodes amb “lo català” però ho respecten. D’altres simplement estan
aquí per circumstancies i no els agrada. També comprensible. Però compte amb el
respecte. Com no tenim eines d’estat, alguns personatges catalanodestructius
campen a les seves sense que ningú els aturi.
En les segones generacions, la cosa ja és més homogènia,
encara que es manté l’arrel. En alguns cassos es professa simpatia, integració
integrista, integristes islàmics per sentir-se refusats (poblacions àrabs o
negres), antics beneficiats pel franquisme o simplement que en aquella època
eren més joves i van estar a gust.
Vaja, que ara som un poti-poti nitrogliceric.
Molta, moltíssima gent utilitza el castellà. Fins i tot els
catalanoparlants amb qui parla una altra llengua. Curiós es veure un turista rus
i un català intentant comunicar-se en castellà sense èxit. Però hi ha coses que
surten soles. L’educació és poderosa.
Els castellano-parlants que parlen perfectament català però l’ambient
dels amics i el carrer, especialment a Barcelona i la cost,a és de predomini
castellà.
En els llocs turístics, tenen una mobilitat laboral alta.
Molts treballadors no són catalans o venen només per la temporada. Molts
turistes són espanyols i parlen castellà. Hi ha els catalans que ja parlen
habitualment castellà.
La televisió, radio, aparell judicial, diaris, etc. són en
castellà primordialment.
Encara tenim algun complexe quan sortim fora del principat.
Preferim no xerrar gaire per evitar conflictes i quedar bé. Som així.
Tenim alguna zona més “pura” si ens posem en pla nazi (que
només es broma). Tinc enveja dels Gironins i zones on “lo català” és més
present. Crec que en alguns aspectes, tenen més personalitat. Son més valents.
He vist avui algunes enquestes als diaris. Les posicions separatistes i les
unionistes semblen equilibrades. Pot ser que un pel cap a les posicions
independentistes, però . . .
No deixa de ser una situació delicada, que depenent com
gestioni cada “bàndol” les seves cartes, pot avocar a unes eleccions incertes.
Queda molt per jugar, sobretot la part “bruta” : denuncies de corrupcions,
enganys, veritats, etc.
Ningú es capaç d’afirmar que pot passar a partir d’una decisió,
tan en un sentit com l’altre.
Si es vota i hi ha majoria absoluta independentista, acatarà
Espanya el resultat. Es quedarà de mans plegades ?. No deuen tenir un pla per
aquesta possibilitat? Es juguen massa i la democràcia no és el principal dels
seus objectius.
Si guanya la opció independentista : Pot afectar a la feina, les inversions, la
estabilitat, les pensions ?.
Segur que anem a més inestabilitat, però es tracta de si val
la pena.(que ho val, sobretot per les generacions futures)
Si no guanya cap opció per majoria absoluta, ens quedem de
mans plegades ?. Acceptem la situació actual ? Què es pot fer en aquest punt, desautoritzats
i ridiculitzats.
Vaja, que estem en un bon embolic, que val la pena estar-hi,
que val la pena lluitar per la democràcia i la regeneració, encara que soni a
innocent.
Una Catalunya
independent pot ser necessària en una Europa sense rumb i dominada pel
caciquisme, el pijoterisme i les velles glòries dels estats. Els pobles han d’estar
còmodes en una Europa que torni a ser el mirall del sentit comú.
Vaja, que no nos pase na.
JP
(pd: Per cert, heu
pensat que passaria si no haguessin immigrants de primera generació ni de
segona ?. Molta gent té tendència a aquests pensaments d’escombrar cap a casa.
Resposta: Fa ben poc, els independentistes eren uns “radicals”
sense cervell, que com a molt significaven el 10 % de la població. El broc gros
actual està format per antics nacionalistes que acceptaven estar a Espanya
mentre “estiguéssim bé” econòmicament. Degut a la educació, el franquisme, les
pors, i moltes raons més. El temps passa i les coses canvien.
Ara ens amenacen en quasi tots els camps, o sigui que no ens queda una altra que moure el cul. I l'unionisme de casa ha començat la seva creuada.
Siguem intel·ligents i egoistes. El futur és per qui se’l
treballa i “Mas vale cabeza de ratón que cola de león”.
See you.
JP
No hay comentarios:
Publicar un comentario