INTERNET
FREEDOM
Hi ha molta gent enganxada a
Intenet. Hi ha gent que es gasta fortunes en mòbils. Impensable fa uns anys que
la gent gastés tant en aquesta tecnologia. Increïble de preveure que el telèfon
evolucionaria tan ràpidament cap a l’ús indiscriminat de Internet.
Curiosament global i lliure
la creació d’ APP’s.
La revolució en les
comunicacions de la xarxa global la podrem veure amb perspectiva dins uns
quants anys. Però perquè aquesta revolució?. Quina és la part del cervell que
ha convertit a molta gent a tenir aquesta adició?.
Autonomia i
despersonalització, accés a informació ilimitada, és de franc, permet “actuar”,
fer teatre, permet expressions lliures, la distancia física allibera algunes
pors i converteix en més valentes les persones. Fa que la imaginació de cadascú
“millori” les expectatives de les persones contactades, accés al xafardeig de
la vida dels demés, accés a continguts “inconfesables” amb total impunitat i
discreció.
Per altra banda, els “operadors”
de l’altra banda, guanyen fortunes amb publicitat, venda de tecnologia (aparells
mòbils, PC, impressores, connectors, MP46, etc.). Tothom està dins les bases de
dades (mass media) que gestionen ja les nostres emocions i ens dirigeixen la
publicitat al moll de l’os de cadascú.
El comerç
electrònic va guanyant terreny, i moltes altres coses que encara no hem
detectat.
Aparició de
noves malalties mentals, actituts d’aillament, transformació mental per
adaptació als nous medis, i el que vindrà…
Com s’ha
facilitat el planotisme per aquesta comunicació virtual !
Com desinhibeix, com
facilita dir si o no, o preguntar o contestar, o enganyar o sincerar.
Pots ser guapíssima, tan com la millor foto que pots trobar,
o fort, fer-te passar per algú altre.
Com la tecnologia ens demostra que és
el nou Maná que substitueix el concepte d’energía de A.Deulofeu (m’he convertit
en adepte seu, així com d’Assimov i algun més).
Un altre cosa és com les noves comunicacions han entrat en el
mon de les empreses, i només em refereixo en l’organització de dia a dia.
Com els mails taladren el cervell veient com no paren d’arribar.
Com a destinataris directes, com a justificant “d’haver-te comunicat alguna
cosa innecessaria o necessaria”, en copia “pel teu coneiximent”. Com has d’analitzar
tot el que arriba per veure on actues primer. Qui ho envia, qui està en copia,
és un mail trampa?
Després i cada vegada més populars són els xats interns.
Estàs teclejant i entra a la pantalla del PC un missatge d’una intranet, que a
més sap que estàs connectat, que quasi obliga a dir alguna cosa, encara que
estiguis reunit amb algú o hagis d’acabar una cosa en 5 minuts.
Ja no entro en el tema de reunions i de visites inesperades,
ja que no formen part de les noves tecnologies.
Al món laboral, quan es fa un bon ús, les noves comunicacions
han estat una vertadera meravella. S’envien arxius, dissenys, cartes, actes,
Power Points amb la facilitat de prémer una tecla. No fa tant, aquesta
informació es movia físicament. No cal dir com afecta això a la gestió del
temps i la flexibilitat.
Com tot, el mal ús de la tecnologia i de l’organització fa
que els perjudicis acabin compensant els beneficis. Què hi farem . . .
Ara podem treballar des de casa, des de qualsevol hotel, a
qualsevol lloc i hora. Ja quasi som esclaus perfectes. I de vegades ens pensem
que això és nivell de vida. Som la hòstia.
I ja per acabar, només com a curiositat, la tecnologia, l’educació,
les influencies, els idiomes, han fet proliferar les sigles.
Senyores i senyors del mon de l’empresa :
Hi ha molta gent
que no està al dia de les sigles. Que pot ser n’ha aprés alguna, però que ja ni es pregunta quan no se
sap, perquè sembla que siguis estúpid i passat de moda.
El “FYI” va fer gràcia al començament, però es va quedar (
for your information).
El “asap” ja semblava pedant de bon començament, i sembla que
ha perdut força ( as soon as possible).
El C.E.O. sona a persona important dins l’empresa, però poca
gent coneix el significat de les sigles (Chief executive officer, crec).
El carrecs en anglès com “brand junior manager” “assistant”,
etc., també coneguts com secretaris i secretaries ( la veritat que no farda
gens dit d’aquesta forma) ja s’han imposat. En alguns cassos amb títols allargadíssims
i en anglès. Com més llarg significa de rang més baix.
Dry good, consultant, manager director, etc, ja son habituals
i a ningú xoca.
Però després d’algunes reunions acostuma a haver algun valent
que pregunta a una persona de confiança què volia dir “xxx” o “xxx” que
semblava que tothom sabés. . .
No crec que hi hagi involució i ens podem anar preparant per
noves sigles i títols. Té això el que la gent sàpiga més anglès, hagi fet un
master a Massachussets, estada al MIT, veure la sèrie Big Bang theory en
anglès, o simplement per seguir la corrent de la gent més “preparada” en el món
mundial.
Ja està.
13-12-2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario