SEGURAMENT NO FAS EL QUE VOLDRIES FER.

FAS EL QUE VOLS ?

2-11 2014

. ………………………..

Passem per la vida i no sabem perquè. Algun o alguna té sort de fer alguna cosa considerada important pels demés i fins i tot realitzadora per un mateix. Deu ser el grau més gran de “passar dignament per aquest món”.

Però sabem el que volem?. Fins i tot, sabem els que ens agrada de debò? No estem massa condicionats per l’educació d’ajupir el cap que rebem?

Hi ha qui diu que ens ensenyen a tenir i no a ser. De fet, això és normal, perquè es tracta de que guanyis uns diners i els gastis tots, que això és el que fa moure el mon.

A més, a partir d’un cert moment, referit a l’aspecte econòmic, hi ha qui només sap valorar que té més que els demés, i això el fa sentir bé, suposadament.

Sabeu que us dic ?Collonades. Ni sabem que venim a fer ni fem el que ens fa sentir bé (hi ha lloades excepcions). Fem el que el nostre cervell ens aconsella. Aquest cervell entrenat per a certes coses. Més aviat no fem el que la part més primitiva voldria fer i que l’ entrenat cervell no ens permet.

Voler sortir d’aquest cercle és perillós, o és el que el nostre cervell ens indica que és, suposa fer un pas que et fa entrar al desconegut, i tots sabem que el que no es coneix fa por.

Sempre m’estic referint a qui pot triar, evidentment. Qui no pot triar busca la supervivència o la millor vivència. Qui viu en un entorn en guerra o misèria vol menjar i sobreviure.

Però els que tenim la sort de viure en un entorn protector i amb certa i pretesa llibertat, fem el que lliurement voldríem fer?

No “pelaríem” aquella o aquell que considerem un perjudici comú?Aquell feixista o militar que té moltes injustícies i morts  a la seva esquena? L’amiga del veí no es “tiraria” al millor amic del seu novio si tingués la certesa que no se sabria i que no modificaria els plans del moment?

Hi ha pensaments que tots o molts han tingut (jo no tinc segons quins pensaments. Sou vosaltres els perversos i pervertits). Que faríeu si us toquessin 10 milions d’€ a la loteria XXX (i no és una loteria pervertida, ok ?) Plegar de la feina?. Per fer què, si realment no sabeu que faríeu, i tardaríeu en descobrir que sense obligacions per fer es crea un mal estar difícil de solucionar. El poder que donen els diners segurament us farien pensar que no heu d’aguantar res del que us molesta ara i que per circumstàncies no admeteu que són una porqueria.

Perquè som adaptables i menys intel·ligents del que ens pensem. I sembla ser que l’adaptabilitat és un factor d’ intel·ligència de vegades no conscient, i per tant no sé si és lògic que la puguem considerar factor de intel·ligència ?

El que el cervell vol per sí mateix, sense preguntar a la part conscient, és com sobreportar les nostres miserables vides egocèntriques (per sort) pretenent crear una sensació de coherència i pretès benestar.

La part conscient és més pràctica. Atenent la realitat del dia a dia. Ha de lluitar sobre el propi cervell i l’entorn humà. Ha de menjar, treballar i conviure. Ha de gestionar totes les opcions conscients.

L’educació no hauria de consistir en acumular coneixements, per això ja estan els ordinadors. L’educació hauria d’entrenar el nostre cervell per utilitzar i desenvolupar coneixements que ens ajudessin a millorar, a fer-nos sentir millor. A fer-nos conèixer millor. A fer-nos descobrir què és el que volem i què ens fa sentir bé, a nivell personal i a nivell col·lectiu, tan referit a humans com a la relació amb la resta de lo existent.

Formem un tot en el mon conscient. No hauríem de depreciar el que no coneixem o lo que podem dominar. Això ens porta a la ruïna personal i col·lectiva.

La intel·ligència és l’imprevist més poderós i perillós que mai veurem. Aprenguem a fer-lo servir.

Ah! i sigueu conscients que no feu el que voldríeu si us deixéssiu anar. Sou uns cohibits, pervertides (no és error l’expressió femenina) i gent brutalment simples.

La mala educació (el mal enfocament de la intel·ligència) fa que les contradiccions mentals produeixin conflictes, guerres, malestar, destrucció, malalties, crims, despreci, enveja i a la llarga l’autodestrucció.

No perdeu el temps, que el món s’acaba, i la vostra meravellosa vida també. (sona a sarcasme?).

Anònim desconegut.