EL RISC

El risc

15-11-2014

Les Veus em parlen cada vegada més fluix. M’avisen que es retiren a descansar.

Després de dies i nits, en el moment més incert, m’han dit el que volien. Em feien por, sobretot temps enrere, quan encara no les coneixia. Ara, ja no són sorpresa per la seva activitat continuada, però sí pel que em demanen.

Cada vegada volen més, més egoistes, atrevides, més agressives. Jo poques vegades les hi faig cas, perquè no en conec les intencions i em molesta el xantatge. Són dins meu. Sóc jo mateix ?, m’estic tornant boig? Són esperits que m’han posseït ?

De vegades, després d’una nit “boja”, d’alcohol i d’oblit, els amics m’expliquen coses que he fet i que no recordo en absolut. Crec que fan broma, no pot ser cert, no jo.

Si en somnis, però somnis, lliures i aleatoris. Segurament aquestos es produeixen en la base de dades cerebral i es barregen amb les pors, incerteses, necessitats i excessos blocats.

No serà que sota la droga tova, que obre l’aixeta del subconscient, afloren l’interior , els esperits i els desitjos? Deu ser com la hipnosi, que obre la porta amagada semi-voluntàriament ?

Es desconcertant que desconegui tant de mi mateix o dels meus inquilins eteris. O sóc jo mateix que desdoblo personalitats malaltissament, o que la droga em transforma, o el meu jo real vol sortir i passar de tot ?

La fragilitat d’un mateix, la pèrdua de control emocional per temes banals, la ràbia contra la rutina desprestigiada per mi mateix, la lepra.

Les Veus menteixen, no crec que marxin innocentment. Les Veus ja decideixen i manen. Qui marxa a amagar-se sóc el jo antic, el jo poruc.

Però el Jo autèntic, fort, valent i decidit surt del pou. Ara aprofitaré per fer el que vull fer. Esclafaré qui es posi al meu davant i aconseguiré tot el que vull. No tinc dubtes ni mals de consciència.

Avui comprovaré la meva eficàcia i el meu poder. Dessuadora amb caputxa i una pistola de descàrrega elèctrica. Em fa il·lusió provar-la. També porto unes pastilletes per si no s’escau la pistola i prefereixo una violació “consentida”.

Del que estic segut és que m’ho passaré d’allò més bé. Si em trobes de front, te’n penediràs.

  

Ergen tirepse.