PAIS VENÇUT

PAIS VENÇUT

Final octubre 2014

. ………………………..

Vet aquí que fa molts i molts anys havia un país molt espabiladet. Tot i que el seu naixement va ser per una causa feudal i per la indecorosa conducta d’un rei que no va defendre les seves possessions.

Va ser quan una gent que estava plena de coneixements van venir des d’Àfrica. Feien molta por i es comportaven com tots els invasors. Eren molt i molt dolents, com qualsevol que se’t posa a casa i no et respecte.

Però uns senyors molt valents, per comptes d’esperar a que els nouvinguts s’ apoderessin de tot, van decidir agafar les armes, veient que el gran Reiet de França no venia. I com els nouvinguts eren molt lluny de casa seva i havien anat ocupant la península molt ràpid, tenien pocs efectius i van haver de recular.

I lo que passa quan recules, que fan valents els altres, i els del futur país espabiladet van començar a prendre consciència que no hi ha manera millor que encarregar-te dels teus assumptes.

__________

Molts anys abans, fins i tot segles, abans de les visites dels fenicis, els pobladors d’aquest futur país espabiladet eren tribals. Es vivia en poblats i poblets. I segurament amb alguns punts ben desenvolupats, però el temps oblida si no hi ha proves. I encara no hem trobat suficients. Deuen estar enterrades molt avall.

Van passar molts invasors, de tots colors i orígens. I tots van deixar petjada, mentre esborraven la dels autèntics i antics pobladors. Com els habitants d’Amèrica, que no se’ls tenia en compte. Com ara. (els originals)

Però a base de barrejar sangs i rebre pels descosits, es va anar formant una colla de pobladors amb una manera de fer semblant. Sobretot amb la petjada romana i la seva peculiar organització.

________

Però va ser quan els africans van venir que es van adonar que s’havien de defensar. Vaja, que haurem de donar-los les gràcies. I a més estaven molt avançats i van ensenyar moltes coses als analfabets de l’època.

Era quan les religions eren dels poc coneixements que es compartien.  I ja se sap que el poder diví era indiscutible.

I el futur país espabiladet va anar esgarrapant terra als africans. Tot i que en les terres que ocupaven els del futur país espabiladet hi vivien àrabs. Van haver d’enviar sang “espabiladeta” a repoblar la zona. La costa per gent que parlava la llengua dels espabiladets i la de més cap a l’interior la dels aragonesos, que molts parlaven una llengua d’interior.

Fora del Llevant, els cristians de la plana de l’interior anaven foragitant també els àrabs. Però els messetaris miraven de reüll a la zona del país espabiladet.

Sembla ser que els espabiladets van aprendre a comerciar amb fenicis i grecs i romans. I tenien tirada cap al mar. No calia ocupar, només calia comerciar i arramblar calerons.

Van ser tan espabiladets que van pensar un govern de ciutats comercials que conectaven quasi tot el Mar Petitó.

Però van cometre un gran, gran error. Era una societat massa avançada al seu temps. Valorava la voluntat i opinió de tothom, també de les terres o ciutats pròpies, encara que llunyanes. La dona era reconeguda com a igual. La primera universitat de medicina, etc.

Tenia un exercit fort, però no va calcular bé la força de l’enveja i la traïció. No va calcular bé el recel del Vaticà, del rei francès, dels reis mesetaris i la capacitat de mentir dels anglesos.

Vaja, que a la que van poder, la seva unió i enveja ens van trinxar. Segurament per ser massa “espabiladets” i no disposar de millors estrategues.

Segurament, davant les primeres tentatives messetàries, s’hauria d’haver planificat el conqueriment de la reraguarda. O sigui, planificar la ocupació peninsular. Com vam pensar que ja en teniem prou mirant cap el mar Petitó . . .

I de país espabiladet es va passar a país vençut. Vençut per no valorar suficient el que poden fer els demés, per no actuar quan toca, per no calcular el risc. Per creure que sempre es pot pactar.

I va passar el temps, i l’antic país espaviladet va anar fent, sense fer massa soroll. Li havien tallat les ales i la moral. Temps difícils.

I van venir més invasions, provocades en part, però més pacífiques. Per aigualir i per adormir.

I funcionava prou bé fins que els messetaris seguien tenint enveja de la terra conquerida. S’havia de portar la riquesa cap a la meseta, que representava millor a tothom. I a més desconfiaven dels antics espabiladets.

Tot i que els antics espabiladets ja no creien en ells mateixos, ja que es comportaven com a país vençut.

Però com a poble sotmès, no hi ha res millor que l’abús i la creença que no et mataran.

I vet aquí que aquest poble vençut, per sortir de la mediocritat, de l’ insult continu, de la injustícia, tot i sent la barreja de lleteta més considerable del planeta (no en va, a molta gent li va agradar quedar-se per la zona dels antics espabiladets) va tornar a sentir-se arraconada. Ara no eren àrabs, eren mesetaris. No eren espases, era la falta de democràcia, la corrupció, els feixistes (que mai van marxar), el voler fer desaparèixer la identitat dels antics espabiladets.

I com el rei francès tampoc havia de venir, va provocar la recuperació de la consciència.

LLIÇO : Els antics espabiladets i actualment vençuts, necessiten sentir-se amenaçats per moure el cul.

I ara toca.

Anònim.