Els rovellons de
l’Ordal – tot veritat - català
19-10-2014
Ahir per la tarda vaig deixar el cotxe sobre el castell de Subirats. Anava
amb una filla i una amiga seva. Tot caminant vam arribar a la zona de “les
Antenes”. Per on hi ha la cova. Es tractava de trobar algun rovellonet. Tothom
diu que se’n troben molts.
Què serà que jo no en trobo com els que m’ho diuen. No sóc massa bo en això
de trobar rovellons. Després dels primers intents i les primeres esgarrinxades,
no trobàvem ni rovellons ni cap bolet comestible, excepte pinetells i bolets,
que per no conèixer què eren, els deixàvem.
Els que havien anat pel matí havien fet bona feina o jo no havia millorat
en les arts de trobar rovellons.
Ja en estat de conformisme i decepció, i anant de retorn per un camí “que
no tocava”, vam entrar en una zona de bosquet que semblava interessant de
visitar. Les esgarrinxades ja eren manifestes als meus braços i per tot arreu
en les meves joves acompanyants, que ja no esperaven trobar res.
Però aquell raconet de bosc no havia estat “llaurat” i vam trobar un
“rotllet” que ens va poder fer dissimular un dels dos cistells que portàvem.
Què bons que érem !.
De retorn cap el cotxe, que estava en l’edifici que hi ha sobre el castell,
corria un aire meravellós, i em sentia part del bosc. Les vistes eren
espectaculars. Tan de la vall de l’Anoia com de Montserrat. Però sobretot els
turons que es regardaven a banda i banda del caminet que baixava cap el cotxe.
Fins i tot, els bosquets de pins joves, fruit d’un incendi no feia massa anys,
feien goig.
Una tarda bonica. Com cal. Tenim sort del nostre entorn. I sorprenentment,
encara és de franc.
Records,
J.
No hay comentarios:
Publicar un comentario