SUPERBEE - Català

SUPERBEE

Octubre del 2014 (29-10-2014 a les 19:30 aprox)

(que hagués passat si un insecte com una abella o els ocells haguessin evolucionat igual que el ser humà en intel·ligència)

De vegades em pregunto perquè el ser humà es creu Déu en respecte d’altres essers vius i es creu propietari amb drets sobre tot lo que existeix damunt lo planeta.

Les plantes i els altres animals simplement viuen sota les circumstàncies en que es troben, encara que realment no poden fer gaire cosa més que seguir el seu instint o determinació genètica i adaptativa. Neixen, creixen, intenten reproduir-se i moren.

Però va aparèixer un animaló que, segurament per atzar, va evolucionar fins al sorgiment d’ una intel·ligència que el diferenciava de la resta d’essers vius. I li va donar avantatja.

I tenia manetes que el permetien agafar i fer cosetes profitoses (la seva genètica de simi i les passejades per les branques van fer evolucionar uns ditets i unes manetes de bon usar per fer eines i altres estris).

La necessitat i després la consciència de poder va fer-los pensar que podien dominar-ho tot.

Però com que dins l’espècie, també havia animalons que creien tenir poder, a més , sobre altres personetes, vam acabar socialitzant-nos de la forma que ara veiem. Discutint, obeint, desobeint, fent, estimant, treballant. Però sobre tot, amos del Planeta. Concedint Reserves (parcs naturals) per no matar-ho tot ( i encara hi ha furtius), o intentant que les zones protegides tinguin opció de caça per privilegiats ( intencions mesetaries, que ja veurem . . .).

__________

Però que hagués passat si les abelles haguessin desenvolupat una pretesa intel·ligència?

M’imagino el pensament de les primeres bestioletes al despertar d’aquesta consciència.

“I ala, anar a buscar els granets de les floretes. I sempre fent el mateix. Una mica avorrit sí que és !

I aquells bitxos negres que van pel terra i entren en forats, sempre portant menjar. Fan com nosaltres. Perquè?.

Cal fer un niu, que estiguem tots junts, sempre treballant, sempre construint . . . ??

I si marxo i faig la meva? Trobo un raconet i porto menjar només per mi.

Què pensarien, la resta del grup, si em veuen que no col·laboro?

Això sí, si faig un niu per mi, el faré ben amunt perquè cap animal pugui menjar-se’l. I si no hi ha reina, no caldrà cuidar i mantenir els ous. Ara que, no sé si seré capaç d’estar sol. Hi ha més com jo ?, que vulguin sortir del grup ? “

I resulta que en algunes generacions posteriors, havien més abelles que optaven per altres formes d’organització, encara que semblant a la inicial. Lo normal seria organitzacions socials. Les abelles que optaven per anar soles no es podien defensar gaire bé i eren preses fàcils d’alguns ocells.

Però en canvi, no calia engrandir un rusc. Els ruscs es disseminaven i anaven controlant zones cada vegada més grans. Fins i tot eren capaces de fer fugir a altres animals voladors competidors. Encara que havia suficient menjar per tots, no calia deixar espai i deixar-se molestar. Era bo tenir control de zona.

Més difícil era lluitar contra animals més grans. Ossos, abellerols, i algun gripau.

Lo més important era situar els ruscs en llocs inaccessibles pels depredadors. I disposar d’abelles, que sense haver

desenvolupat la intel·ligència com altres, fossin orientades a la defensa. O sigui, picar i morir.

En aquestes condicions d’organització, permetia dominar zones cada vegada més grans. Fins i tot es podrien atacar cries d’animals molestos en els seus nius.

Com més petits eren els animals (cries), més perjudicials eren les picades.

Els llocs dominats per abelles eren els més florits de tots, lo que volia dir que les abelles eren les que ho provocaven.

________

Algun ocell també havia desenvolupat uns coneixements fora de l’ instint, encara que no havia arribat al nivell de les abelles. Aquells ocells també anaven en grups i dominaven les seves zones, però tenien un punt feble, necessitaven fruita per viure, i aquí era on nosaltres podíem influir.

_________

Havia també uns simis que estaven espavilant de valent. Eren forts i construïen eines. Només grans animals podien lluitar amb ells, però quan lluitaven agrupats, tenien les de guanyar.

Era qüestió de temps que els tres animals tinguessin conflictes de convivència.

Els més perillosos, probablement els simis, per la facilitat de construir eines. Els ocells, els que evolucionaven més ràpid, i volaven. Però les ales impedien una adaptació que els donés força. A més eren petits. I les abelles podíem matar els pollets.

Per tant, la batalla era amb els simis.

O les abelles vivíem en zones diferents dels simis, o haurien d‘aguantar la convivència d’aquells essers de força bruta.

Si no érem presents en les mateixes zones, tindrien problemes amb la vegetació, però es movien d’una zona a altra, sempre buscant llocs millors, i per les abelles, canviar de lloc era delicat. Els canvis de temperatura les afectaven profundament.

__________

I el temps i l’evolució van dir la seva. En els llocs on van coincidir abelles i simis, els simis van interpretar les abelles com perilloses. Les mataven amb qualsevol excusa, sobretot si eren solitàries.

I es menjaven la mel, si localitzaven ruscs.

La fugida del risc de les abelles més intel·ligents va fer que aquestes no es reproduíssin, i per tant, va haver una involució en l’aspecte de la intel·ligència en les abelles.

Els ocells, a més intel·ligència, més diferent es comportaven de les característiques bàsiques de qualsevol animal (naixer, créixer, reproduir-se). Si que naixien i creixien, però la conducta diferent en algun mascle o alguna femella, feien molt difícil trobar parella, i per tant no van poder traspassar la “genètica intel·ligent”.

En canvi, els simis, anaven vencent qualsevol resistència al seu poder i maneres. El gran invent de la porra per temes

reproductius van fer infal·libles als mascles. Si no utilitzaven el segrest.

El sedentarisme, agricultura, ramaderia i control de tot el medi, van conduir als simis al regnat absolut, a la reproducció sense fi. A la depredació dels recursos i la sobreexplotació i despreci de qualsevol cosa existent.

La supremacia i el concepte de progrés equivocat va fer créixer en tots els aspectes als simis, coneixements, estris inútils, màquines, armes (per matar animals per plaer i per matar altres simis), art, creació de religions, investigació, energies, i sobretot benestar basat en la possessió de coses, etc.

I la contaminació de la naturalesa i de la informació per control de medis. I molts problemes mentals per falta d’adaptació a un viure lògic.

La necessitat de controlar mes terres, més economia, més luxe, més gent, va conduir al punt crític.

Moraleja / Lliçó : La intel·ligència és conseqüència d’un error de la naturalesa. Va provocar un desequilibri ecològic que només té una fi.

Putes mutacions. Necessàries i ocurrents per l’evolució de les espècies, però no es contava amb l’aberració més gran, la pretesa intel·ligència.

Qualsevol bitxo amb característiques semblants tindria tendència a cometre els mateixos errors. Naturals, dins l’aberració de la intel·ligència.

Pensàveu que les abelles guanyarien ?  Dons no! Ho sento.

El Déu abellaire.