EL PERQUE DE LES COSES – Conspiració

Les coses, tan properes com llunyanes, acostumen a pasar per alguna raó. La coincidencia i la sort existeixen, però la majoria de successos tenen causa. Els més mal pensats entren dins la Teoria de la Conspiració.

El CLIMA.

Està canviant tan ràpid per l’acció del home?. Segurament accelera una situació natural. Tots sabem que el Planeta ha tingut èpoques més fredes i d’altres més calentes. Si l’home no existís, el clima seria lleugerament més suau ó mes fred. Però a ningú li importaría massa. Només el disfrutaría o patiria.

Més que el Clima, l’home actua com a destructor i depredador del planeta. Es considera amo i señor de tot, desconsiderant els altres habitants. Es una actitut totalment déspota. I ens creiem que ha de ser així.

DEMOGRAFIA I CONTAMINACIÓ

Hi ha excepcions de gent que lluita contra aquesta inercia. Lloable i insuficient. Ja tardem en pensar de forma global. O ens pensem que la contaminació a Xina no acaba perjudicant-nos a tots?. I la demografía mundial ? Cuanta mes gent al mon, farà enriquir més a uns quants, però ja és hora que ens plantejem quants hi cabem amb dignitat. Com volem que sigui el Planeta en un futur i enfocar-nos, tots, cap allí.

Ja tardem en prohibir totalment la contaminació. La crema de combustibles contaminants, l’ús indiscriminat d’aigua dolça, la tala d’arbres, el comerç d’animals, la destrucció d’hàbitats, el creixement de les ciutats (brutalment depredadores). Si teniu curiositat, si aneu en avió, mireu l’entorn dels pobles i ciutats. Degradats.

RIQUESA I CIUTATS.

La mal interpretada “evolució i progrés” de la humanitat, ha costat molt car a molts essers vivents del planeta. I tots ho acabem pagant.

El fet de no dependre de la Naturalesa, de deslligar-nos d’ella, ens ha fet egocentristes, físicament dèbils, i depredadors sense fi.

El primer pas va ser l’agricultura i la ramaderia. “Esclavitzant” la naturalesa podíem disposar de recursos quasi il·limitats. I funciona fins un límit. Aquest límit el marca la quantitat de gent que genera menjar i recursos i la gent que els consumeix. Quan hi ha massa gent a dalt de la piràmide ó aquesta és massa cobdiciosa, trenca la piràmide de sostenibilitat humana.

La “gent de dalt” no genera recursos, només depreda, ordena i s’autoprotegeix. Es considera posseïdora i rectora dels recursos. I per tant, dominador.

Un exemple clar són les ciutats. Exemple clar de la desnaturalització. Que no evita tenir un gran atractiu. No té res a veure una cosa amb l’altre. L’entorn de ciutat és un ambient protegit. Totalment artificial i condicionat. Però no genera recursos alimentaris, ni energètics. En canvi contamina, consumeix i concentra la riquesa. Aquest darrer aspecte pot trencar un segon equilibri humà. El primer, deslligar-se de la naturalesa pura ( menjar ó ser menjat). Aquest segon és, estant dins un entorn totalment artificial, cada vegada necessita més recursos. A més, allí s’hi concentra la classe dirigent, els millors serveis, les seus de les empreses (els millors sous), els serveis públics (funcionaris), i la població. La gent marxa a les ciutats, perquè és on la vida és més còmode. On s’ofereixen més i millors feines. Un despropòsit, ja que com més concentració de gent en les ciutats, més controlables som i més depenents.

La necessitat de més i més recursos en l’entorn artificial, d’on formen part la medicina, fa que calgui la generació de més i més recursos. La població no deixa de créixer i especialment les ciutats. No seria massa agosarat pensar que arribarà un moment que serem masses en llocs que no generen recursos bàsics. On s’autoposen les medalles i on al final van a parar casi tots els recursos. Però això té un límit.

En antigues societats com les ciutats Maies, aquestes col·lapsaven pel mateix argument i s’acabaven abandonant les ciutats. I torna a començar de nou.

Alguns imperis mantenien el seu status mentre podien anar incorporant possessions, terres, esclaus i augment d’impostos. Cada vegada, aquesta necessitat de nous recursos, és més global. Ara les empreses pensen en el mon sencer i no en mercats locals. Però el planeta és la fi dels recursos actuals.

Mireu les especulacions sobre L’ Artic  i els seus recursos naturals. Es, juntament amb els oceans, la penúltima frontera. La última és l’explotació i colonització del espai i altres planetes. Si no es pot fer, la humanitat s’autodestruirà per col·lapse. Col·lapse que significa que la gent que genera recursos ja no dona a l’abast pels que només en consumeixen.

ECONOMIA DEL FUM.

Ens hem acostumat a l’economia del fum, els Serveis. I en canvi és Xina i els països “Fabrica” els que estan concentrant els diners.

Els serveis financers. Vol dir, deixar, guardar, especular. No generes res, mous fum. Però hi ha gent que s’enriqueix.

Turisme.  Fer les feines a la gent per poder estar temporalment inactius i servits. Que a tothom agrada. Si no hi ha gent que pot permetre’s gastar diners sobrants, aquesta economia mor.

Quina és l’economia base ?. La productiva. Agricultura, ramaderia, (la pesca, excepte les piscifactories, és només depredadora), mineria (destructiva i contaminant) i industria.

Impostos :  Es la economia més perversa. Totalment artificial. Hi ha gent que determina que per qualsevol activitat dins “la civilització” has de donar uns diners a un grup de gent. De vegades dirigits per falses democràcies ó ja ni dissimuladament això, països dictatorials.

Que passaria en un lloc sense taxes ?. No pot existir el “funcionariat”. El paper de la funció pública anul·lat. No hauria exèrcit. O si n’ hagués seria totalment primitiu i depredador. Segurament seriem invadits. Sense estructures de civilització, sense organització. Probablement una situació de caos i anàrquica. Les ciutats quedarien destruïdes en poc temps. Al no haver recursos gratuïts per medicina, educació etc. Moriria l’actual organització. Això obligaria a repensar un nou model d’organització, ja que es pitjor un mal model que cap. Però “aviso para navegantes”, ja que estem en pla utòpic, si s’ha d’inventar alguna cosa, que sigui a llarg plaç i sostenible.

PRODUCTES ECOLOGICS I BIOLOGICS :

Anem en compte amb la moda ecològica. Ara queda bé que les empreses i els productes tinguin aquest imatge. Es marketing. L’únic producte autènticament ecològic es només el que un aconsegueix pel autoconsum ó intercanvi. Sense cap contaminant i sense ús de combustibles. I tot i amb això, hi ha un factor de depredació d’espai.

PROBLEMES MENTALS:

Una de les conseqüències de l’allunyament de la naturalesa (bàsicament no necessitar estar concentrat en aconseguir aliments i necessitats bàsiques) es que el cervell humà necessita estar concentrat en alguna cosa. Això té una part positiva i una de negativa.

Angoixes, ansietats, perversions, diners patològics, poder, sexe, esport, importància del físic, dependència de informació i màquines, bombardeig d’informació publicitària i varia, mimetisme de la gent propera i de la TV, etc.

El cervell humà, al no estar enfocat a la supervivència, busca problemes. Els troba a faltar. De vegades un petit problema, es converteix en important, per la perversió del propi cervell. Fins a aparèixer un problema superior que fa oblidar l’anterior. Per exemple, problemes de salut i dolor, que fan oblidar qualsevol altra cosa. Guerra, mort, pèrdua de feina, etc.

RETORN A L’ESCLAVISME ?

Es una situació real ara?. O la diferència està en el concepte?. Esclau és el que pertany a algú. Actualment tenim dependència de la feina, ingressos. Ja que hem creat “necessitats” artificials, no podem prescindir d’elles. Això porta a situacions conflictives.

Com es pot considerar una persona dependent de les drogues ?, de la hipoteca?, del status?. Què som capaços de fer per mantenir algunes situacions ?  . . .

INFORMACIO.

La informació és poder. En poques mans. S’utilitza per fins, moltes vegades perversos.

“Armes de destrucció massiva” per entrar en guerra. El dimoni Pujol per contaminar la opinió publica.

 Qui es beneficia de la inestabilitat a Palestina, a Irak, a Ukrania a Ruanda ?. Perquè en aquests llocs? Perquè no ens volen explicar els interessos que mouen tots aquests temes? Serà que a la fi de tot es tracta simplement de diners?.

El mon és un tauler d’escacs. Els actors, de diversos signes i llocs, juguen al seus interessos. Els conflictes abunden on hi ha alguna opció de guanyar diners. Pocs son els conflictes on el motiu és únicament polític. Algun hi ha per motiu religiós. I s’està consolidant el Conflicte estratègic. El control dels recursos.

Drogues a l’Afganistan, Colòmbia i Mèxic, on hi ha grups guerrillers. Petroli a l’Orient mitjà, or i diamants i petroli a les zones conflictives d’Africa. Venda d’armes, creació de conflictes.

Els lobbies juguen les seves cartes. Els països, que via política, canalitzen les demandes dels més poderosos del tauler.

El tema més curiós, en aquests moments, i on es barreja de tot és l’etern conflicte Palestí i Jueu. Es barregen grups armats finançats per governs, governs segrestats pel suport de la població a grups islàmics. Patologies normals a països com Israel, que es senten sols en mig del mar àrab. Si no fossin forts militarment i tinguessin el poder que tenen als Estats Units, serien massacrats sense contemplacions.

Es un tema que no sembla tenir fi. L’odi es va acumulant per les morts i l’angoixa. Famílies destruïdes per missils super-tecnificats, de provinença variada. Escuts de protecció amb la tecnologia més avançada. Camp de proves?. El pes religiós i el mal ús que en fan els mateixos governs, per justificar lo injustificable, eternitza el conflicte. Fronteres on el sistema tribal era el propi de la zona. Herència colonial. Guerra freda religiosa?. La reproducció d’una espècie de creuades a Terra Santa?. Desestabilitzar la zona per no enriquir més als ja rics pel petroli?.

UKRAINA : Tema geoestratègic. La reacció Russa al domini d’Europa. Lloc estratègic, junt Turquia. Religions i governs. Mafies i corruptes. Tot té el poder i els diners com a base comú.

Estan tots aquests conflictes alimentats ?. A qui interessa?.

Hi ha uns interessats. El planeta s’ha enxiquit. La tecnologia de guerra supera sobradament les “necessitats”. No es pot usar la tecnologia nuclear si no es per contenció i avís. Hi ha massa gent. Les revolucions no programades no interessen. Cal el poder de domini per contenir la massa. Així s’alimenta la religió i la política (“democracies”).

Es clar que hi ha una escletxa, que permet una part de la població viure dignament dins la innocència. Europa encara menja d’aquí. Però no sabem fins quan.

El fenomen migratori. Com evolucionarà ?. Amb quines conseqüències ?.

EUROPA:

Som grans privilegiats. Som els jubilats del mon, de quan el mon anava bé i la jubilació permetia un alt nivell de vida. Mantenim estructures, edificis i recursos d’haver xuclat mig mon duran segles. S’han anat col·locant  amb dignitat i vivim de rendes.

Ens convertim en el parc temàtic del mon. On els rics són benvinguts. Londres s’ha convertit en un cau de rics amb avantatges fiscals. Suissa, un lloc on amagar diners bruts. Irlanda, Luxemburg, on pagar menys impostos. Les multinacionals poden jugar amb els petits estats a col·locar plantes en un lloc i fer els beneficis en un altre. Maximitzar beneficis.

Antics imperis : Romà, Britànic, Carlemany, El imperio donde no se ponia el sol, Austrohúngars. Els imperis colonials. El saqueig d’Amèrica i d’Africa.

I Grecia.

Vam fer un pas amb la unió europea que era un exemple mundial. Una forma. Però l’egoisme i el menyspreu als “consumidors”, no ja ciutadans, ho ha portat a norris.

Europa és, si tots hi estem a gust i els nostres joves la poden desenvolupar. Si no som capaços d’aportar una forma de viure al mon, digne, no serem res. La civilització actual va començar a Europa i sembla que mor amb ella.

El mon continua. Abans Egipte, Mesopotamia, les desconegudes India antiga, Xina, les més conegudes civilitzacions americanes precolombines, amb els seus misteris.

I a partir d’ara ?

EL PODER DE LES MAQUINES.

Els nostres joves viuen enxufats a les Plays, mòvils, PC, TV i tot el que suposa viure sote control d’altres. La informàtica va lligant cada vegada més tota informació interessant per segons qui. Per exemple Hisenda. Els mòbils, Internet, Xarxes socials aporten unes novetats impressionants. Informació i publicitat totalment canalitzada i dirigida. Arranca als joves (privilegiats) d’altres fonts d’influència. Cada dia destinen més temps a les màquines i menys a escoltar als pares.

L’altre dia llegia : Nou format de comunicació “3 D”. Asseure’s amb algun amic a prendre alguna cosa i parlar. O també : Una coneguda empresa alenteix expressament els seus mòvils per “motivar” la compra d’un altre aparell més ràpid.

Compte amb qui ha de dirigir les nostres vides.

La tecnologia dona opcions positives si es saben controlar.

SUCCESSOS I CONSPIRACIONS:

La mort de Kennedy. La guerra de Irak, El Sha de Persia, Bin Laden. Kosovo, Tibet, disgregació de l’antiga URSS, procés europeu inacabat, el Maine i la guerra de Cuba, Templers i Creuats, Religions cristiana i egipcia (semblances). Jesús. Zones i coneiximents secrets (destinació de recursos econòmics descontrolats – o.v.n.i.s ), amb quins drets ?.

Res, excepte l’excepció, passa perquè sí. Visca la innocència ó el coneixement. Però hauríem de començar a pensar en nosaltres, que som les persones més importants del mon per a nosaltres mateixos. I estaria bé plantejar-nos que volem i com pretenem aconseguir-ho. Tanta feina i tanta imaginació que necessitarem generacions. Però el viatge més llarg comença amb el primer pas (proverbi xinès).

La visió catalana del mon serà la més desitjada. Per lògica i per respecte.

No hi ha persones-deus ni representants de deus. Els diners no ho compren tot, però ajuden. Estar per estar, millor estar forrat i que els problemes siguin altres. Feu sentir bé als qui us envolten. Ajudeu en l’organització propera on viviu. Pressioneu en bona direcció, al menys. No us deixeu dominar. Ningú és més que tu. Dignitat.

La més petita acció forma part de les peces per construir el millor edifici del mon.

Riure és bo.

Us deixo, que escoltar The Cure, em fa filosofar anàrquicament.

See you soon.

j