ELS DINERS DE VACANCES – hipocresia legal – política ficció.

26-7-2014

______________

En Jordi Pujol ha confessat que tenia diners fora del país. No només fora de Catalunya, si no  també fora d’Espanya.

Ho dic perquè si fóra fora de Catalunya però dins Espanya, significaria que no acaba de veure clar què passarà el proper novembre, per lo del Referèndum.

La gent que treu diners fora de Catalunya per guardar-los en l’estat espanyol, no incompleix la llei, però fot. Fot a Catalunya. Es ètica o raonable la seva prudència ?.

Perquè la gent guarda els diners en llocs que no haurien de ser els habituals? Per varies raons :

-Per amagar diners de procedència il·legal. Suborns, drogues, sexe, armes, etc. Hi ha molta gent i molts diners amb aquestes procedències. Hi ha països que fins i tot s’han convertit en “paradisos fiscals” per admetre aquests diners i fer-ne un “modus vivendi”.

Podríem comentar com es blanquegen aquests diners, que per força cal “ajuda i comprensió” tan d’empreses legals com de governs amb mala vista. Que vés a saber com participen d’aquest circuit virtuós de diners descontrolats i paradisos fiscals (ja no entro en amiguismes, enxufisme, endeutament, irregularitats, sous en negre . . .)

Si ets posseïdor d’aquest tipus de diners, pots tenir problemes legals. Tenir un bon coixí ajuda. I és difícil que te’ls prenguin.

-Una altra raó és totalment legal. Inversions d’empreses en altres països. Veiem com bancs, constructores i multituds d’altres tipus d’empreses inverteixen on els convé. De vegades, obligades a dipositar diners per qüestions legals de cada país de destí.

Els beneficis acostumen a quedar en el país de destí, o no, depenent de les estragegies fiscals i secretisme de cada empresa.

En aquest punt, són diners ja “descontrolats”per l’estat d’origen de la inversió. Cert que descapitalitza el lloc d’origen, beneficia al lloc de destí, i una vegada ja estem parlant de beneficis monetaris, hauria de considerar-se moralment menyspreable segons quines conductes. A més, invertir diners des de EEUU i EU a Asia enriquirà aquella zona i empobrirà els països d’origen. Estúpid, però legal. Senyal del poder de els grans empreses i els grans lobbys.

Una vegada algú disposa de diners guanyats legalment, perquè la circumstància fa que per algú sigui il·legal i per algú altra no ??.

En sí, a partir de la existència de la Moneda, és estúpid “l’engarjolament” dels diners, ja que és antinatural. Crec que la cosa va més per poder recaptar més impostos.

-Un altre cas, que veiem sovint per tot el món, és la “fugida” de capitals per temor a situacions puntuals.

Ho hem vist amb la crisi financera per tot el sud d’Europa dels darrers anys . Grècia, Portugal, Spain (3 points) , Irlanda, etc. També llegíem amb normalitat als diaris els centenars de milers d’€ que sortien del país. Una part eren repatriacions de diners d’inversors estrangers, i altres, dels temerosos patriotes espanyols i catalans. Molts d’ells han deixat, per si de cas, diners fora (ells tenien més informació de la situació real), perquè saben que no els “pescaran”.

No trobeu dins una certa lògica que en llocs habitualment inestables com Argentina (corralito), Bolivia, Ruanda i la República d’Aquimanojopercollons, hi ha gent que posi diners a refugi ? I en cas de guerra ? Tonto el último !!

No vull justificar qui incompleix algunes lleis (més greu és la inversió a països de sous barats per moltes raons, fins i tot les egoistes) i duu els diners ben lluny pel motiu que sigui. El que em fot és no tenir-ne  per tenir l’opció de fer-ho.

Quan començava la guerra civil espanyola, la gent amb diners van intentar posar-los a refugi ben lluny. Altres van emigrar ells també (aquesta és la pitjor pèrdua, com els joves que ens emigren ó els professors i gent ben preparada que va marxar a Amèrica,  quan la guerra) amb tot el que van poder.

El mateix govern espanyol del moment, va endur-se tot el que tenia : diners, l’or de Moscú, obres d’art, informació, etc. No es va endur els edificis per la dificultat que suposava. Allò era segurament il·legal però justificable . . . que va fer que els que “controlaven” “tot allò” van poder viure per sempre més rics i els va importar poc els que es van quedar.  (es podria dir espoli justificat ?)

Segons ells, tot allò tornaria quan es recuperés la democràcia. Si ?. Resulta que encara no ha tornat aquesta i la presa de pel que ens han venut per democràcia, ens ha portat tota aquesta sèrie de corruptes desvergonyits. Sembla doncs, que les circumstàncies fan dubtar la ètica, i el temor és poderós.

El senyor Jordi Pujol va fer el que hagués fet la majoria de gent. I més després de veure durant 40 casposos anys com anava la cosa.

Les lleis són per qui no se les pot saltar. I a més no haurien de tenir validesa si no són justes. No haver-ne és una utopia i un descontrol.

Jo no he anat de genolls a Montserrat al saber lo del expresident ( ni me he rasgado las vestiduras patrióticas). No m’han caigut les llàgrimes. Tampoc m’he sorprès de qui s’aprofita del nom del senyor Pujol per tirar sorra sobre el procés sobiranista (segurament, en el seu lloc havés fet el mateix). (Es que ya lo veis, los catalanes también sois chorizos. I los políticos son un coste que tenemos que pagar. Ahora tambien se deben pagar los de los parlamentos autonòmicos, los ayuntamientos, la duplicación de la policía, etc. I vuestro Pujol, (pronunciat amb “j” castellana) que tanto queréis y admiráis, también es embutido. Ya os lo decíamos. Pronto veréis lo de Mas . . .)

Grans ensenyaments i missatges epistolars ens arriben des de la Meseta.

He pensat que els que tenen informació la utilitzen a conveniència. Hi ha qui sap sobre il·legalitats, infidelitats, irregularitats i molts “tats”, de polítics, empresaris i qualsevol que té un bocí de poder ó és espiable (Internet, xarxes socials, comptes bancaris, transaccions, nòmines, factures, xivatos . . .). Només es tracta d’utilitzar-ho quan més convé.

O es que ara acaben de descobrir lo d’en Pujol? I si ho sabien, perquè no ho van dir abans?. Per negociar millor ? I si a més, una llei va permetre “regularitzar” aquestes situacions econòmiques impròpies, perquè es deixa anar per tots els canals de comunicació per perjudicar el procés independentista ? Serà una qüestió interessada ?. No sigueu mal pensats. La Meseta ens estima, ens desitja i ens viola. Es ímpetu, no violència. No sigueu mal pensats.

Vivim en un lloc on lo únic important és que no pensis gaire, paguis molt i sobretot que callis. I tingues por de perdre la feina i la subvenció.

No anem bé. La democràcia no és real. La organització política està desfasada i ha de canviar.

S’ha de moure el cul i fer alguna cosa. No fer res ja ens ha portat on som.

Jo escric aquest text davant el mar. Amb un solet que “peta”. Prendré una cerveseta ben freda, que fa calor. Bones vistes, una família adorable i feina de moment estable.

Sembla mentida que amb un panorama tan negre i sense poder portar diners fora, estigui tan a gust. Serà, com deia un filòsof fa molt de temps,  “QUE NO ESTAMOS TAN MAL . . .” ?

See you soon.

Albert Trolikovik