LA SOL.LUCIÓ - No penseu més

UUUUEE, UUUUE, UUUUEEE, UEEEEE, UEEE – Assaig

FEM-NOS CATUGUESOS O PORTALANS

24-7-2014_________________

Avui he dinat amb uns amics portuguesos i un amic d’aquí. Molt bona gent, bons professionals i de bon tracte. D’aquells que et donen confiança i et fan sentir bé. No ens veiem gaire, però cada dos o tres anys ens trobem. O aquí ó Portugal.

Aquests darrers anys, a Portugal les han passat magres. Crec que més magres que aquí. El nivell d’atur no està tan malament, però aviat igual ens agafen. Pateixen també la crisi del crèdit. Uns senyors s’han gastat el que no és seu i han venut la seva ànima per pagar els deutes del país i els seus personals.

Hem parlat de varis temes. Hem rigut, i ens hem posat al dia. Una mica. No ha estat massa temps. Però abans d’abandonar el Restaurant Sol i Vi, que ha estat magnífic, els he fet una pregunta-broma.

Els he preguntat si sabien que a Catalunya havia la intenció de fer un referèndum per opinar sobre si es volia la independència d’Espanya. M’han contestat que si. I també m’han fet el comentari que Catalunya no ha estat mai en guerra contra Portugal. Al segle XVIII, mentre Castella s’esbatussava contra Portugal i Catalunya, les dues zones de la península teníem el mateix problema. I la zona oest, Portugal se’n va sortir, en part gràcies a que Castella va volcar-se per la zona Mediterrània, amb més botí.

Però jo anava per una altra banda. Segons comentaris que s’han anat sentint o veient per TV, resulta que si volem ser independents deixem de ser de la UE. Quina collonada!. Som tan europeus els catalans com els espanyols. Ara i després. Es que per un tema de manteniment de status i evitar pèrdues de poder es pot declarar algú no europeu?. Perquè no és Espanya la que perd el status?. Espanya tampoc seria el mateix que ara!. O sigui, que per una qüestió burocràtica, el nom del país, uns tenen dret i els altres el perden?. Collonades. Una UE amb aquests criteris té menys vista que els cucs de terra. Així ens va com europeus. . .

Per altra banda, amb una xerrada amb un bon amic de dretes, aquesta mateixa setmana em parlava dels aranzels que s’haurien de pagar a les empreses exportadores. En concret parlava d’una que te moltes vendes a Alemanya. Amb aranzels, aquesta empresa de Sant Sadurní deixava de ser competitiva i pot ser hauria “d’emigrar” a zona “europea”.

Jo pensava que hauria la possibilitat d’un acord comercial i de transit de persones com a Suïssa. Perquè no?. Així igual teníem solucionat lo dels aranzels, i dins Shengen.

Però en cas que no havéssim previst aquestes negociacions, o que els països d’Europa no creguin en la voluntat dels seus ciutadans no deixant votar (cosa de les Colònies), podriem independitzar-nos d’Espanya i demanar l’entrada a Portugal. Segur que seria una jugada per fer un revulsiu a Portugal. Tenir ben negociada una federació Catalano-Portuguesa, de igual a igual, el pes d’Espanya disminuiria i afavoriria a Portugal. I Catalunya podria seguir dins la UE, amb un mercat propi més gran.Per sortejar un intrínculis estupid, simplón i vàlid com la manera actual de funcionar a la UE. 
En el fons, tantes votacions no serveixen perquè mana la Merkel.

I sobre el referèndum. Les meves apostes per probabilitat són:

1-aplaçament del dia de votació degut a un preacord amb cessions d’Espanya (que ho comunicaran molt aviat, segons una amiga del PP) que serà mentida, com sempre.

2-prohibició de la consulta. Policia i Guàrdia Civil davant les urnes. O retirada de les tarjes de votació abans de tancar les hores del plebiscit.

3-Es fa el referèndum, preveient que l’acció del punt 1 serà suficient per canviar la tendència de les enquestes. Hi ha molta gent que vol seguir sent espanyola. Resultat insuficient per marcar unes eleccions plebiscitàries.

4-Referèndum amb % suficient de SI-SI que a la pràctica no significarà res. Perquè no crec que això porti a unes eleccions avançades. I si fos el cas, i el resultat d’aquestes eleccions donessin un marge aprox d’un 60 % a favor de partits independentistes, qui sortirà al balcó a declarar la república ?. El nostres President (no crec en els títols dels càrrecs públics. Ja tenen prou de cobrar diners nostres i a més el poder de modificar les quantitats a cobrar. No entro en els cotxes oficials, privilegis funcionarials, etc.) estarà a la garjola i no podrà parlar gaire. Ens ofendrem tots profundament i Madrid farà el seu joc. Que està molt entrenat.

Entre els dubtes, la gent a presó, bloqueig de comunicacions, les empreses seguiran pagant impostos a Madrid, els sectors unionistes oferint-se als poders fàctics, etc. S’oferirà un panorama d’incertesa i buit de poder que portarà a l’immobilisme.

Que consti que un poble aconsegueix el que vol, més tard o més d’hora. Nosaltres ho tenim clar?. N’estem segurs?. Jo sí que ho tinc clar.

La meva opinió és que haurem de tenir paciència i la gent més jove i preparada, estarà tan acostumada a no tenir res i a patir de valent, que hi posarà el que s’ha de tenir per poder tirar endavant un projecte com aquest. O sigui, una mica de  paciència, que val la pena viure aquesta època i que al menys servirà per fer-nos sentir més “nosaltres”. Per mostrar al mon que no és una qüestió de ADN regional, ni enveja, ni odi. Podrem donar un missatge que volem guiar-nos amb els nostres criteris, per molt dolents que semblin a altres. Tenim dret a equivocar-nos.

I dels xorissos no ens en desfarem. N’hi ha a tot arreu. I aquí de nivell. Això sí, millor els xorissos amb barretina. Els diners tenen més probabilitats de moure’s per aquí.

Els que s’estiren els cabells pel “separatismo” ó els que defensen a mort el castellà indefens (n'hi ha de catalans) no tenen massa manies en tenir els diners a Suissa ó “zona nacional”. Per si de cas.

Agur.

J.P.B.