ETICA POLITICO-ECONOMICA - català - rollo sobre taxes i excuses

ETICA POLITICO-ECONOMICA

10-8-2014  Salou

El nostre entorn està regit per normes organitzatives que, cada vegada més, tendeixen a augmentar el control de les persones.

Les noves tecnologies, els medis de comunicació i la voluntat dels gestors polítics i econòmics condueixen cap aquest camí.

Es per això que les postures reactives a aquest fenomen són molt importants.

Les tendències naturals són les de la Globalització, entès com un fenomen d’increment en quantitat. Sigui de concentració en els medis de comunicació, concentració econòmica en empreses més grans, increment de poder polític per grups de gent menors (UE, Mercosur, Xina, Asia).

La concentració, Globalització, apunta a convertir en abús aspectes que podrien tenir aspectes positius.

Les empreses multinacionals i els grans capitals ho tenen bastant solucionat. Es poden saltar normes i lleis, invertint en altres llocs menys problemàtics, o fins i tot fórmules legals com les Sicav, que els permet ser els que menys impostos paguen.

Els diners transiten per tot arreu i es poden col·locar discretament en paradisos fiscals. Curiosament acceptats per tot el món. Encara que es fa una mica de teatre en contra.

Els polítics procuren mantenir el seu status aprovant lleis favorables a ells i evitant canvis organitzatius que els perjudiqui.( ara mateix, es pretén modificar la llei electoral espanyola per afavorir la concentració de representació, o sigui, mantenir parlamentaris dels principals partits en el parlament, encara que tinguin menys nombre de vots. Caradures).

No diguem els sous vitalicis i les avantatges del funcionariat en general si ho comparem amb les empreses públiques.

Tan que s’omplen la boca de la Constitusión española, jo també voldria tenir un sou vitalici treballant uns quants anys (com els presidents). La Consti diu que todos los españoles son iguales ante la ley . . .

Sistemes de votacions, llistes tancades, Cambres representatives inútils (senats, parlaments autonòmics, parlaments estatals) degut als canvis per estructures superiors. No es tracta de liquidar funcions, sinó adequar-les a les possibilitats tecnològiques. No cal veure centenars de cobradors de sous i dietes, dormint ó llegint el diari. El poder de representació pot ser d’una persona per partit. La resta de funcions poden ser realitzades per professionals. Les feines dins els partits que es vol que les portin els polítics, les han de finançar aquestos.

Al tenir un parlament europeu no hauríem de necessitar la mateixa quantitat de polítics i funcionaris que sense superestructures. O es que es tracta de repartir feinetes i redistribuir riquesa pel país mitjançant col·locació de funcionaris en segons quines àrees geogràfiques.

No té sentit el % de funcionaris tan diferents entre comunitats autònomes. I resulta que els receptors de la “solidaritat” són els que més funcionaris i més atur tenen. (que consti, que no crec que hi hagi massa gent que vulgui estar aturada en el cas de no tenir ingressos per una altra banda).

Es la mateixa fal·làcia en molts aspectes. Si existeix la OTAN, perquè existeixen els exèrcits nacionals? Per gastar en armes?. Tot apunta al manteniment d’estructures obsoletes i manteniment de poders.

Pot ser caldria entrar a la curiosa situació al “imperio”. La gent que viu a Catalunya paga uns impostos que haurien de revertir, al menys en teoria, en benefici comú dels habitants. Aproximadament de la mateixa quantitat x càpita per ser justos.

Doncs sembla que Catalunya segueix rebent, any rere any, menys diners per càpita d’inversió estatal, comparat am altres comunitats i sempre per sota la mitja. Infraestructures, etc  i aquest sí que és un aspecte perillós, perquè és continu en el temps i políticament dirigit perquè així sigui.

El terme podria ser anomenat espoli i ser propi de situació colonial.

L’exèrcit de l’ imperio, que per llei hauria de servir al poble espanyol, o sigui, als pagadors d’impostos, sembla que dubtaria en prendre posició diferent que una voluntat diferent a la castellana.

L’exèrcit va canviant. Ara és professional. També passa el temps per ell. La gent canvia. Les ensenyances no tant.

El partit de gobierno actual va votar en contra la Consti. Actualment els màxims defensors. Encara que lo de que la gent pugui opinar només ha quallat en pocs llocs, com Suïssa.

Els governs-estats oficials europeus no treballen pels habitants d’Europa, els ciutadans. Treballen per ancorar les organitzacions que no milloren, no s’adapten, i que els ciutadans veuen amb recel.

Tot és per perpetuar nissagues. No són institucions pràctiques, ètiques, funcionals i eficients. Tot es mou a l’entorn dels diners-poder.

Com hauríem d’actuar per ser coherents amb l’aspecte dels tributs, i altres aspectes de corresponsabilitat? 

No sembla gaire estrany que la gent demani de vegades factures sense IVA. (no es percep justícia en els impostos).

Algú procura que la renta li surti el millor possible?. Hi ha gent que ha fingit separar-se per poder desgravar una segona vivenda ?

Gent aturada o pensionistes que han treballat en negre? Gent amb invalidesa que treballa? Gent que demana la baixa per temes particulars ? Ni tant estrany ni gaire gent que s’estiri els cabells. Son temes que veiem a distància. Només es veu lo dels altres.

L’ètica fiscal quasi bé no existeix i només importa a qui viu d’aquests diners.

Algú pot pensar que hi ha càrrecs públics per premi polític? A ningú sorpren.

A Catalunya i als llocs on hi ha gent que volen formar un nou estat independent, pot produir-se un dubte ètic. Seguir finançant un “contrari” és saludable ? Incongruent? Aconsellable?

Si només  ens regíssim per ètica sense condicions  “legals” hauríem d’evitar qualsevol transferència de recursos al estat cobrador, que aquest no està sent just ni compleix amb les seves obligacions i promeses.

Per tant, des d’aquest punt de vista, no hi ha falta d’ètica. Els aspectes legals punibles no són justos.

Senyores i senyors, l’estado no compleix la seva part.

Cadascú sota la seva consciència. Però no cal la innocència.

Agur

(Això no serveix com argument d’excusa a ningú. Hi ha gent que ha volgut donar lliçons. I no calen. Tots som personetes. De Deus no ens fan falta).

Anònim. (no sigui que . . .)

( I com pot ser que per la funció pública s'utilitzin palaus, edificis caríssims, etc. Haurien de donar exemple)