UCRASHINE - català - suport a la gent innocent d'Ucraïna.

13-8-2014  Salou

El tema que segueixo més, i és de forma superficial, diàriament, és l’evolució dels successos a Ucraïna.

Un altre tema que m’ha encuriosit sobre aquest país és que hi ha forces visites al blog des d’ allí.

Els actuals sistemes de comunicació dediquen temps a uns temes o altres per les conseqüències o possible interès que pot originar.

No es tracta tant de informar d’un tema o opinar sobre ell, o fins i tot denunciar (passen massa coses greus sense cap atenció mediàtica) i veure com afecta als qui ho pateixen directament.  Es tracta “globalment”. Què pot provocar el que esdevé cada dia. Geopolítica?.

Quines conseqüències ens afectaran?. Quin és l’origen del conflicte? Es provoca? I perquè?

Es una continuació d’una estratègia planificada que començava a Crimea ? Es tracta d’una demostració de poder? Una reconquista? Es una forma d’informar als antics socis de la URSS que passar a l’Europa comunitària no és tan bon negoci?

Qui té la capacitat i els “collons” en qüestió d’exèrcit ?

De fet, no serà la UE. I sembla que tampoc la OTAN. Què fan els americans? Demanar que Europa posi sancions econòmiques? Serà la principal perjudicada d’aquesta estratègia.

Cal pressionar en aspectes de bloqueig? Es una mesura prevista pels russos?

A qui beneficia i a qui perjudica?

Pel caràcter rus (si es pot generalitzar) la informació tramesa a la població (control dels medis) és d’agressió prepotent. De maltractes als pro russos.

El govern rus, entre coses més bones o dolentes, ha retornat una mica de l’orgull perdut d’una potència mundial. I dóna la impressió de jugar una partida planificada.

La UE i la zona  Sud-Canadenca i sobre Mèxic van tapant forats des- coordinadament. No tenen massa clar de què va la partida.

A distància i només a nivell de xafarderia, ja que no tinc informació bona, diria que Rússia dona senyals d’atenció per que se la tingui en compte en el nou escenari mundial.

Aquest té diversos aspectes primordials. Poder econòmic, influència econòmica, matèries primeres, TECNOLOGIA, EXERCITS i control energètic.

Dins aquest tauler mundial també juguen com a peons, o alguna fitxa més important, les màfies i poders a la ombra (massoneria, etc.)

Són diners descontrolats en creixement constant (l’economia amagada).

El país afectat, Ucraïna, és només una elecció de zona operativa amb variables a favor.

Rússia, de per si, té un descrèdit polític. Una democràcia dubtosa i una actuació caciquista i dictatorial. S’ha de donar show a la població per crear patriotisme i fer costat als dirigents.

“Una guerra victoriosa” sempre desvia l’atenció d’altres problemes i millora la imatge del govern en qüestió. Especialment si tens les de guanyar.

Ucraïna i qualsevol país hauria de saber que no hi ha país indivisible o no unible. Anar en una altra direcció provocarà o et provocaran conflictes a la llarga.

Ucraïna té uns lligams a l’est molt forts, i per situació geogràfica és pas d’oleoductes i altres infraestructures estratègiques. Suposadament té altres coses que interessen de pas als grans veïns de l’est.

Via Ucraïna, Rússia pot tallar l’aixeta a Europa i de pas fer passar fred als Ucrainesos. Té ma d’obra per la feina bruta, que són els pro russos de l’est del país.

Suposo que els russos o prorussos de l’est del país no devien estar massa ben considerats en el general del país (??). Per russos i perquè eren majoria en algunes zones. Per banda de Rússia, això era un regal estratègic. Si els prorrussos fossin minoria en aquella zona haurien de donar massa explicacions.

No hi ha color en la capacitat militar entre els contrincants. Una cosa que ajuda als ucraïnesos és la semblança de l’actuació russa amb la forma d’operar dels alemanys en les guerres mundials. I les conseqüències de la inacció. Semblen moviments d’ocupació dissimulats.

Els països occidentals saben que el que no poden fer és no fer res. El veí és massa gros i a més, occident hi té interessos importants, especialment Alemanya.

Sembla com si Rússia fes com va fer EEUU fa uns anys. Deixar de mirar a Europa per centrar-se en Àsia.

Ara els americans saben que la van cagar, però els interessos de les multinacionals està per sobre dels estats.

No és la primera cagada americana si la seva pretensió és mantenir-se com el país més poderós del món mundial.

Els exèrcits i la capacitat bèl·lica tenen un pes estratègic puntual i de pressió ( a més d’exposició tecnològica de les noves armes). Aquí també juguen les multinacionals d’armes.

Estratègicament, els americans han desviat diners i recursos cap a Àsia (ma d’obra barata i poques explicacions) i Europa també.

Les inversions han donat feina i superàvits a la zona. Població jove i creixent. La majoria de la població mundial és allí. No costa gaires veure el futur proper.

Per tenir una visió del passat, es pot fer una ullada d’aspectes importants.

-El pols de la guerra freda després de les guerres mundials.

-El pes de l’energia en l’economia.

-El creixent paper de la tecnologia i comunicacions.

-L’evolució dels grans països en desenvolupament : Xina, India, Brasil i Rússia.

-El poder de la competència econòmica : Alemanya, EEUU, Xina i Brasil  i les seves àrees d’influència.

-EL PODER I INFLUÈNCIA DE LA RELIGIÓ.

En el tema energètic, i també fent joc a les multinacionals petrolieres, han abocat al descontrol energètic per part d’occident.

Els països petroliers han aconseguit autonomia sobre els seus recursos (orient mitjà, Brasil, Venessuela, Mèxic, )

El flux constant de $ cap els països petroliers han creat zones de perill i de descontrol. A Sudamèrica, Venezuela, Bolívia.

Al Orient Mitjà l’Aràbia Saudita i altres estats dictatorials, no només han acumulat immensos excedents de diners, si no que ja han implantat estratègies pròpies de diversificació en inversions a nivell mundial. Compra d’empreses i reforçament del status dels dirigents.

A més, el seu braç armat, no és oficial, i es barreja amb altres aspectes com el religiós i la creació d’una gran confederació musulmana amb presència mundial (E.I.)

Xina, India, Vietnam, Indonèsia, Japó, Tailàndia, Korea, etc. Població, gent jove, nou esclavisme barat. Amb recorregut (encara hi ha molta gent pobre).

Excedents comercials. També ja posseeixen tecnologia pròpia o saben copiar-la. Ja tenen el mercat més gran i amb més projecció.

Rússia queda al mig d’aquests blocs i li és difícil situar-se. A més vol anar per lliure.

Ni occident ni Orient Mitjà. Ni Àsia barata, ni tampoc vol ser només zona de matèries primeres com Africa i sudamèrica.

Tenen petroli, gas i el territori més gran. Enyor de superpotència, barrejat amb les màfies dels antics poders del comunisme. Tecnologia d’armament i del espai, però no de la de “anar per casa”. Cotxes, maquinària, electrodomèstics, etc. (fàbriques de multinacionals estrangeres).

Per tant, és també un bon venedor d’armes. Especialment per als que no professen amor incondicional als americans (angelets).

Ucraïna, com país, no sap com actuar. Sap que els socis occidentals no es posaran massa durs ni enviaran exèrcit decidits.

No saben que pretenen els russos, però segur que aquestos no han actuat a cegues ni fent parxes.

El camp de batalla = Ucraïna est. Els prorrussos, afalagats i dirigits per Rússia. Han fet una aposta decidida i arriscada que és formar part de Rússia com els de Crimea. Però ni Ucraïna ni occident ho poden acceptar oficialment.

Els no prorrussos de la zona afectada pel conflicte, abandonats per tot arreu. L’exèrcit d’Ucraïna ha d’actuar o provocaria una crisi interna encara pitjor.

Els més perjudicats pels dos cantons. A distància, el millor per a ells és agafar les maletes i marxar ben lluny. Si pot ser cap a l’oest. Molt a l’oest, a la zona UE. Ara no crec que poséssim gaires pegues.

Crec que Rússia surt reforçada per les seves mostres de control. Li serveix per inflar pit a la zona asiàtica i àrab. Li fa vendre armes. Però perjudica molta gent dins el seu país perquè s’allunyen de la zona més civilitzada i que els faria viure millor (d’aquí 20 anys ja en parlarem . . .).

Els russos són bons turistes. Tenen bon nivell educatiu. La religió no els pressiona.

Amb la situació mundial, aniria bé que Rússia fos un soci sòlid d’Europa. Seria bo per cuidar-nos tots.

L’actual tauler mundial es mou. Qui no faci res és obsolet.

El futur és dels agosarats. Els grans canvis han vingut de revolucions, guerres i la imaginació (tecnologia).

L’energia, la superpoblació, les injustícies, la gana, l’aigua i la feina poden provocar revolucions. A ningú hauria d’interessar, però . . .

Les guerres / exèrcits tenen cada vegada menys efectes perquè ja no acaben els conflictes, si no que els enquisten (Afganistan, Irak, Vietnam, Siria). Serveixen com a braç consumidor d’armes, per reduir població i per reprimir internament a la seva població (Siria, Cuba). Es evident que les pèrdues a la població i economia local són brutals, però "assumibles".

Els cassos on l’exèrcit és per defensa (suposadament Israel) són molt especials i excepcionals. Allí juguen a un paper de miniconflicte mundial. Jueus contra àrabs. Paper de les religions. Descendents, representants o conservadors de zones sagrades ? Orient contra Occident ? (més al nord és Turquia, on segons algun personatge molt important, les dones no poden riure en públic. A part de la burka caldrà un morral? O amb un tros de precinte haurà prou?. Ara vol tallar Twiter i altres medis de comunicació oberts ).

Anem cap a blocs de potències econòmiques? Anem a canvis tecnològics que canviaran l’actual forma d’actuar? Serem  totalment controlats? S’imposarà la religió sobre la raó? Els diners per sobre la justícia?

Apareixeran noves epidèmies controlades o no? Algú considerarà oportú l’aniquilació de part de la població? Ens acabarem de carregar el planeta?

Habitants d’Ucraïna. Els perjudicats injustament, que només pretenen viure, lluitar o escapar. Sou un exemple del que ens pot passar a tots els panxuts que creiem que això no ens passarà mai.

M’agradaria poder-vos ajudar. Cuideu-vos molt.

Amb respecte,

JP