De vegades passen coses que et fan retornar sensacions que havies
oblidat. Que fan que el cor i la ment et transportin a velles punxades a
l’estomac.
Per un cantó és una alegria pensar que pots reviure emocions i per
l’altre sembla que rebusquis en aquell bagul oblidat, tristor per ser només
records d’alegries , coses vivides. Quantes coses bones i alguna que no tant!
Em van dir que això es crisi d’edat i que és normal. Però què significa ?
Un està satisfet amb la vida que porta i la família que té. Per res es
canvia això, almenys jo. Cal fer coses noves, es clar, i no perdonar ni un
minut. Agraïr a qui t’acompanya, gaudir-los.
Gràcies als nouvinguts per les pessigolles, als de sempre, que sempre
estan i als qui vindran.
Acolloneix algun aspecte de les sensacions passades, però segurament val
la pena. I les sensacions que estem a punt de viure, que les farem viure,
poseu-se a punt!
Igual Tiru una pedra a l’aire, amb la imbècil pretensió de saber cap a
on bufa el vent, però es fan coses sense sentit pràctic. Però la princesa de
les pedres mereix mirar de més amunt. Compte que no et caigui al cap!
Endavant les “aches” i a ser valents! Aprofiteu, aprofiteu-me!
JP
No hay comentarios:
Publicar un comentario