D.G.
Aquest és el nom del dimoni interior, del que demana sortir de tant en tant i no anar a mig gas. No tenim clar si vol dir Dimoni
guapo, ganso, greixós, golfo, graciós, genial, genital, ginebra, gàstric,
guarro, gras, gros, gris, ... bé, no ho
sabem.
Es el dimoni de tothom, de cadascú. Que apareix i desapareix depenent de
les circumstàncies. Es la part que creua la ratlla, havent-la traspassat, part
valenta, arriscada, amb conseqüència, alegria, bogeria, hormonal i eixelebrada.
Es passeja pel conscient en forma de pensament, sense causa, sense
problema, sense atreviment.
Les substàncies relaxadores debiliten la represió i fan baixar la
barrera, o simplement quan DG agafa les regnes.
Hi ha gent qui el pes del seu DG és alt com per tenir-lo sempre present.
Es el trionf de DG.
Per alguns DG és una voluntat impossible i per d’altres un descontrol
angoixant. Però la felicitat resideix en acceptar-lo en pau i també reconèixer
que és causa de la pròpia destrucció.
JP
No hay comentarios:
Publicar un comentario