La Consulta de novembre 2014 – Brave heart

Final setembre del 2014

Només vomitar 5 pensaments.

1-Tinc serioses dubtes de que es produeixi la consulta. Tant per la capacitat de la Meseta de donar-nos pel sac (ho fan d’allò més bé) com per la dubtosa perseverança catalana per coses que poden significar sacrifici amb risc (especialment econòmic).

Que consti. Val la pena. Aquesta època té molt de històric i tenim la sort de ser-hi. Força.

2-Escocesos :

Totes i tots. Heu pogut votar. Signe democràtic. Teniu aquesta sort. Des de la “Marca” hispànica (i no volia fer servir el terme hispànic per lo que sembla . . .) us vull dir que heu manifestat la vostra opinió. Com sempre amb la pressió dels medis i de la por. Us han deixat perquè tenien claríssim que sortiria el NO. Si les enquestes haguessin estat favorables al SI haurien posat més pegues. Quan van veure el perill en les enquestes, els anglesos es van cagar. I la reacció la vam veure tots.

Per cert, les apostes ja es pagaven el dia abans de la consulta. Ja se sabia el resultat?

Penseu que els Anglesos us estimen o us necessiten ?. Els saxons ho tenen, si no es rentable econòmicament, no interessa. Els fareu més rics. (i London més gran).

I quan veieu el gran error que heu fet, ja no us deixaran tornar a votar. Per si de cas.

Heu perdut la gran oportunitat, democràticament.

Us admiro scotish !! (records Dani).

3-Val la pena ? :

         En un estat democràtic, més que si val o no la pena, el que compte és poder decidir el propi camí.

En el cas de escocesos, catalans i una llarga llista de perdedors de guerres, hauríem de tenir una mica més de respecte pels nostres avantpassats.

Algú dubte que els que van morir per la llibertat dels seus pobles, ara ens perdonarien si depreciéssim aquesta oportunitat ?

Si BRAVE HEART aixequés el cap, es quedaria amb cara de “patata”. El que ell va lluitar amb la cara pintada a ratlles i tots els que el seguien, no entendrien segons quines decisions. Voldrien tornar a morir, de pena.

I els morts del 1714, i anteriors, que la història és més llarga. Morts a l’actual França, la fidelíssima Perpinyà. Les 4 barres a l’esglesia d’ Albi. Tots els emigrats per causes polítiques i els morts també per aquesta causa.

Una mica de respecte, al menys per ells. Pot ser han canviat moltes coses. Els fluxos migratoris, naturals i provocats per “diluir” el problema català, i molts d’altres aspectes (ara ja veiem lo que ha passat a València i Balears amb la llengua, les noves lleis centralistes, etc, etc, etc).

Si voleu matar “lo català” només cal dormir a l’Era. Deixar fer als estreteges mesetaris i als rics d’herència amistosos amb el poder.

Igual el millor és emigrar. Hi ha llocs on encara es pot defensar els teus ideals.

4- Conseqüències del atreviment:

Fraga tenia molt clar que érem zona conquerida, i per tant se’ns havia de tractar coma a tal.

Si ens va bé aquest paper de víctima eterna, que ens permet queixar-nos eternament, dons a dormir a la palla.

Hi ha colònies que les tracten bé perquè no marxin. Igual si aconseguíssim negociar això a canvi de oblidar la llengua i deixar de queixar-nos, i ser bons espanyolets, podríem convertir-nos en espanyols de primera.

Si jo fos mesetari amb protagonisme pel “problema catalán” (no som ciutadans espanyols, som un problema) hauria dedicat un bon feix de recursos (dels que aportem en un % molt alt) en preparar “la respuesta legal” de forma contundent.

Preparar una estratègia tenint en compte la opinió internacional (amanida des de fa molt de temps), que desfés els fonaments morals (destrucció de Pujol), crear la por de “la ruina” econòmica a Catalunya (sin su mercado español), minar la validesa “oficial” del referèndum, evitar que es faci ó estorbar la seva realització, preparar la detenció del moll de l’os del atreviment provincià ( la gent de l’ANC, participants en la preparació de la Consulta, gent coneguda amb algun tipus de responsabilitat i que hagi manifestat la seva opinió a favor de la consulta, i suposo que alguna cosa que ens pot sorprendre.

Suposo que el nostre pla B estigui ben preparat (Ramon, ets un crak).

Al menys, per respecte a qui pot patir més la reacció inquisidora del desert democràtic castellà, estiguem alerta per ajudar-los (pla C).

Per cert. Si no ens deixen donar la nostra opinió, vol dir que formem part de Espanya per collons i “derecho de conquista” o per voluntat pròpia?.

5- Futur:

El futur serà la independència o un nou format de organització política, que encara no està dissenyat.

Si segueix havent consciència de poble, la història (en el futur) criticarà profundament als Pperos i Socialistes de Catalunya (el PSC només indica una zona geogràfica), així com ciutadans, etc. No per ser pro-espanyols, si no per ser antidemocràtics.

Almenys, i vull ser crític, avui no em sento tan sol. Fa molt poc, aquesta opció independentista era criticada per xiruquera i comunista, o quasi.

I ningú ho manifestava en públic (molt català). Esperem que no sigui una foguerada. El terreny s’està abonant per convertir-nos en bons espanyols. En sabrem ?.

El president del meu desgovern,

JP

 . ………………………..