ATUR - català

Una forma de reduir l'atur d'una forma justa és el repartiment de la feina. Seria treballar menys hores fins que tothom pogués treballar, els que volen fer-ho. No caldria llavors la partida per l'atur que tots els que tenim la sort de tenir una nòmina paguem cada mes.

Tindríem a tothom actiu, entrenat, aprenent, aprofitant tot el talent, tota la joventut preparada i amb ganes. Llavors podríem descobrir l'atur real, ja que hi haurà una part que no voldrà estar dins el circuit "oficial". Drogues, prostitució, tràfic il·legal de substàncies, armes, etc.

Però hi ha inconvenients; especialment dos. El primer és que hauria zones  que s'hauria de repartir tant les hores de feina que massa gent no guanyaria suficient per viure, especialment en llocs on l'atur és molt alt. Encara que hauria més recursos públics que ara es dediquen a tapar els forats de la falta de feina, etc. que podria repartir-se no cobrant impostos innecessaris.

Però hi ha un que ho fa quasi impossible en la veïna terra arabo-carpetovetònica ( a Alemanya ho van aplicar amb èxit durant la crisi). Els impostos com la seguretat social, l'atur, i d'altres es converteixen en una forma de repartir legalment el botí de conquista. O sigui, els recursos econòmics es deriven a les zones més deprimides o políticament poderoses per subvencionar en forma de infraestructures, ajudes mensuals, PER, museus, capitalitat, funcionariat, etc. i així comprar els vots o mantenir un estatus de relativa calma i tallar les ales als contraris al status actual.

O sigui, que ho tenim fotut. I per això mateix no permetran idees esbojarrades de separació. Només faltaria!

Perquè els cassos de corrupció, amiguisme, falta de separació de poders, injustícia,  incompetència, excés d'estructura d'estat, empreses sota control públic i AENAS varies, vergonya del gobierno, control de ports, aeroports i altres caspes, no són res comparat en la falta de respecte que ens tenen i el tracte de colònia. Seguirà l’espoli i l'agressió. No només per mentalitats feixistes i conqueridores, sinó perquè no poden sobreviure de cap forma més. Hem engreixat massa el dragó i ara no vol ni córrer ni volar, però s'entrena amb el foc per si de cas.

Anònim.