LA MUNTANYA SAGRADA - català

Cada dia tinc la sort de veure la muntanya màgica del Penedès. Que no és del Penedès, però la vista des d'aquí és incomparable.
Quan enfilo cap al cinturó de Sant Sadurní i trenco cap a la creueta, quan començo la baixada cap a Codorniu, apareix majestuosa. No és encara el millor lloc de contemplació, però és el meu. Si el dia és clar, la vista des del Castell de Subirats és de postal, i si a més es veu el Montseny, encara millor.

Però cal reconèixer, que per proximitat i angle de visió amb la llum, la millor vista és a Can Bonastre, o el tram de carretera que ve de Masquefa  cap a Piera. Fa molts anys que veig quasi cada dia la pedra de Montserrat, perquè és una pedra que surt de la plana i no s'acaba d'explicar el fenomen  que l'ha fet aixecar. O ha estat que tota la resta ha baixat ?.

La qüestió és que per molt que la observi, no em canso de fer-ho. Les formes romes i punxegudes, les clapes de verd fosc en la distància, els canvis de color.

A l' hivern, quan surt el sol, les primeres llums s'esclafen en la part estreta del sud-est, el que mira a Martorell, provocant que les ombres s'estirin en quasi tot el lateral llarg de la cara sud. Fins ben entrat el dia no queda ben il·luminada. A l'estiu , el sol puja ràpid i utilitza la muntanya de mirall. No es veu mai la mateixa imatge :  Els núvols que de vegades només capoten la part més alta de les puntes, els núvols que amenacen pluja, les boires que amaguen totalment la formació, el cel blau i petits núvols blancs.
De vegades, sense voler, miro la "W" de la muntanya o el pirulí que surt solitari, que el meu nebot em va explicar que té un nom metafòric impropi. D'altres vegades penso en els nazis que van visitar els monjos per trobar el Sant Grial. De la gent que peregrina o excursiona cap a la muntanya. O els que hi van a meditar.
No acabo de comprendre el motiu que la fa tan atractiva, si la seva presencia magnífica o l'energia dels antics i estranys habitants de la muntanya, que no han deixat restes materials, però sí emocionals.

A més com a bona pedra conductora, rep l'energia de tots els que hi van, i també la lliura. Dona més que rep, per això és la muntanya màgica.

JP