lunes, 6 de abril de 2015

SETMANA SANTA 2015 / SEMANA SANTA 2015 - català i castellano

Darrer divendres de feina i agafo febre, encaparrat i constipat. Això que esperava amb ganes aquesta setmaneta festiva. Caminar, descansar, escriure, llegir, família.

Segurament un parell de dies amb gotetes al nas i apa… però no, aquesta vegada no. El diumenge seguia amb febre 38’5º , mal de cap. Qualsevol moment era bo per espatarrarme al sofà i morir de pena...

El dilluns igual. Vaja setmaneta de festa m’estava tirant... Havia d’esperar vacances per emmalaltir, semblo autònom.

Calia un antibiòtic, però per si de cas, l’endemà dimarts aniria a Serveis Mèdics Penedès.Vaig sortir amb la recepta de l’antibiòtic, i dos medicaments més per estovar els pulmons i fer sortir la mucositat. Ara resulta que tenia una petita bronquitis. Només feia uns dies que havia xulejat de les poques vegades que em posava malalt.

Vaig preguntar al bon metge que em va atendre la seva opinió, ja que havia el pla de marxar a caminar uns dies el següent dijous. La seva resposta va ser més optimista que la meva opinió. Calia esperar a dijous i marxar si no tenia febre. Ell va estar igual unes setmanes abans i va anar a caminar pel Pirineu.

Bé, el dimecres no tenia febre, però mantenia la tos. No tenia mal de cap ni dolor articular, però no tenia massa clar si era suficient per marxar a caminar i no destorbar.

La visita del meu nebot el dimecres al vespre em va animar. Marxaríem el dijous i ens adaptaríem a les circumstàncies. En Roger (el 3er caminant) podia venir el dijous, però al vespre tenia certs compromisos i havia de marxar.

El dijous vam sortir cap a Calella. Recorregut fins a Tamariu i de Calella fins a Palamós l’endemà. GR 92. Ja vaig descobrir que GR volia dir gran recorregut.

El dijous estava una mica espès però s’aguantava amb dignitat. L’endemà molt millor.

Si voleu detalls de la caminada hauríeu d’haver vingut.
Ara és dilluns i demà sant torna-m’hi. I ja estic quasi bé del tot. Avui he acabat l’antibiòtic.

Després d’una setmana de descans tornaré a la normalitat. Que consti que la meva normalitat és molt xula. La meva família, amics i companys són lo millor.

I si a algú, de tant en tant, li dono les gràcies i no sap perquè, és per dedicar-me el més preuat tresor que es pot tenir i compartir-lo, el temps.
O sigui, que gràcies.

Joan








SEMANA SANTA 2015 - castellano

Último viernes de trabajo y pillo fiebre, enfurruñado y constipado. Esto con lo que esperaba yo esta semanita festiva. Caminar, descansar, escribir, leer, familia.

Seguramente un par de días goteando por la nariz,  y fuera ... pero no, esta vez no. El domingo seguía con fiebre a 38'5º y un fuerte dolor de cabeza. Cualquier momento era bueno para espatarrarme en el sofá y morir de pena ...

El lunes igual. Vaya semanita de fiesta me estaba tirando ... Había esperado a las  vacaciones para enfermar, parezco autónomo.

Hacía falta antibiótico, pero por si acaso, al día siguiente, martes , iría a Servicios Médicos Penedès. Salí de allí con la receta del antibiótico, y dos medicamentos más para ablandar los pulmones y hacer salir la mucosidad. Ahora resulta que tenía una pequeña bronquitis. Sólo hacía unos días que había chuleado de las pocas veces que me ponía enfermo.

Pregunté al buen médico que me atendió su opinión, ya que tenía un plan para ir a caminar unos días, el siguiente jueves. Su respuesta fue más optimista que mi opinión. Debía esperar al jueves y marchar si no tenía fiebre. Él estuvo igual unas semanas antes y fue a caminar por el Pirineo.
Bueno, el miércoles ya no tuve fiebre, pero mantenía la tos. No tenía dolor de cabeza ni dolor articular, pero no tenía muy claro si era suficiente para irme a caminar y no estorbar.

La visita de mi sobrino el miércoles por la noche me animó. Saldríamos el jueves y nos adaptaríamos a las circunstancias. Roger (el 3er caminante) podía venir el jueves, pero por la noche tenía ciertos compromisos y debería marchar.

El jueves salimos hacia Calella, en la Costa Brava.
Recorrido hasta Tamariu y al dia siguiente de Calella hasta Palamós. GR 92. Ya descubrí que GR significaba gran recorrido.

El jueves estaba un poco espeso pero aguantaba con dignidad. Al día siguiente mucho mejor.

Si deseas detalles de la caminata deberías haber venido!

Hoy es lunes y mañana a trabajar. Y ya estoy casi bien del todo. Hoy he finalizado el antibiótico.

Después de una semana de descanso volveré a la normalidad. Que conste que mi normalidad es muy chula. Mi familia, amigos y compañeros son lo mejor.

Y si a alguien, de vez en cuando, le doy las gracias y no sabe porqué, es por dedicarme el más preciado tesoro que se puede tener y compartirlo, el tiempo.

O sea, que gracias.


Joan

No hay comentarios:

Publicar un comentario