La reparació de genoll ha estat un èxit. La Pepi està molt per
sobre les intervencions operatòries i altres petites coses. Es forta i sap fins
on arriba el seu poder.
L’endemà de l’operació anem cap allí. Les nenes i jo, que el
sogre i la meva muller són allí des de primera hora.
El tren ens agafa amb només 5 minuts d’espera. A Sants baixem,
havent tingut un bon viatge. Les meves donetes han baixat cantant i amb la sensació
que anar amb tren els agrada. Han comentat que segurament, d’aquí a poquet
temps l’hauran de fer servir sovint. Veurem.
Des de Sants anem cap al carrer Viladomat, on és el Sagrat Cor.
Pis tercer. No dic que és l’habitació 3 0 -- per privacitat.
La Pepi està mirant la tele. El sogre i la dona estan fent una
capcinada, necessària, de ben segur.
Però la Pepi riu, se la veu bé. Tot i que em sembla que el
proper diumenge no podré menjar el seu arròs o la bedella o els canelons. Ni
podré beure vermout que m’obliga l’Antoni. Jo només ho faig per
quedar bé...
La Pepi aixeca la cama demostrant poder i control. Els metges
sorpresos per com podia encara caminar amb aquell genoll fet miques. Però la
Pepi és molta Pepi. Ara Pepi-biònica s’apuntarà al Equip 4 i ens deixarà amb un
pam de nas. El preentrenament serà amb el 600 que ja té a punt.
Aparteu-vos quan la veieu, no sap frenar encara gaire bé.
Pepi, t’ esperem per Sant Sadurní. Fins aviat.
El gendre anònim.
JP
No hay comentarios:
Publicar un comentario