T.O.C. - Transtorn Obsessiu Compulsiu - català - < 10 minuts - seriot

L’ Organització Mundial de la Salut (OMS) destaca que la salut mental és “l’ estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’ absència d’afeccions o malalties”.

Segurament coneixeu molta gent que té algún tipus de conducta impropia. Que no vol dir malalties, sinó, sensacions, actituds, i reaccions anormals dins la Standard de "normalitat". Alguna d' aquestes conductes pot ser considerada anormal simplement canviant de cultura o lloc geogràfic.

Carències d'autoestima, inseguretat, pors diverses com pujar a un avió o parlar en públic, obsessió pel físic i apocondrisme, etc. serien alguns dels exemples. Però hi ha una multitud de malalties de diferents graus d'afectació que sí afecten a moltíssima gent. Algunes són degudes a qüestions genètiques, d' altres per accidents o vivències impactants, com poden ser accidents, mort d'un ser estimat, acomiadament de la feina o no poder alimentar la família, ser focus de la incomprensió i atac de gent com pot ser el bullying.

O sigui que diria que tots tenim alguna afectació d'algun tipus, en més o menys grau. Tenir en compte que hi ha problemes-incidents mentals que no tenen perquè crear una sensació negativa sobre qui ho pateix. Excés de Ego, síndrome Emperador, estar emmarat, no voler fer-se gran o envellir, pervertits sexuals o simplement amb excés d' apetencia o carència d'aquesta. Soc freudià i crec que hi ha una part de patologies i actituds desordenades lligades al sexe.

Però hi ha un factor que crec imperatiu de ser considerat i que ja tardem en debatre, L'EDUCACIO EMOCIONAL. Vivim en un període de canvis continuats, on l'adaptació és bàsica, on les incerteses creixen i on cada vegada hem de ser més independents. Necessitem  ENTRENAR - EDUCAR als nostres fills a l' escola en la gestió de les emocions.

Hi ha un factor que a més es propi del ser humà i el seu cervell. Davant de carencies bàsiques, la supervivència centra l'atenció del cervell i impedeix caure en algunes malalties o afeccions psicològiques. A mida que la vida és més fàcil i no hi ha carències bàsiques, que "es té de tot", el cervell segueix en la seva tendència de estar "obsessionat" en la supervivència a base d' alguna carència falsa, i converteix algunes qüestions simples en problemes. Aquests poden declinar en malaltia o no, però afecta tothom.

Qui té un problema, aquest queda anul.lat per l'aparició d'un problema major. Qui pateix per cobrar una nòmina baixa, deixa de preocupar-se pels diners que cobra en el moment que li diuen que el poden despedir. Qui es queixa de no poder tenir un mòbil d' ultima generació ho relega si pateix algun tipus de dolor o malaltia greu.

Però hi ha un tipus de transtorn, que és particularment inquietant, el T.O.C.

Trastorn Obsessiu Compulsiu.

La Vikipedia diu :

"Trastorn obsessivocompulsiu
El trastorn obsessivocompulsiu (TOC) és un trastorn pertanyent al grup dels trastorns d'ansietat(com l'agorafòbia, la fòbia social, etc.).

Considerat fins fa alguns anys com una malaltia psiquiàtrica rara, que no responia al tractament, actualment és reconegut com un problema comú que afecta el 2% de la població, és a dir, més de 100 milions de persones en el món. Una persona amb TOC s'adona que té un problema. Normalment, els seus familiars i amics també se n'adonen. Els pacients solen sentir-se culpables de la seva conducta anormal i els seus familiars poden empipar-se amb ells perquè no són capaços de controlar les seves compulsions.
Els símptomes i la importància que implica el TOC poden presentar-se a qualsevol edat a partir dels 6 anys i poden produir una important discapacitat: l'OMS ho inclou entre les 20 primeres malalties discapacitants amb una prevalença del 0,8% en els adults i del 0,25% en nens i adolescents, i entre les 5 malalties psiquiàtriques més discapacitants. Les persones que pateixen TOC no són malalts mentals per se,"

• Obsessions: són idees, pensaments, imatges o impulsos recurrents i persistents que són egodistònics, és a dir, que no són experimentats com produïts voluntàriament, sinó més aviat com pensaments que envaeixen la consciència i que són viscuts com repugnants o sense sentit. El malalt fa intents per ignorar-los o suprimir-los, de vegades sense aconseguir-ho.

• Compulsions: són conductes repetitives i aparentment finalistes, que es realitzen segons determinades regles de forma estereotipada. La conducta no és un fi en si mateix, sinó que està dissenyada per produir o evitar algun esdeveniment o situació futura. L'acte es realitza amb una sensació de compulsió subjectiva juntament amb un desig de resistir a la compulsió, almenys inicialment. En les persones que sofreixen aquest tipus de trastorn, el pensament apareix dominat per una idea intrusiva o seqüència d'idees, que busquen apagar amb comportaments rituals, gairebé sempre molt capritxosos. Són plenament conscients del seu trastorn, que és viscut com un malestar i pot estar associat a un sentiment de culpa o de vergonya. Per exemple: és possible que la persona s’obsessioni pels gèrmens o la brutícia, per la qual cosa es rentarà les mans una i una altra vegada, o sentir-se ple de dubtes i amb la necessitat de verificar les coses repetides vegades; o pot passar-se molt de temps tocant o comptant objectes o sentint-se preocupat per l’ordre o la simetria.

Dintre del TOC es poden diferenciar com més comunes:

• Rentadores i netejadors: són persones a les quals corquen obsessions relacionades amb la contaminació a través de determinats objectes o situacions.
• Verificadors: són persones que inspeccionen de manera excessiva amb el propòsit d'evitar que ocorri una determinada catàstrofe.
• Repetidors: són aquells individus que s'obstinen en l'execució d'accions repetitives.
• Ordinadors: són persones que exigeixen que les coses que els envolten estiguin disposades d'acord amb determinades pautes rígides, incloent distribucions simètriques.
• Acumuladors: col·leccionen objectes insignificants, dels quals no poden desprendre's.
• Ritualitzadors mentals: acostumen a apel·lar a pensaments o imatges repetitius, cridats compulsions mentals, amb l'objecte de contrarestar la seva ansietat provocadora d'idees o imatges, que constituïxen les obsessions.
• Numerals: busquen sentit als nombres que els envolten; sumant-los, restant-los, canviant-los fins que els dóna un nombre significatiu per a ells.
• Turmentats i obsessius purs: experimenten pensaments negatius reiterats, que resulten incontrolables i bastant pertorbadors. No obstant això, a diferència de qui sofrixen els altres tipus de TOC, no es lliuren a comportaments reiteratius de tipus físic, sinó a processos reiteratius únicament mentals.
• Sexuals: pensaments sexuals recurrents, abracen totes les particularitats i conductes sexuals, com: idees infundades sobre tenir disfuncions sexuals o no ser apetible.
• Orientació sexual: és el Trastorn Obsessiu Compulsiu que es refereix específicament a dubtes, idees fixes i compulsions sobre l'homosexualitat

_____________

Els especialistes diuen que aquest transtorn no té cura. Que es pot millorar amb algunes teràpies, però que no desapareix del tot i pot tornar a florir.

Jo voldria només donar una opinió, sense cap valor intelectual, que pot servir per aquest transtorn i per d'altres. Crec que la majoria de malalties d'aquest tipus es deuen a mala gestió de les emocions i de les pròpies capacitats i circumstàncies. Degut en gran part a condicions familiars, a caracter personal, a desconeiximent de la gestió emocional (d'aquí la importancia de tractar-ho a l'escola) i a moltes altres coses que desconec.

Normalment, el TOC, que estan posant de moda a les series televisives perquè fa personatges atractius i curiosos, es va gestant lentament a cadascú. No té a veure amb el  nivell de intel.ligència, fins i tot, pot afectar a graus més elevats d'aquest. Els superdotats intelectuals pateixen problemes emocionals relacionats a la falta de pertenença al grup, al evolucionar més ràpid que els demés i a la falta de GESTIÓ EMOCIONAL, per la qual no s'entrena a ningú.

En canvi, sí que es podria dir que, a qui han educat en el perfeccionisme, si a més el caracter es meticulós i  ja declina per aquest sentit, només li cal gaudir o patir de forma excessivament intensa les emocions per tenir tendència a patir un transtorn de l'estil.

El cervell es transforma a mesura que rep informació, gaudeix i pateix emocions,  rep informació, té més experiencia i memòria, coneiximents, etc. El TOC es va gestant com una perversió poc a poc, inicialment acostuma a ser percebut com un malestar davant alguns temes, com per exemple l'oblit d'alguna cosa, amb la diferència que un oblit d'un tema poc important impacta emocionalment a la persona sensible excessivament. Aquests impactes emocionals desproporcionats acaben transformant el cervell i aquest provoca reaccions també desproporcionades en diverses formes, les compulsions són algunes d'elles.

Només la reeducació del cervell, la conducta correcta continuada, que permeti redreçar els paràmetres cerebrals que afecten aquesta malaltia, poden provocar una millora. Està clar que hi ha medicaments que funcionen bé i milloren l'afectació, ja que redueixen els impactes emocionals. El problema es que redueixen TOTS els impactes emocionals, els bons i els dolents. I encara amb medicació, lo que crec que és clar, es que el reentrenament del cervell amb totes les tècniques possibles, la meditació, assessorament professional i sobretot el convenciment personal de que es pot millorar.

Si l'entrenament correcte del cervell es perllonga lo suficient, crec que es pot pensar en una cura suficient, sinó total.

Bé, això és el que diuen.

En general, sense entrar en casuístiques de cadascun, els transtorns són el preu per desligar-nos de la naturalesa i de voler deixar de ser animals per voler ser Deus. I el sexe és l’instint simple de perpetuació d’espècie, que és el tret animal i bàsic que més bé mantenim. Aleluya.

JP