Final maig 2014
Aquest text es pot considerar ficció. No sigui que
algú pensi que sóc heretge.
Vaig estudiar amb mossens, com era habitual. I
després, que també va ser habitual, quasi tots van passar a civils, i uns
quants van desaparèixer. M’agradaria trobar-ne uns quants. A veure com els hi
ha anat. La joventut marca, i a cadascú li toquen els temps que li toquen.
Volia dir que les seves creences van canviar ó
simplement era un modus de vida i van agafar aquell camí fins que va tocar
agafar un altre. Interès ?.
Veig algun encara sovint, i el veig casat i creient.
El que és impressionant, per intel·ligent, és el Papa d’ara.
Sembla convincent. Cosa que no és l’Església com a institució. Sents molta gent
parlar que “creu en alguna cosa” però no en l’església. No sé si això és pitjor
que ser creient. O voler ser creient, que allibera l’ànima.
Respectable és qualsevol opció, ja que vivim i morim.
Esperant que sigui de la forma millor possible.
Anem per la Gran Multinacional. Disset segles aprox
des de la formalització de l’organització. I no va ser un Papa, va ser un Emperador.
La voluntat, el control de la gent. També calmar la
població i ser submisos. Calia muntar la jerarquia que jugués a favor. Pura
teoria infundada.
La història té, però, els exemples de la barreja de
religió-poder-guerra santa-diners-privilegis. Lleig. Molt lleig que s’aniquilessin
els creients d’una altra forma d’entendre la Fe Cristiana. Simplement per no
dependre de Roma i la seva jerarquia i de pas arreplegar els diners que donava
guanyar una guerra.
Les creuades. Barreja de fe cega en la religió i
excusa per conquerir territoris i apoderar-se del tresor dels jueus.
Les transcripcions, textes, Biblies. Escrites molt de
temps després dels successos. Amb la conseqüent adaptació als temps, voluntats
i interpretacions. Les no convenients aparcades als magatzems Vaticans.
Quanta gent morta per no combregar en la informació
oficial. Científics, erudits, curiosos, etc., o per foscos interessos com la
Inquisició.
De les coses que més em dolen, és com una organització
Humana, s’autoconsidera representant oficial de “Déu”, i que l’estructura
humana és correcte per dret diví. Ja en
sí la Fe és prou difícil d’entendre. I sort el que en té.
L’altre punt molest és com es pot oficialitzar la “santedat”.
Com el Cap d’una organització humana és SANT pel simple fet d’ocupar una
cadira. Tots sabem que el ser humà, massa difícilment pot ser sant. I ara,
semblen les creus de Sant Jordi, que es donen a dojo. Sembla una estratègia per
fer publicitat i caure bé en els llocs de procedència dels “Sants”.
Com poden, avui en dia, la jerarquia eclesiàstica
posar-se en política. Com poden cardenals i bisbes parlar de lo poc “catòlics”
que són els que es volen separar d’Espanya. Fa tuf.
Perquè no ens expliquen i documenten el tracte fiscal
sobre les propietats de l’església, perquè a la declaració de la Renda tenen
quadret, i altres religions no. Perquè cobren un sou estatal tots els mossens ?.
Perquè no paguen dret de successió (això no ho he comprobat, però podria
apostar.)
L’Església, però ha fet coses impressionants. Ha sigut
la conservadora del coneixement, alhora que també va destruir creences i coneixements
no convenients per ella. Però sense ella no s’ havés conservat res.
Però li agrada seure al costat del poder polític i
econòmic. Tan amb dictadures com presumptes democràcies. Sense manies. O ser en
si mateixa aquest poder polític i econòmic. El llibre OPUScle ho diu clarament.
I l’Església està entre nosaltres. A cada poble i
ciutat. Milers d’escoles. Mossens i monges que aporten el seu gra de sorra. Per
bé. I forma part de la nostra cultura i les nostres vivències.
Està canviant tot molt ràpid, i li passa com a Europa,
que no acaba d’encaixar amb la realitat i se li veuen els interessos, ja ni dissimulats.
A més, amb la quantitat de informació que empassem, l’habituació
a la corrupció, al control de medis, a les llistes tancades, lobbys, actuació
aprofitada de els empreses, i mil etc, a més de coses bones, estem intentant
sobreviure. No estamos tan mal, com deia un exdirectiu del Barça. Si treballes
o la família té calé.
I si no, visca la paciència i la Fe, que també ajuda.
En moments difícils és quan pot tenir més sentit.
Nois i noies, sou molt bona gent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario