L’EUROPA IMPOSSIBLE – Assaig futurista estructura – utopia política – encaixos dels pobles.

Tenim un apartament llogat a Espanya. Gran i bonic. Té de tot. Platja, neu, boscos, planes. D’aquells que haurien de ser de lloguer amb dret a compra. I no sé quantes vegades l’hem pagat. No el lloguer, el pis sencer.

I el propietari ens racaneja qualsevol millora o servei, però no vol que marxem. I si marxem, que sigui sense el pis, es clar. Es la inversió rentable. I jo no vull canviar de pis, però em sembla que encara que segueixi pagant, mai s’acabarà el contracte per rebre la propietat.

Sembla més que siguem ocupes i que no paguem.

Em plantejo dubtes. Perquè no volen que marxem ?. I després de donar-li moltes voltes, acabo pensant que som una Puta Colònia.

Sabeu perquè ?. No es té en compte la seva opinió, no es vol deixar independitzar, no poden votar, sinó que la Constitució del colonitzador diu que la Colònia no té dret a decidir pe ella mateixa. Que no té dret a decidir sobre la seva cultura i els seus recursos. Que té que fer el que li diuen els colonitzadors. Serà que si vas en contra d’ells ets un delinqüent i un radical.

Sembla que un dia es va descobrir Amèrica. Jo vinga mirar-m’ho d’un cantó i un altre i no acabo d’entendre com es descobreix un lloc que té habitants. A no ser que es pensi que no són essers humans i que són animalets per domesticar. Podia ser un error inicial. I en el moment que es reconeix que no eren bestioles dominables, es deixa de dir que es va descobrir Amèrica, si no que el vell món va tenir coneixement d’un nou continent.

I que va intentar aniquilar-lo. Déu ni d’or la trencadissa que van fer. Milions de morts, esclaus, espoli, etc. No és el tema. Però el vell món tenia tot el dret de colonitzar. Eren aquells temps. Després això, els temps van anar canviant, i només queden residus de Colònies. I Jo visc en un piset de lloguer que no té ni l’autoritat per dir-se Colònia. Perquè no queda bé i perquè al colonitzador no li convé reconèixer el seu poder per dret de conquista. I no pel moment puntual del 1714, ja que no va ser el primer intent d’aniquilació de la competència.

Això si, ens poden insultar com a col·lectiu, fins i tot polítics i per televisió. I parlar de la “nostra solidaritat” (jo pensava que la solidaritat era un terme que contemplava voluntarietat). Contar els diners que es reparteixen amb total impunitat i falta de vergonya.

Però compte, dins el nostre piset tenim poltergeist. Fenòmens extranys que els està bé la situació. I com a bons i respectuosos inquilins, hem de respectar. A pis llogat, no féssim destrosses. No adonguem totes les culpes als llogaters. Si volem quedar-nos el pis, haurem de trencar el candau que ho impedeix. Per molt gruixut que sigui.

Però aquest no era el tema central. Era la introducció.

Nosaltres sortiríem d’Europa ?. Si som nosaltres qui fan de la península una mica europea. No serà que Europa deixarà de ser-ho?. Serà que aquest club d’amics, cadascun amb la seva finqueta, han pactat que no es mogui res ?.

Ja veiem, des de fa molts anys, el que està passant a Europa. Cada dia menys pes internacional. Mal avinguts. Mil veus diferents i amb diferent opinió. Que si de dos velocitats + U.K., pupurri de llengües, unes oficials i d’altres que no. Unes bones i d’altres de segona classe ?. Això és Europa ?.

Per fer el xulo, diria que si algú a Europa representa un sentiment obert i respectuós, que creu profundament amb un continent sòlid i de bons germans, aquesta és Catalunya. Més que ningú.

Ara, tal com pinta, més valdria la pena inventar una quarta via, per sobreviure a la pressió de la Metròpoli. Que fa servir la quantitat per sobre de la raó i l’amenaça per sobre del sentit comú.

Ho tenim fotut. Pots tenir la raó. Utilitzar els medis “democràtics” per opinar, però res més. Encara que es pugui opinar, no conta. I per tant, el camí té a veure amb altres aspectes que espero que els nostres dirigents (que cobren sous i altres coses per fer-ho) tinguin treballat.

No sé . . .

Castella és visigoda. Anímicament guerrera, vestida de simpatia, i laboralment mandrosa i voluntàriament esclavista. El seu zenit, l’ espoli americà, esclaus, robatori, assassinat, traïció, or, plata. Cultura trobada ?, salvatges heretges amb necessitat de saber la veritat absoluta.

La pèrdua de les colònies “allende los mares” va donar un cop al orgull patri. I van centrar tots els seus esforços a evitar de qualsevol forma possible, que la darrera i més rentable colònia, prengués el mateix camí.

Què rentabilitzada aquella operació. Després de Catalunya, la segona inversió més rentable, Amèrica. Ves . . .

Però no és aquest el tema. El tema és Europa.

NO HI CABEM A ESPANYA. Ens encorseta, ens apreta, ens pressiona els baixos i els alts. Cabem a Europa?. No siguem carents d’autoestima. No cabem ni a una Espanya ni a una Europa tal com són ara. I hem de canviar-ho.

Europa s’ha de re inventar. Parir-la de zero. De forma moderna i nova. Fer el primer pas d’una nova forma d’organitzar-se que serà la única possible en un futur. A no ser que vulguem mantenir la deriva actual.

En temes mediambientals, no cal dir-ho, que no val anar enviant porqueria al mar ó a l’aire, o als aqüífers. NO S’HA D’ADMETRE CAP TIPUS DE CONTAMINACIÓ. El planeta NO és nostre. Només hi estem. I temporalment. Ens hem cregut deus, i la pedanteria té un preu. Que també paguem i pagaran els nostres fills.

Aquestes mesures “revolucionaries”, ben planificades poden significar una davantera tecnològica, que a Europa falta ens fa.

I per cert. Aquesta Europa és molt amant dels controls i de les normes. Si hem de forçar a les nostres empreses una seguretat social, normes mediambientals, jubilació, etc, etc, etc, NO pot ser que deixem entrar productes de qualsevol lloc sense cap mena de control. Això és un insult als que compleixen (i una via d’ escapatòria a les grans fortunes, que passegen els seus diners a conveniència de discreció i d’oportunitat). Una empresa que contamina ó explota nens a la Xina és un perjudici per tot el Món. No val. Al menys, si algun país no s’esforça com ho fan les empreses Europees, ha de pagar el seu preu.

I tots a una. Mateixes lleis, taxes. Una sola veu. I amb l’objectiu de redirigir, al menys moralment, una nova via a nivell mundial.

REFUNDACIÓ D’EUROPA :

S’ha de reconstituir Europa. Una constitució Europea. Eliminació del concepte de federació d’estats actuals. Pocs conceptes i clars. Incloent i amb beneficis clars.

S’ha de tenir en compte la realitat de la voluntat dels pobles. Formar part voluntàriament del nou país. Fora privilegis de capitalitat, tan a nivell d’estats com provincials, etc. (que no tindran cap sentit d’existir).

Dades electròniques per lligar amb impostos (tria d’opcions de serveis. Exemple. Si pagues mútua només has de pagar un mínim de seguretat social.). Base econòmica municipal (ampli concepte de municipi). El municipi recapta.

Les Seus polítiques són electròniques.

Els Gestors (independents dels polítics) són professionals independents. El nombre de polítics és mínim, ja que no cal la seva presencia física en cap parlament.

Consultes directes als nostres representants. Eliminació dels deutes públics. Única forma d’alliberació d’altres poders. No es pot gastar el que no es teu. I menys si t’has d’endeutar.

El paper dels polítics és canalitzar correctament el plantejament de l’Estratègia (Què i com es vol fer). Responsabilitats econòmiques i de compliment de promeses. Llistes obertes.

Eleccions i referèndums electrònics. A nivell local (bàsicament municipal) i a nivell europeu (pels temes globals).

Estructura interna d’Europa ?. Hi ha molt de tall aquí. Idiomes : Els que són. L’electrònica ho admet tot. I a més amb els traductors automàtics, facilita enormement aquest antic problema. Coordinació d’estructures. Paper dins el mon. Exercit. Investigació. I mil ETC. Més.

El paper ho soporta tot. Fins i tot les utopies. El ser humà tendeix a l’egoisme, i per tant, estigui Jo bé i la resta ja ho veurem. . .

Concepte de ciutadania (eliminació ús del terme consumidors excepte en estadística).

Estar a la força dins un estat és ser una colònia. A pesar de les Constitucions. Les lleis són per organitzar-se en benefici de tothom. Qualsevol llei que vagi en un altre sentit, com perpetuar poders i injustícies, han de ser abolides. Molts dels conflictes a nivell global es deuen a enveges, carències, diners i injustícies.

Jo hi vaig donant voltes. Muak.