CIUTAT LIMIT - (CAPITOL 1) - TREBALL FINAL CARRERA - CIENCIA FICCIÓ - CATALA

En Ram era un estudiant normal en una àrea normal d’un planeta normal. Una civilització típica fora de la zona del cinturó d’asteroides. Les distàncies entre civilitzacions evitaven problemes de convivència. Només hi havia topades (millor dir trobades) entre civilitzacions on el seu desenvolupament científic havia solucionat el problema dels grans desplaçaments.

S’utilitzaven 2 sistemes per aquests desplaçaments. Primer la fusió atòmica de diversos minerals; que junt amb hibernació controlada  (que permetia nul envelliment mentre s’hi estava), tenia l’inconvenient que la resta de la població si que seguia el seu procés d’envelliment. I la del Magnetisme Lineal. La que aconseguia, que a partir d’una velocitat, sempre en línia recta, concatenava atraccions magnètiques de planetes, estrelles, i qualsevol matèria del espai amb suficient magnitud (calia una disposició de planetes que permetés la “incrementació” de velocitat gradual) i un risc de transmutació de matèria orgànica. Era un sistema que es va desenvolupar uns segles enrere. Multitud de fracassos en els seus començaments, però que a partir de l’èxit del Científic Tein, va aconseguir controlar el manteniment de les característiques genètiques dels components de les tripulacions. Però el fet de viatjar en línia recte no evitava incidents com topades amb meteorits petits. Els meteorits grans estaven controlats.

Sense aquestes opcions de desplaçament era pràcticament impossible el contacte voluntari amb altres essers de les galàxies properes (al menys per part nostre). I l’ inici dels viatges intercivilitzacionals va permetre augmentar la disposició de coneixements i informació de forma il·limitada. O quasi.

Hi havia una revolució en aquest aspecte en marxa. El Canal asteroide. L’energia de buit que generava el pas d’un meteorit de certa dimensió es podia aprofitar per viatjar, quasi a despesa energètica 0 i a velocitat del meteor. El problema, no es pot triar la ruta més directe. Es podien combinar rutes.

L’Antigravetat havia generat moltes expectatives, però les aplicacions han estat bàsicament dins els planetes arran de superfície.

Els especialistes treballaven en totes les opcions de viatge (combinacions possibles de totes les opcions).

(Ram):

Davant els sistemes educatius imperants; una base educativa comuna i una forta especialització, com es deia, degut a la quantitat de informació, calia centrar-te en un tema en concret. Tot i disposar de coneixements per simple sintonització en les “bases de informació” (connexió voluntària, per sol·licitud ó pensament, a bases de dades. La tecnologia estava dins el cos de cada persona que en volia disposar).

Els estudis avançats demanaven aportació al coneixement general i ús pràctic a qualsevol nivell. Així estaven els temps. S’evolucionava constantment, tan per tecnologia com per necessitat. Els estudiants es canalitzaven per acabar ocupant les feines que la “civilització” demanava. Res era imprevist. Aquesta era la part que tothom enyorava, o creia enyorar.

Hi havia algun estudi que deia que aquest punt era dels pocs que feien trontollar la pau social. Algun grup apareixia de tant en tant per anar contra alguna cosa. Però com les possibilitats de mobilitat eren tals, i les opcions a triar tantes,  que abans d’emprendre alguna iniciativa, acabava sent més pràctic anar on encaixaves millor. A més, el sistema educatiu tenia, entre les seves funcions, mentalitzar d’aquest model de conducte per evitar el anar canviant estructures contínuament. Es deia que era una forma d’eficiència col·lectiva. Si s’anaven fent coses i es construïen estructures per alguna forma d’organització, no era ètic anar canviant  de pensament. La pèrdua de temps i esforços que s’havien perdut en èpoques passades, també dins els continguts (accessibles en qualsevol moment) comuns, eren una bona ensenyança.

El respecte al consum de recursos feia la resta. Abans de canviar infraestructures i fer malbé materials naturals, era necessari pensar i valorar la idoneïtat d’actuació. Era molt complexa aconseguir aprovació per fer alguna cosa  superficie.

Es podien colonitzar planetes relativament propers, o fer bases habitables. Les naus ciutat anaven guanyant terreny i popularitat. Acostumaven a establir-se a una òrbita triada. Però ja s’havia trobat la forma de canviar de coordenades, mitjançant unes naus de càrrega treballant conjuntament.

La falta de malalties en els planetes bàsics (els que formaven el nucli de civilització) i la possibilitat d’allargar la vida en bones condicions de salut, degut a la tecnologia mèdica, es podia resoldre contribuint en els llocs on costava més trobar gent disposada a anar. Especialment els enclavaments avançats La mort era pactada.

 Aquest sistema era afavorit pels poders vigents, ja que era com disposar de personal viatjant constantment, sense haver de planificar els viatges especialment. Les ciutats (estat) com ja es començaven a anomenar, per la seva autonomia, anaven especialitzant-se. El comerç era una de les bases, però la part d’investigació científica i descobriments, els donava una avantatge sobre els enclavaments estables. Encara que viure a Planeta era molt més agraït. (fins i tot, alguna C.E. (ciutat estat) s’havia especialitzat en oci. En totes les seves variants.(eren molt divertides). Però hi havia que s’orientaven a la robòtica, genètica, energia, salut, alimentació, telepatia i poders mentals, tecnologia de transport, i fins i tot una de molt curiosa apareguda feia poc, la Constructora de Ciutats.

El concepte de viure a terra era particular. Era sota terra, ja que era la única manera d’evitar la depredació i contaminació total com en les èpoques arcaiques. Al viure sota terra, es podien aprofitar les energies geotèrmiques, la terra de superfície per agricultura, oci i oxigen. Així com aconseguir peix i mantenir la biodiversitat.

Estaven solucionats els temes de control demogràfic, totalment planificat. Però on jo era bo, era en Psicohistòria. La ciència que preveia les conductes de les masses poblacionals. I havia de demostrar en la tesi que es podia usar millor aquest coneixement.

A mida que una civilització anava avançant, s’anava uniformant. Idioma únic, països ó federacions més grans. Països planetaris. O les confederacions de planetes. El sistema més “evolucionat”, degut a la situació tecnològica, era la federació de planetes amb diferents races. Només coneixíem l’existència de dues civilitzacions a distancies per nosaltres encara impossibles. El sistema d’organització, Senatorial. Representació territorial per races amb característiques físiques-psíquiques diferents. A la pràctica una olla de grills pel repartiment del poder. Una espècie d’emperador amb límit de 10 anys de poder, i unes votacions electròniques continuades per temes de menys importància.

Les bases de la organització eren senzilles. Federació planetària. Es podia sortir, però no a la pràctica. En aquest cas estaves fotut. Com a mínim havies de pactar amb tots els planetes on pensaves estar per permetre la teva presència. Aquest era el cas de les ciutats autònomes. A la pràctica, dins la Zona Federada, havies de formar-ne part activa.

Es podia parlar, generalitzant molt, dos camps d’educació i investigació més “actuals” ó considerats més importants.

El primer seria la ENERGIES-COMUNICACIONS-APLICACIONS MINERALS-ALQUIMIA-MEDICINA ROBÓTICA (IMPLANTS).

La segona línia era de caràcter PSICOLOGIC-PSIQUIC-TELEPATIA-COMUNICACIO MENTAL-CONTROL MENTAL-NOUS CONEIXIMENTS DEL CERVELL.

Jo podia dir que estava tècnicament englobat dins aquesta segona línia, encara que m’hagués agradat que fos una tercera línia, que hagués permès més facilitat a l’hora d’ aconseguir permisos i més financiació. A més d’agilitat burocràtica, etc.

Jo vivia en un planeta agrícola semi-saturat. Al estar bastant uniformat de tipus de raça, control psíquic i funcions econòmiques, era bastant fàcil la seva previsibilitat evolutiva, especialment en relació a evolució política i econòmica. El planeta estava inicialment lliure de vida intel·ligent amb mobilitat i capacitat tècnica. Els habitants del Planeta eren plantes (una varietat immensa), microorganismes i essers animals de petita envergadura.

Els Colons van venir del mateix planeta. I per tant, poca varietat de raça.

Jo necessitava anar a un lloc que em permetés accedir a les bases de investigació més avançades i podés entrar en els projectes oficials de investigació. Molt agosarat, però si ho aconseguia, el meu treball podria servir per alguna cosa més que per treure una nota.

Sempre havia somiat amb unes tècniques que, partint dels coneixements Psicohistòrics de la massa poblacional del moment, permetessin ajudar, controlar i guiar aquestes masses cap on podríem considerar “oportunes”. Sigui per conservar biològicament planetes, com per tenir avantatja sobre altres civilitzacions, en un moment de trobada-topada d’interessos a gran nivell.

Els grans teòrics de la Psicohistòria preveien una topada d’interessos en un futur no tan llunyà. En dos camps. Extern, d’altres civilitzacions. Però sobretot, intern. Tipus revolució, degradació, dictadura (que formaria part del famós marge imprevist de la ciència PSICOHISTORICA).

Jo podia optar per anar al planeta OG (inicial), capital simbòlica de la civilització i per anar a CIUTAT LIMIT. La Ciutat Estat especialitzada en Educació i investigació de Planetes Externs (que no formaven part de la nostra civilització). La seva situació, en la C.E. més allunyada del planeta Inicial. L’avaluació dels meus estudis em van donar la opció a escollir.

Tenia preferència sobre aquest darrer lloc. I ja havia enviat sol·licitud feia unes setmanes. En una setmana em comunicarien si acceptaven la meva sol·licitud.

El meu pla era simple. El meu treball havia de consistir en avaluar l’evolució del PLANETA TERRA. Una zona a una distància considerable, però d’ on disposàvem de informació per varies visites tripulades. Múltiples de no tripulades. Fins i tot, en dècades passades es van enviar Genumans ( races adaptades genèticament per poder viure en condicions d’altres planetes. Va ser un projecte molt costós i llarg. Més teatral que vàlid, ja que en un planeta com aquell, bastant primitiu, era més difícil que un Genumà passés desapercebut que no pas aconseguir informació visual, sonora i digital amb medis convencionals a distància.

Jo volia provar les darreres tècniques d’energia mental. Especialment les col·lectives, que analitzaven i interpretaven els signes i característiques d’aquestes emissions. I com eren aplicables a qualsevol raça intel·ligent. Sempre dins les variables de quantitat, intel·ligència i circumstància.

A mes, la casuística de la Terra, feia que no hagués cap mena de precaució en els seus medis de informació. Totalment accessibles. El que ells anomenaven televisió, usat bàsicament pel lleure, permetia conèixer les seves costums i l’hàbitat. Les variacions racials, les conductes. El pes de les ciències indemostrables (ells ho anomenen religió). Suposadament semblava que era la resposta a lo que desconeixien i la por a la mort. Aquest tema sol mereixeria una tesi particular.

La meva funció seria preveure els següents passos que es produirien a nivell planetari de la Terra. I em serviria per demostrar l’avantatja estratègica que això pot suposar en aquella i altres àrees. De pas milloraria els coneixements del que havia en el planeta del nostre interès.

La tria del planeta es devia a que a nivell de població, contaminació, neguits, demografia (punt clau per la Psicohistòria), organització política, conflictes, característiques dels humans feien que fos el moment idoni d’anàlisi. A mes amb la varietat de vida al planeta podia ser la darrera oportunitat d’estudiar alguns àmbits. La informació disponible sobre altres sistemes organitzatius d’altres civilitzacions semblants, em podrien ajudar.

Havia preparat un sumari de informació necessària. Començaria per analitzar la informació disponible. Fer el que s’anomena un “mapa històric”. Podia estudiar tota la informació “especialitzada” que volgués. S’anomenava “especialitzada” la informació que no podies captar directament amb el canal “intern” de comunicació, el que tothom amb els implants de comunicació podia disposar.

Calia un permís per poder disposar d’aquella informació (incorporada directament) que s’aconseguia quan es treballava sota l’ombra Senatorial (de l’estat).

Hi havia també tota la immensitat de la informació que s’anava captant per totes les àrees conegudes i no conegudes que encara faltava processar. Era una de les feines amb més necessitat de treballadors. Allí també hauria de bussejar per realitzar un Mapa com cal.

A partir del Mapa, on ja es podia incloure els successos històrics coneguts, races, població (i la seva concentració dins el planeta), economia i organització social. Clima, òrbita, llunes, estrelles, biodiversitat, anàlisi principals essers vius, (mapes demogràfics, de biodiversitat, clima, etc.), reaccions habituals sobre situacions imprevistes, guerres o solucions de conflictes, etc, etc, etc, ( hi havia molta informació a garbellar). Sort que els sistemes de gestió de informació permetien incorporar les dades a sistemes gestionables amb molta celeritat. Lo important era saber com utilitzar la informació.

Mes tard de lo esperat, 1 setmana, vaig rebre la comunicació-aprobació de la meva sol.licitut.

Sortia cap a Ciutat Límit en dos mesos. Preparatius. Arreglar codis informatius. Enviament historial mèdic. Adéus al grup familiar (organització tribal multifamiliar). Permisos de viatge (contenien els passis per desplaçament), etc.

C.L. (Ciutat Limit):                              CONTINUARÀ