DARWIN I EL DESTI – COLECTIUS HUMANS

4-5-2014

 

L’ Ésser humà forma part de la naturalesa. Respon a les lleis d’aquesta. I les ensenyances de Darwin hi formen part. I estem parlant tant a nivel individual com a col.lectius.

Us penseu que sou com sou per voluntat pròpia?. Per circumstàncies?.

 

A NIVELL INDIVIDUAL és on es pot ser més radical (excepcions a banda). La norma és : La gent de status alt només deixen incorporar nouvinguts amb actius valorables: bellesa, influencia, o diners (vinguin d’on vinguin) ó inteligència.

Una altra norma habitual és : la gent busca reproduïr-se amb algú guapo, llest i poderós. Sempre dins les seves possibilitats. Això funciona a tots nivells. Dins un entorn pobre ó dins un entorn privilegiat.

Això acaba produïnt un cercle viciós on podem veure com la gent guapa acaba tenint fills més guapos que ells (exepcions a banda). La gent amb diners acaben relacionant-se entre ells, per millorar el status resultant.

Segons aquestes premises, la gent será fisicament diferent depenent del seu status. Els rics serán més guapos i poderosos. La naturalesa (Darwin) aportarà el seu granet de sorra. El que neix en un entorn fácil no valora suficientment l’esforç. Ja té el que els seus avantpassats van haber de lluitar. Els vicis, l’oci, acaben devorant l’altre part d’una persona. S’acostuma a triar fácil. Bellesa, diners i oci. Atacant a la part de la intel.ligència. Però els diners i el poder  acaben superant aquests petits inconvenients.

Bé. Inicialment, el resultat és curiós. Els rics són més alts, guapos, segurs de sí mateixos i més poderosos.

Amb el temps, a llarg plaç, aquesta tendencia porta a una separació de classes. Els rics més rics i els pobres, grup dominant, en volum. Fins arribar a la revolució i el caos (recordeu les ciutats maies i Azteques, on quan s’arribava a la incapacitat de suportar la clase dirigent feia inoperant la organització del lloc i devien fugir per evitar l’esclavització).

Futur llunyà = caos ?. Futur intermedi = crisis ?.

Les crisi no són més que petits ajustos per accelerar el procés ó per disimular-lo temporalment.

 

LES EMPRESES

 

Funcionen teòricament de la mateixa forma. Les incorporacions de personal, a part de ser un factor substitutiu i d’estalvi, és per captar actius valorables en recursos humans. Gent capacitada que farà millorar els resultats.

Una empresa és una organització complexa. Com més gran, més complexa i per tant cal simplificar el seu funcionament, per comptes de burocratitzar-la, que significa alentir-la (i ser un factor simple de control).

Una empresa és la gent. Es com un equip de futbol. Pots tenir uns jugadors fantàstics i no formar un bon equip. I pots tenir uns jugadors correctes però amb actius d’esforç , voluntat i resultats millors de lo teòricament esperat.

Es tracta d’un esport mundial, de multitud de lligues. Depenent de la dimensió i l’especialització de l’empresa. O sigui, en el punt on s’estigui, s’ha de ser millor que els teus competidors i pujar de categoria. O estar entre els millors. Això augmenta la complexitat i la dimensió.

Factor comú en totes les lligues : un bon entrenador (leader) i jugadors conjuntats. Una estratègia i adaptació ràpida a les circumstàncies.

El leader d’una empresa, o cap d’aquesta, ha de tenir llums destacades. No es pot permetre mediocritat en aquest punt (ni en d’altres)( aquesta és la malaltia de les empreses. La gran causa de les crisis individuals i col·lectives. Excepcions a part de conflictes bèl·lics, explosió de bombolles financeres i immobiliàries, provocació de crisis i la tendència a que els recursos es concentrin exageradament).

Els criteris de selecció de personal es deuen a uns criteris teòrics correctes. Normalment, els futurs responsables del personal que ha d’entrar ha de dir la seva (una altra selecció, de vegades amb altres criteris). Al final, sempre lloant meravelloses excepcions, es decideix per : titols universitaris (mesura de curar-se en salut i de reconeixement de coneixements teòrics), falta d’experiència de sector, gent més alta, més guapa, simpàtics, a poder ser ben vestits i dissimuladament pilotes  (que acostuma a funcionar  ).

Cal incorporar la gent jove. No només per lògica, sinó per poder-los modelar al gust. I per que sinó, el caos s’apropa massa ràpid (sinò tens res a perdre, el pitjor es veure el que els demés tenen i tu no pots tenir. I per tant, és facil fer-hi foc).

 

COL.LECTIUS - DESTI

 

Els col·lectius són lo més Darwinista, ja que costa molt que les excepcions es produeixin. La corrent general condiciona excessivament. (llegint Asimov – La Trilogia de les Fundacions – s’aprèn molt d’això. Per cert, quan es faran pel·lícules de ciència ficció basats en Asimov?).

Les excepcions són la part de llibertat del DESTÍ, que no és 100 % predefinit. Per tant, al haver una escletxa sense predeterminació, podríem dir que no existeix com a falta de llibertat d’elecció i podem guiar una petita part de la nostra vida.

Hi ha masses variables, sobretot a nivell individual.

Els col.lectius són com són, a grosso modo, perquè resulten de l’experiència viscuda. El caràcter es va modelant, i acaba sedimentant una forma particular de conducte colectiva.

Per exemple : Els jueus eren un poble “normal”. Però han estat esclavitzats, perseguits, els han prohibit fins i tot tenir propietats,  i assassinats. A més de robats, etc. Els que han quedat són els més hàbils i que han sabut adaptar-se i agrupar-se com a col·lectiu (la seva gran força). Tenen una visió mundial per evolucionar com a col·lectiu i saben on enfocar els seus esforços.

No són l’únic col·lectiu perseguit. Alguns han estat totalment liquidats ó diluïts. D’altres, simplement no criden l’atenció. Però estem generalitzant sobre l’evolució dels col·lectius.

Els llocs d’origen del col·lectiu són la primera premissa. Si és en una gran extensió i poc poblat ó el contrari.Si fa fred, provoca activitats diferents  a la dels llocs temperats. Fred = treball i estudi. Lloc temperat = protecció del sol, oci, agricultura. Si el lloc és aïllat (una zona extrema i desconeguda. Amazònia). Una illa separada de la civilització. Lloc de pas, influències de varies civilitzacions. Invasions, barreja de sang. Ser centre de poder o lloc colonitzat.

Vaja, que les característiques dels col·lectius humans, empreses i persones ens venen en gran part condicionats. Que gairebé no podem ser gaire diferents a lo que som. Que no triem gaire. Que no hauríem de criticar gaire a les altres persones ó col·lectius per ser com son. Hauríem d’usar la part no predeterminada dels nostres cervellets per enfocar correctament els nostres esforços a :

 

-fer un lobby pels nostres interessos. Com els jueus.

 

-Si un colectiu està sotmès. Analitzar que volem. Però que millori la situació dels implicats. Que planifiqui intel·ligentment el ser futur. Que busqui els aliats oportuns i que asseguri el pla. Sigui com sigui. (tenir poder ó aliats militars ajuda).

 

-Dubtar de lo establert. Tot canvia ó mor.

 

-Tots acabarem al clot. O sigui, per si de cas, fem alguna cosa important i divertida. Formar part d’un col·lectiu fort ajuda.

 

-Si tries el camí fàcil, emigra i ves on la vida sigui fàcil. O crea un negoci. Però no t’encantis.

 

 

Una prova a nivell INDIVIDUAL pot servir com a exemple.

Em cau bé el Paquirrín. Persona d’èxit pels seus mèrits propis. Sense família que influencií. Èxit amb les dones. Es guapo. Intel·ligent i hàbil conversador. Se’l rifen en alguns programes de televisió. Serà veritat que els famosos són més guapos i més simpàtics. O si per millorar el status, els diners, la fama ó l’oportunisme, val tot.

Vaja, que si el Paquirrín té un fill, probablement serà més guapo que ell.  Darwin no falla.

De debò que el Paquirrín em cau bé.

 

Lo més senzill acostuma a ser lo més pràctic. La rutina és saludable mentalment. Fer el que et diuen evita problemes. No voler el que no tens evita conflictes i mals de cap. La majoria optem per fer el que fa tothom. I la naturalesa fa la resta.

 

Però és més “diver” qualsevol altra cosa.

 

Benvinguts al món de les dubtes existencials.

 

Per cert, Els Valencians, Mallorquins, Andorrans i catalans del nord. Sóm varis colectius ?. Un de sol trinxat ?. Un destino común en lo universal ? (pa lo malo?).

Sense voler entrar en política, lo que li vaig dir al Pepe (Valencià) el divendres passat, sigui el que sigui el que passi, sense valencians, mallorquins, andorrans i catalans del nord, anirem coixos. Però no es tracta d’esperar el moment, es tracta de fer passes sòlides i endavant.

Quan ens va anar més sòlidament va ser amb uns bons leaders i idees clares.

 

Agur