EL PROBLEMA CATALAN - català

Catalunya és l,etern problema d, Espanya. Si fóssim uns pobres desgraciats, només és tractaria de fer-nos callar amb un calbot,  però ens necessiten per viure com viuen a Espanya,  a base de repartir el pastís, a base de subvencions i a base de funcionaris i influències capitalines.

És molest tenir una colònia torracollons i insolidària, que a més està plena de gossos catalans. Sort de l, immigració, els funcionaris i els polítics,  que tenen prou seny i en són molts. Aquests són més manipulables.

Espanya no és democràtica.  No li importa l,opinió dels catalans, no va amb l,Espanya solidària,  la solidaritat dels paganos.

Tots els partits espanyols pensen en la  "unida de España", "antes roja que rota", o Catalunya siempre ha sido España,  segons els famosos polítics historiadors que es van creure les lliçons d, història dictatorials. Només cal veure els cognoms dels parlamentaris, quasi heretats per dret diví de l’antic règim.

 El feixisme torna a sortir de l, armari i el risc de confrontació d, opinions i de conflicte està augmentant per moments. Tranquils que a Catalunya no hi ha armes.

Però el problema es que Espanya no vol acceptar la opinió catalana. Ni li interessa ni vol deixar opció als catalans. El fons de tot és que ens necessita per  viure bé treballant poc. Això d, arremangar-se no és lo seu. L, exèrcit esta a punt pel que calgui. Especialment per mossegar a qui li ha pagat el sou des de fa 300 anys i ja sota l, ordre del conde duque de Olivares.

Europa no es lo que era i te fronts oberts per tot arreu, però saben de quina pasta estan fets al gobierno de España. Una Espanya més petita i una Bèlgica al sud els aniria bé, però són mals estretegues i són curt placistes.

En fi, depèn només de nosaltres. Ens miren per veure fins on som capaços d, arribar. Si surt el sí al setembre, si ens deixen votar, anularan l, autonomia i el desconcert s,imposarà a Espanya i a Europa, ja que aquesta no tindrà clar que fer. En el fons haurà d, apostar per l, Europa dels pobles o la dels cacics, i de moment guanya aquesta última.

Anònim insolidari.