jueves, 29 de noviembre de 2018

XERTA RESTAURANT


I asked the waiter about the name of the restaurant. His accent pointed out he was born near the Xerta town, a small village between the Ports Natural Park and the Ebro river. I visited it some years ago with my nephew in a walk tour from Horta de Sant Joan to Tortosa. We spend the night in Xerta after some beers with some local people. Really funny people like beautiful is the landscape.

I was yesterday in Xerta restaurant in Barcelona with some very good friends. I enjoyed talking with Pedro, Thiago, Santi, Pere and the rest of the group.

Was thinking about their lives, so different and so close. Someone worried because his wife was sick in the hospital, another thinking about his next retirement. Some curiosity faces because people they didn’t know and the nice flowing energy in the hall. That is, a meeting with bright energy, Pedro energy, kind people.

What did companions think about me?. “Conchale” I’ll think about it or I’ll simly be glad of the soiree. Moments, networking, open mind, loving life.

Obrigado.

JP
Resultat d'imatges de XERTA

miércoles, 21 de noviembre de 2018

I UN ES DESPERTA


Un es desperta cada dia depenent de diverses coses; de l’estat d’ànim de quan vas anar a dormir, de si vas beure alcohol o fumar, o til·la o res, de si vas deixar pair el sopar, si vas anar d’hora o tard, de les hores dormides, de les hores descansades, de l’insomni, dels somnis, de si hi ha problemes a casa o a la feina, de si fas esport, de si estàs prim o gras, de si estàs fortot o malaltó, de si t’has discutit amb la parenta (o parent) o vas passar una estona agradable refregant els llençols, de si tens pau interior o mal de consciència, de si escrius o pintes, de si el dia ha anat bé a la feina o si estàs a l’atur, de l’edat, si tens il·lusions, si ets depressiu, tranquil, nerviós, si has de viatjar per feina o plaer, de si arribes a fi de mes o has de fer maniobres, de si els fills estan bé o et preocupen, de si no tens fills i els vols tenir, de si hi ha un embaràs i no volies, i de si era amb qui volies, de tot i res.
La nit i el dia, el somni i la pretesa realitat, d’il·lusions i tristeses, de la vida. Estem parlant de la única vida de la que en tenim constància aparent.
Si despertes ja tens un punt. Si et despertes de bon humor és el segon punt. Si penses gaudir del dia és el tercer punt. De si aconseguiràs, sigui com sigui, que el dia sigui agradable, quart punt. Es probable que alguna cosa entorpeixi la teva voluntat de gaudir del dia però si t’ho agafes per la part bona pot derivar a repte i fins i tot que no retorci el teu estat d’ànim, cinquè punt.
Si ets conscient que no t’has despertat al 100% i tot i amb això ho redreces, passes a tenir 6 punts, bona nota.
Si al despertar et mentalitzes de gaudir com si fos el darrer dia de la teva vida és que ets un màquina, set punts.
Si acabes el dia, cansat, amb els problemes que segurament tens, i quan trobes algú ets capaç de mostrar-li un somriure, 8 punts.
Si ets capaç de ser tan risilient i amic meu, i a més em fas alegrar el dia, 9 punts (coses de l’egoisme).
Si cada dia aconsegueixes el que pretens, evitar alts i baixos, fer feliç a qui t’envolta, pensar en els demes i intentar animar amb el  que fas i el que dius, si no ets materialista però acceptes de cor que la resta del mon ho sigui, que entenguis que ningú és igual i que no tothom té la teva sort, ets un deu. A partir d’aquí ets Déu.

JP
Resultat d'imatges de DEU FELICITAT

domingo, 11 de noviembre de 2018

EL SENTIT DE LA VIDA


EL SENTIT DE LA VIDA

El primer que em ve al cap, mentre escolto brit pop, és la pel·lícula de Monty Python, “El sentit de la vida” (The Meaning of Life).
La vida és aquest complexa miracle de la transformació de l’energia en matèria, en milions de formes, sempre des del nostre eix de coordenades. En ple desconeixement del que passa a uns quants parsecs de distància cap l’ univers desconegut.
Viuen els animals, plantes, bactèries, esperits i fauna variada? perceben el mateix els éssers amb consciència no humans d’estar vivint? Val més el que pensen els humans que la resta de fauna? (o la resta de bitxets, verdures i esperits senten, pensen i perceben diferent?).
I vet aquí que des del punt de vista humà es busca el perquè estem ara i aquí, què s’ha vingut a fer! O simplement estem per pura patxoca i volem creure alguna cosa. I segurament aquí està la clau, volem creure, necessitem creure, no sabem viure sense pensar que el destí ens reserva alguna sorpresa en vida i després de la mort seguirem d’alguna forma, però seguirem.
Segurament la immensa realitat desconeguda conté coses inimaginables, però no respondrà a la necessitat de trobar un sentit a la vida, només provocarà canvis en les creences.
El ser humà és com és, dins la varietat i no cal voler canviar el que ja és. I si ens centrem en les certeses (de la ment humana, ja sense parlar de l’educació i mil variables més) la raó ens portarà a que no sabem, només volem creure.
Arribats a aquesta fantàstica realitat (teòrica) és pot viure agradablement, i serem nosaltres els que podem fer coses que ens facin sentir bé (això inclou les persones que passen per la nostra existència).
Cuidem els bens més preuats com el temps i la salut, la natura , l’amistat i la família (del tipus que sigui) i no renunciar a lo que el nostre cervell necessita i demana per viure amb intensitat. Caben moltes coses aquí i cadascú sap lo seu (primer assegurar-se de que el que sembla que es vol és el que realment et fa sentir bé i si val la pena). Compte a renunciar voluntats per convencionalismes i tradicions que només serveixen a uns interessos, cal ser egoista perquè qui ens envolta ens percebi intensament i ens gaudeixi.
Gaudeix!

JP
Resultat d'imatges de EL SENTIT DE LA VIDA MONTY PHYTON

domingo, 4 de noviembre de 2018

CONFESSIONS D'UN MENTIDER -2- / CONFESIONES DE UN MENTIROSO -2-


Que es valora més d’un home o una dona? La intel·ligència, sense cap dubte. El físic no importa, encara que no vulguis la persona com a parella, què més seductor que uns ulls enfonsats i talla extra però amb bona conversa.

Existeix l’atracció per la gent amb poder? Mai!. La Melanie va triar per intel·ligent al seu home, i hi ha més cassos. L’Angelina va trobar al Brad capacitat empàtica i tan li feia si era lleig. El fet que les parelles s’apropin al nivell estètic entre ells és una coincidència, i els que diuen que el dimoni sempre vol el que està més bo o bona com a parella (momentània o temporal) és una mentida bruta. Sinó veieu la Preslei, que s’ha enamorat de l’avi d’Amèrica. Ai l’amor.




JP

CONFESIONES DE UN MENTIROSO

¿Que se valora más de un hombre o una mujer? La inteligencia, sin lugar a dudas. El físico no importa, aunque no quieras la persona como pareja, qué más seductor que unos ojos hundidos y talla extra pero con buena conversación.
Existe la atracción por la gente con poder? Nunca ! La Melanie eligió por inteligente a su marido, y hay más casos. Angelina le encontró a Brad capacidad empática y tanto le daba si era feo. El hecho de que las parejas se parezcan al nivel estético entre ellos es una coincidencia, y los que dicen que el demonio siempre quiere el que está más bueno o buena como pareja (momentánea o temporal) es de mentirosos. Sinó mira la Presleir, que se ha enamorado del abuelo de América. Ay el amor!.


JP
Resultat d'imatges de CUERPOS PAREJA  ESPECTACULAR


domingo, 28 de octubre de 2018

CONFESSIONS D'UN MENTIDER - CONFESIONES DE UN MENTIROSO




No soc jo, només ho sembla. La meva ma és posseïda per una energia inexplicable i escriu coses que ni jo mateix entenc, com no entenc que em desperti dormint al costat del gos. Deu ser com el que deia el Nikola Tesla i que per això van prendre per boig.
No crec que siguin pels vint-i-vuit anys que m’arrossego per aquesta bola i que ja em perjudico, ni tampoc l’esquizofrènia paranoide diagnosticada erròniament. Aquell dia de visita havia pres un psicòtic per relaxar els nervis, d’aquells sense recepta.
I totes aquelles amistats que em van anar abandonant, pel que deia la gent, van anar retornant quan em va tocar la loteria. Ara resulta que un pot estar perjudicat i et riuen les gràcies. I sóc guapo i simpàtic.



JP

CONFESIONES DE UN MENTIROSO

No soy yo, sólo lo parece. Mi mano es poseída por una energía inexplicable y escribe cosas que ni yo mismo entiendo, como no entiendo que me despierte durmiendo junto al perro. Debe de ser como lo que decía Nikola Tesla y que por eso tomaron por loco.
No creo que sean los veintidós ocho años que llevo arrastrándome por esta bola y que ya me pasa factura, ni tampoco la esquizofrenia paranoide diagnosticada erróneamente. Aquel día de visita había tomado un psicótico para relajar los nervios, de aquellos sin receta.
Y todas aquellas amistades que me fueron abandonando, por lo que decía la gente, fueron volviendo cuando me tocó la lotería. Ahora resulta que uno puede estar perjudicado y te ríen las gracias. Y soy guapo y simpático.


JP
Resultat d'imatges de ESQUIZOFRÉNICOS


EL FORAT - THE HOLE


La petita Martha preocupava als seus pares des de que els hi va dir que sentia el plor d’un nen a l’altell de la vella casa on vivien. Fins i tot havien pujat un parell de vegades amb la seva nena per convèncer-la de que eren imaginacions. Una vegada allí la noia de 7 anys afirmava escoltar els sons que per ella eren tan habituals mentre que els seus pares la miraven amb preocupació.
Segurament era un amic invisible, terme que van adoptar després de visitar un psicòleg de la ciutat de Montgomery (Alabama), a unes milles de  Canrusell, on vivien.
De vegades, a qui escoltaven parlar era a la Martha, com si estes amb algú.
La mare, que patia d’insomni, va decidir escoltar la seva filla posant l’orella a la porta de l’habitació de la nena per escoltar-la, una d’aquelles nits que no havia manera de dormir.
La veu de la nena era d’absoluta normalitat, mantenia una conversa sobre una nina i la forma de pentina-la. La mare no sabia que fer o si simplement no s’havia de fer cas. Aviat haurien de marxar a Orlando (Florida) per la feina del pare i el canvi d’aires segur que faria millorar la conducta de la nena.
Quan els pares, li van comunicar que haurien de marxar aviat a viure a un altre lloc, la nena es va disgustar i fins i tot li va caure una llagrimeta. Amb qui jugaria ara...
La Martha, va pujar a l’altell per parlar amb el seu amic però aquest no va fer acte de presència. El silenci, el sorolls només de la fusta del terra.

-Tinc la pilota de goma que tan t’agrada!

Va tirar la pilota a l’altre cantó de l’altell com per cridar l’atenció del seu amic i va escoltar els plors d’un nen, aquells que els seus pares no es van creure. La nena va anar cap el punt d’on semblava sortir aquell plor.
La piloteta, que encara es movia, va anar seguint el sòcol fins escolar-se en un petit forat.
La petita va posar l’ull com per trobar la pilota i la foscor impedia veure res encara que el so del plor era més alt allí.
El dia de marxar la nena va pujar a l’altell per acomiadar-se, va tirar un petó a l’aire de la trista habitació i va deixar un fil dins el petit forat  amb un petit got de plàstic a la punta, com jugant al telèfon. Anava alliberant la bobina que li va durar fins a ben mig del jardí.
Un adéu trist de la nena en el petit got de plàstic va ser respost amb un singlot de plor, tot seguit d’unes estirades al fil provinent de la casa. La petita va deixar caure el got espantada i al mirar a la finestra de l’altell hi va veure una rodona de baf que apareixia del no res.
Pobret.



JP

THE HOLE

Little Martha worried her parents since she told them she felt the crying of a child on the loft of the old house where they were linving. They even had gone up a couple of times with their girl to convince her that they were imaginings. Once there, the 7-year-old girl claimed to hear the sounds she was so used to hearing while her parents looked at her with concern.
Surely he was an invisible friend, a term they adopted after visiting a psychologist from the city of Montgomery (Alabama), about a mile from Canrusell, where they lived.
Sometimes, those who listened to talk Martha, as if she were with someone.
The mother, who suffered from insomnia, decided to listen to her daughter by putting her ear in the doorway of the girl's room to listen, one of those nights that there was no way to sleep.
The voice of the girl was of absolute normality, she kept a conversation about a doll and the way she combed it. The mother did not know what to do or if she simply did not have to pay attention. In a few days they would have to leave to Orlando (Florida) for the father new job and the change of air would surely improve the behavior of the girl.
When the parents told her they should leave soon to live elsewhere, the girl was upset and even a tear went down by her cheek. Who would play now with her...
Martha went upstairs to talk to her friend but he did not make an appearance. The silence, the noise of only the wood on the floor.

-I have the rubber ball that you like!

She threw the ball to the other corner of the attic as to draw the attention of his friend but she only heard the silence. The girl went to the point where the cry usually came out.

The ball, still on movement, was following the baseboard to jump the queue in a small hole.
The little girl looked down to find the ball while the darkness prevented her from seeing anything even though the sound of weeping was usually there..
On the departure day, she climbed to the attic to say goodbye, threw a kiss in the air of the sad room and introduced a thread in the hole with a small plastic glass on the tip, as if playing on the phone. He was releasing the coil that lasted him until the middle of the garden.
A sad goodbye of the girl in the small glass was answered with a repressed crying, followed by some  pulls on the thread from the house. The little girl was scared and dropped glass  and, looking towards the window of the attic, saw a round of breath fog that appeared from nowhere.

Poor guy.

(thanks mr.King)

JP
Resultat d'imatges de finestra baf fantasma casa antigua americana

domingo, 14 de octubre de 2018

REGIÓ DESCONEGUDA - REGIÓN DESCONOCIDA


REGIÓ DESCONEGUDA

Quan reviso el Blog puc veure l’origen de les entrades, els països. També puc veure què s’ha vist, encara que no les dues coses a l’hora, vull dir, puc veure si hi ha 2 entrades des del Perú però no que han vist.
Darrerament hi ha un nou visitant, la “Regió Desconeguda”, tal com sona, i em fa pensar. Vol dir que hi ha alguna regió desconeguda? Entrades des d’aigües internacionals? (un creuer), volant en avió en alguna zona “internacional”? alguna illa perduda i sense “amo” del Pacífic?  I si entren des d’un ovni de visita per la zona?
La veritat és que no sé d’ on entren però ho fan tot sovint. Des d’aquí els envio una salutació i agrairia si em poden  ajudar a descobrir el misteri.
Si sou d’un ovni provinent de l’exterior del cinturó d’asteroides o d’alguna dimensió paral·lela de vacances em faríeu favor de dir-me alguna cosa als comentaris. Així igual ens ajudem a conèixer coses que difícilment entenem. Lo de l’abducció millor ho descartem i la visita a la nau per petar la xerrada podria ser interessant, ara, que no les tindria totes si sou de menjar variat. Bromes a part, si sou de “per aí”, un simple comentari com “som de la cara amagada de la Lluna o del Cinturó d’Orió” em faria molta il·lusió. Bé, per la meva part ja he fet el primer pas, ara la pilota esta a la vostra nau.
Espero notícies vostres Regió Desconeguda.

JP

REGIÓN DESCONOCIDA

Cuando reviso el Blog puedo ver el origen de las entradas, los países. También puedo ver qué se ha visto, aunque no las dos cosas a la vez, quiero decir, puedo ver si hay 2 entradas desde el Perú pero no lo qué han visto.
Últimamente hay un nuevo visitante, la "Región Desconocida", tal como suena, y me hace pensar. Quiere decir que hay alguna región desconocida? Entradas desde aguas internacionales? (Un crucero), volando en avión en alguna zona "internacional"? alguna isla perdida y sin "dueño" del Pacífico? Y si entran desde un ovni de visita por la zona?
La verdad es que no sé de dónde entran pero lo hacen a menudo. Desde aquí les envío un saludo y agradecería si me pueden ayudar a descubrir el misterio.
Si es de un ovni proveniente del exterior del cinturón de asteroides o de alguna dimensión paralela de vacaciones me harían un gran favor si ponen algo en los comentarios. Así igual nos ayudamos a conocer cosas que difícilmente entendemos. Lo de la abducción mejor lo descartamos y la visita a la nave para charlar podría ser interesante, aunque, no las tendría todas conmigo si soys de comida variada. Bromas aparte, si soys de "por ahí", un simple comentario como "somos de la cara oculta de la Luna o del cinturón de Orión" me haría mucha ilusión. Bueno, por mi parte ya he dado el primer paso, ahora la pelota está en vuestra nave.
Espero noticias vuestras Región Desconocida.

JP
Resultat d'imatges de OVNI