EL SENTIT DE LA VIDA

EL SENTIT DE LA VIDA

El primer que em ve al cap, mentre escolto brit pop, és la pel·lícula de Monty Python, “El sentit de la vida” (The Meaning of Life).

La vida és aquest complexa miracle de la transformació de l’energia en matèria, en milions de formes, sempre des del nostre eix de coordenades. En ple desconeixement del que passa a uns quants parsecs de distància cap l’ univers desconegut.

Viuen els animals, plantes, bactèries, esperits i fauna variada? perceben el mateix els éssers amb consciència no humans d’estar vivint? Val més el que pensen els humans que la resta de fauna? (o la resta de bitxets, verdures i esperits senten, pensen i perceben diferent?).

I vet aquí que des del punt de vista humà es busca el perquè estem ara i aquí, què s’ha vingut a fer! O simplement estem per pura patxoca i volem creure alguna cosa. I segurament aquí està la clau, volem creure, necessitem creure, no sabem viure sense pensar que el destí ens reserva alguna sorpresa en vida i després de la mort seguirem d’alguna forma, però seguirem.

Segurament la immensa realitat desconeguda conté coses inimaginables, però no respondrà a la necessitat de trobar un sentit a la vida, només provocarà canvis en les creences.

El ser humà és com és, dins la varietat i no cal voler canviar el que ja és. I si ens centrem en les certeses (de la ment humana, ja sense parlar de l’educació i mil variables més) la raó ens portarà a que no sabem, només volem creure.

Arribats a aquesta fantàstica realitat (teòrica) és pot viure agradablement, i serem nosaltres els que podem fer coses que ens facin sentir bé (això inclou les persones que passen per la nostra existència).

Cuidem els bens més preuats com el temps i la salut, la natura , l’amistat i la família (del tipus que sigui) i no renunciar a lo que el nostre cervell necessita i demana per viure amb intensitat. Caben moltes coses aquí i cadascú sap lo seu (primer assegurar-se de que el que sembla que es vol és el que realment et fa sentir bé i si val la pena). Compte a renunciar voluntats per convencionalismes i tradicions que només serveixen a uns interessos, cal ser egoista perquè qui ens envolta ens percebi intensament i ens gaudeixi.

Gaudeix!

JP