domingo, 28 de octubre de 2018

EL FORAT - THE HOLE


La petita Martha preocupava als seus pares des de que els hi va dir que sentia el plor d’un nen a l’altell de la vella casa on vivien. Fins i tot havien pujat un parell de vegades amb la seva nena per convèncer-la de que eren imaginacions. Una vegada allí la noia de 7 anys afirmava escoltar els sons que per ella eren tan habituals mentre que els seus pares la miraven amb preocupació.
Segurament era un amic invisible, terme que van adoptar després de visitar un psicòleg de la ciutat de Montgomery (Alabama), a unes milles de  Canrusell, on vivien.
De vegades, a qui escoltaven parlar era a la Martha, com si estes amb algú.
La mare, que patia d’insomni, va decidir escoltar la seva filla posant l’orella a la porta de l’habitació de la nena per escoltar-la, una d’aquelles nits que no havia manera de dormir.
La veu de la nena era d’absoluta normalitat, mantenia una conversa sobre una nina i la forma de pentina-la. La mare no sabia que fer o si simplement no s’havia de fer cas. Aviat haurien de marxar a Orlando (Florida) per la feina del pare i el canvi d’aires segur que faria millorar la conducta de la nena.
Quan els pares, li van comunicar que haurien de marxar aviat a viure a un altre lloc, la nena es va disgustar i fins i tot li va caure una llagrimeta. Amb qui jugaria ara...
La Martha, va pujar a l’altell per parlar amb el seu amic però aquest no va fer acte de presència. El silenci, el sorolls només de la fusta del terra.

-Tinc la pilota de goma que tan t’agrada!

Va tirar la pilota a l’altre cantó de l’altell com per cridar l’atenció del seu amic i va escoltar els plors d’un nen, aquells que els seus pares no es van creure. La nena va anar cap el punt d’on semblava sortir aquell plor.
La piloteta, que encara es movia, va anar seguint el sòcol fins escolar-se en un petit forat.
La petita va posar l’ull com per trobar la pilota i la foscor impedia veure res encara que el so del plor era més alt allí.
El dia de marxar la nena va pujar a l’altell per acomiadar-se, va tirar un petó a l’aire de la trista habitació i va deixar un fil dins el petit forat  amb un petit got de plàstic a la punta, com jugant al telèfon. Anava alliberant la bobina que li va durar fins a ben mig del jardí.
Un adéu trist de la nena en el petit got de plàstic va ser respost amb un singlot de plor, tot seguit d’unes estirades al fil provinent de la casa. La petita va deixar caure el got espantada i al mirar a la finestra de l’altell hi va veure una rodona de baf que apareixia del no res.
Pobret.



JP

THE HOLE

Little Martha worried her parents since she told them she felt the crying of a child on the loft of the old house where they were linving. They even had gone up a couple of times with their girl to convince her that they were imaginings. Once there, the 7-year-old girl claimed to hear the sounds she was so used to hearing while her parents looked at her with concern.
Surely he was an invisible friend, a term they adopted after visiting a psychologist from the city of Montgomery (Alabama), about a mile from Canrusell, where they lived.
Sometimes, those who listened to talk Martha, as if she were with someone.
The mother, who suffered from insomnia, decided to listen to her daughter by putting her ear in the doorway of the girl's room to listen, one of those nights that there was no way to sleep.
The voice of the girl was of absolute normality, she kept a conversation about a doll and the way she combed it. The mother did not know what to do or if she simply did not have to pay attention. In a few days they would have to leave to Orlando (Florida) for the father new job and the change of air would surely improve the behavior of the girl.
When the parents told her they should leave soon to live elsewhere, the girl was upset and even a tear went down by her cheek. Who would play now with her...
Martha went upstairs to talk to her friend but he did not make an appearance. The silence, the noise of only the wood on the floor.

-I have the rubber ball that you like!

She threw the ball to the other corner of the attic as to draw the attention of his friend but she only heard the silence. The girl went to the point where the cry usually came out.

The ball, still on movement, was following the baseboard to jump the queue in a small hole.
The little girl looked down to find the ball while the darkness prevented her from seeing anything even though the sound of weeping was usually there..
On the departure day, she climbed to the attic to say goodbye, threw a kiss in the air of the sad room and introduced a thread in the hole with a small plastic glass on the tip, as if playing on the phone. He was releasing the coil that lasted him until the middle of the garden.
A sad goodbye of the girl in the small glass was answered with a repressed crying, followed by some  pulls on the thread from the house. The little girl was scared and dropped glass  and, looking towards the window of the attic, saw a round of breath fog that appeared from nowhere.

Poor guy.

(thanks mr.King)

JP
Resultat d'imatges de finestra baf fantasma casa antigua americana

3 comentarios:

  1. M'agrada la combinació de misteri, realitat i tendresa del relat. Molt bonic Joan

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La idea ve d'un somni de la meva neboda que em va explicar mentre passejavem els gossos.

      Eliminar
    2. Es increíble com trobes inspiració de qualsevol espurna.����

      Eliminar