domingo, 1 de marzo de 2015

49 MANCHAS DE MANOLO - Català i Castellano - 1 minut/o

49 manchas de Manolo-català

Val, el glamour està molt bé,  i per això mirem pel·lícules,  models i altres personatges per l'estil. Ens alegra la vista i llima les misèries pròpies,  tot i que sense maquillatge i photo-shop la cosa no és tan espectacular.  Però s' entén,  val.

Però després hem de viure la nostra vida, i no només admirar la dels demés. Perquè ells viuen d'aquesta admiració.  Sense el nostre enmirallament,  audiència i enveja, les top, models, presentadors i Greys varis no són res. No existirien.

Val, de vegades veiem nois i noies super-super pel carrer, la platja, discos i restaurants.  Si, val, existeixen, i acostumen a buscar una parella super-fashion,  super-super,  guapos sí,  i glamourosos.  Per defecte, si no es pot pescar un super, i a més Intel·ligent,  que al menys tinguin molta pasta, que tot, sovint, no és pot tenir de tot.

Però el que sí us puc garantir, dones d'aquest troç de món, es que hi ha gent, més tirant a normalilla,  no tan super-super,  que coneixeu, que són veïns,  amics, companys, que somien amb vosaltres. Sou el seu desig. Pot ser que no s' arribi al glamour  televisiu, però  és real.

 Tampoc dic que hagueu d'aprofitar aquesta oportunitat. No s' ha de matar tot lo que es gras. A més,  qui més qui menys, ja té la seva vida muntada.

Dones d'aquest mon,  la majoria de vegades no sabreu ni de l'existència d'aquests personatges, de vegades ho sabeu i disfruteu de jugar amb ells, coneixent la seva debilitat. I de vegades accepteu la seva amistat fent veure que no us adoneu de res.

També existeix l'opció ètica de convertir aquests sentiments en relacions i la opció no ètica de banyes i d'amagat. Més abundant de lo que sembla. Però això no afecta als personatges centre de l'assaig. Els Manolos són vergonyosos en el cara a cara i prefereixen amagarse i ser més valentons en grup. Si estan acompanyats fan apariencia de decidits, però no poden confessar els seus vertaders sentiments. I no confessen mai el motiu del seu mot. És maten a palles per tu!

Però si ho penseu bé,  si no heu de saber qui són,  ni podeu disfrutar de saber que agradeu algú, els vostres pensaments poden dirigir - se a la gent que viu del "cuento" super-fashion i de nivell. 

El que succeeix es que formeu part de la cadena de "manoles", encara  que penseu que és cosa dels demés.

 Lo normal.

Manolímpia.

49 manchas de Manolo – castellano

De acuerdo, el glamour está muy bien, y por eso miramos  películas, modelos y otros personajes por el estilo. Nos alegra la vista y lima las miserias propias; aunque sin maquillaje y photo-shop la cosa no es tan espectacular. Pero se entiende, vale.

Pero después tenemos que vivir nuestra vida, y no sólo admirar la de los demás. Porque ellos viven de esta admiración. Sin nuestra admiración, audiencia y envidia, las top, modelos, presentadores, actores  y Greys varios no son nada. No existirían.

OK, a veces vemos chicos y chicas super-super por la calle, la playa, discos y restaurantes. Si, bueno, existen, y suelen buscar una pareja super-fashion, super-super, guapos, sí, y glamourosos.

Por defecto, si no se puede pillar un super, y además  inteligente, que a menos tengan mucha pasta, que todo, a menudo, no se puede tener.

Pero lo que sí os puedo garantizar, mujeres de este mundo, es que hay gente, más yendo para normalillo, no super-super, que os conocen, que son vecinos, amigos, compañeros; que sueñan con vosotras. Sois su deseo. Puede que no sea el glamour televisivo, pero es real.

 Tampoco digo que haya que aprovechar esta oportunidad. ¡No se debe aprovechar todo!. Además, quien más quien menos, ya tiene su vida montada.

Mujeres de este mundo, la mayoría de veces no sabréis ni de la existencia de estos personajes, y si a veces lo sabéis, disfrutáis de jugar con ellos, conociendo su debilidad. De vez en cuando se acepta su amistad aparentando que no os dais cuenta de nada.

También existe la opción ética de convertir estos sentimientos en relaciones y la opción no ética de cuernos y a escondidas. Más abundante de lo que parece. Pero esto no afecta a los personajes centro del ensayo. Los Manolos son vergonzosos en el cara a cara y prefieren esconderse y ser más valentones en grupo. Si están acompañados aparentan ser más decididos, pero no pueden confesar sus verdaderos sentimientos. Y no confiesan nunca el motivo de su sobrenombre. Se matan a pajas por ti!
Pero bien pensado, si no vais a saber quiénes son, ni podéis disfrutar de saber que gustáis a alguien, vuestros deseos  pueden dirigirse  a la gente que vive del "cuento", super-fashion y de nivel.

Lo que sucede es que entonces ya formáis parte de la cadena de "manolas", aunque penséis que es cosa de los demás.

Lo normal.


Manolímpia.

Resultat d'imatges de vecinos bloque
Resultat d'imatges de obreros construccion







miércoles, 18 de febrero de 2015

VIDA E.T. - català / castellano - 3 minutos / minuts aprox.

VIDA E.T. – en català – 3 minuts

Si un s' interessa per aquest tema acostuma a caure en l'error de deixar - se portar i no fer servir el sentit comú.
 És més probable, llavors, que un cregui en el que li agradaria i no pas en lo evident a nivell científic.
 Vist així,  deu haver molta gent que voldria tenir evidències de l'existència de vida extraterrestre, i intel·ligent,  si pot ser. I per on s' hauria de començar per tenir evidències o informació?  Tenir informació en primera persona, haver vist ovnis o tenir contacte amb ells. El problema d'aquests es que si no hi ha proves pot ser que no et creguin. La segona opció és rebre informació de governs i organitzacions creades per aquesta fi. Curiosament acostumen a ser temes classificats o secrets, excepte per les organitzacions privades, que no es donen com vàlids a nivell oficial. I on podem investigar? Vídeos o fotos per Internet? Alli hi ha un món informatiu, que en part té interessos econòmics,  per tant poc fiables, degut a la necessitat de visites i la publicitat. Hi ha molta falsificació.  Tanta com els crèdos oficials pels que s' ha de tenir fe, o sigui indemostrables.
Ens hem d'obligar a rebuscar entre la informació disponible. Imatges en directe de la ISS, documents desclassificats i entrevistes filmades a gent creible. Troballes arqueològiques d'aparells impossibles a l'època o avançats en el temps, teories amb lògica,  etc.
I si anem per aquí,  tremolem tots, ja que ens porta a pensar que lo més probable és que sí que existeixen, que per alguna raó no es manifesten directament, que la seva tecnologia ens sobrepassa, que els deu interessar la nostra ignorància,  que alguns conviuen entre nosaltres, que hi ha contactes, que no tots són bons, que algú ens vegila.
 Rebuscant per youtube,  troballes de criatures vives i mortes, no conegudes. De vegades semblen mutacions naturals, de vegades part de l'imaginari, els que diuen que són visitants d'altres planetes.

A veure si resultarà que el Big Foot és un visitant, així com els follets i altres éssers de llegenda. I per això no hi ha manera de trobar - los.  Bé,  remenant per Internet, hi ha una gent que expliquen com van trobar un ésser petito i blavós que va intentar fugir. El van agafar i va morir en 24 hores. Aquest ésser va anar a parar als USA. Li van dir "el follet de Girona".
Hi pots veure multitut d'éssers,  ovnis, entrevistes i tota mena de teories per Internet. Fins i tot afirmacions de gent que ha treballat amb algun d'ells, de ET.
Si venen,  deu ser per multitut de causes.  Ciència,  per comerç d'espècies,  matèries primeres,  reserva de planeta habitable, aigua, punt logístic,  experimentació,  font de possible alimentació,  etc.
Si existeixen,  hi ha moltes espècies? Hi ha moltes formes? Hi ha vida intel·ligent no humanoide? Tenen diverses formes de comunicació?  Telepatics?  Hi ha limitacions en formes de viatjar?  De temps i distancia? Hi ha guerres i imperis? Formes energètiques no materials? La imaginació es lliure.
Una de les teories sobre el ser humà és que som resultat d'experiments, de mutacions dirigides. O partint d'altres animals o com a construcció genètica.  Al final Adam i Eva seran els primers experiments? Els egipcis, una de les més antigues civilitzacions,  resultat de la influència d'habitants extraterrestres i per això la fixació astrologica? També present a altres civilitzacions.
Sembla que hi ha teories que manifesten que l'home existeix des de  centenars de milers d'anys, i com es normal, les evidències han de ser quasi impossibles de conservar-se.
 I si existeixen ETs, tenen el mateix origen? Hi ha una raça inicial i la resta el resultat d' unes sembrades i experiments d'adaptació?
Viuen en els seus planetes originaris? O els van destruir i per això ens respecten? Tenen religions? Ciutats orbitals? Animals domèstics?  Els cal alimentarse?
 Han aconseguit dominar L'Espai - Temps?  Coneixen la resposta a alguna de les grans preguntes? És l, univers finit? És pot viure eternament? És Jesús un habitant dels estels?
Perquè atrau tant aquest tipus de misteri?  Jo crec que perquè el cervell agraeix sortir de les rutines, obre les opcions, acceptar qualsevol idea com a possible i trencar  amb moltes idees apreses.
 Evidentment, la demostració de intel·ligència fora de la nostra bola provocaria reaccions imprevisibles,  i fins que això no estigui controlat, segurament haurem d'esperar a temps millors.
MISSATGE SECRET ALS VISITANTS.
Jo ja estic cansat de disimular. Havíeu dit que en la dècada dels 80 ens donaríem a conèixer i abordar el següent pas. Ara la meva família veu que semblo més jove del que em pertoca. Els meus fills noten que tenen habilitats especials, i encara no els he ensenyat a descobrir els seus potencials. La meva parella accepta els meus "excentricismes". Però el més difícil és que vull avançar i deixar l'actual rutina.
 La paciència no es lo meu. El clima mes calent i els metalls pesants a l'aire ja són suficients. Els missatges de distorsió d'opinió funcionen molt be amb els humans. Fin i tot, alguns són partidaris de negar l'evidència.  Sorprenent!
El nostre planeta ja no pot aguantar més. La invasió hauria de començar.

Please!
Et

 Resultat d'imatges de el duende de Girona
Resultat d'imatges de extraterrestresResultat d'imatges de extraterrestres

Resultat d'imatges de extraterrestres



VIDA E.T. – en castellano – 3 minutos

Si uno se interesa por este tema suele caer en el error de dejarse llevar y perder de vista el sentido común.
Es más probable, entonces, que uno crea en lo que le gustaría y no en lo que debería.
Visto así, habrá gente que quisiera tener evidencias de la existencia de vida extraterrestre, e inteligente, a poder ser.
Y por donde se debería empezar para encontrar evidencias o información? Tener información en primera persona, haber visto ovnis o tener contacto con ellos. El problema de esta opción, es que si no hay pruebas, puede que no te crean. La segunda opción es recibir información de gobiernos y organizaciones creadas para este fin. Curiosamente suelen ser temas clasificados o secretos, excepto para las organizaciones privadas, que no se dan como válidos a nivel oficial. Y donde podemos investigar? Vídeos o fotos por Internet? Allí hay todo un mundo, que en parte tiene intereses económicos, por lo tanto poco fiables, debido a la necesidad de visitas de internautas y la publicidad. Hay mucha falsificación. Tanto como los credos oficiales por los que se debe tener fe, o sea indemostrables.
Hay que rebuscar entre la información disponible. Imágenes en directo de la ISS (estación espacial internacional), documentos desclasificados y entrevistas filmadas de gente creíble. Hallazgos arqueológicos de aparatos imposibles a la época correspondiente,  o avanzados en el tiempo, teorías con lógica, etc.
Si entramos al tema más convencidos, es para asustarse, ya que nos lleva a pensar que lo más probable es que sí existen los Extra Terrestres, que por alguna razón no se manifiestan directamente, que su tecnología nos sobrepasa, que les debe interesar nuestra ignorancia, que algunos conviven entre nosotros, que hay contactos, que no todos son buenos, que alguien nos vigila.
Rebuscando por youtube, hallazgos de criaturas vivas y muertas, no conocidas. A veces parecen mutaciones naturales, a veces parte del imaginario, los que dicen que son visitantes de otros planetas.
A ver si va a resultar que el Big Foot es un visitante, así como los duendes y otros seres de leyenda. Y por eso no hay manera de encontrarlos. Bueno, en Internet, hay una gente que explica cómo encontraron un ser pequeño y azulado que intentó huir. Lo cogieron y murió en 24 horas. Este ser fue a parar a los USA. Le dijeron "el duende de Girona".
Puedes ver multitud de seres, ovnis, entrevistas y todo tipo de teorías por Internet. Incluso afirmaciones de gente que ha trabajado con alguno de ellos, de ET.
Si vienen, será por multitud de causas. Ciencia, por comercio de especies, materias primas, reserva - tanteo de planeta habitable, agua, punto logístico, experimentación, fuente de posible alimentación, etc.
Si existen, hay muchas especies? Hay muchas formas? Hay vida inteligente de forma no humanoide? Tienen diversas formas de comunicación? Telepática? Hay limitaciones en formas de viajar? De tiempo y distancia? Hay guerras e imperios? Formas energéticas no materiales? La imaginación es libre.
Una de las teorías sobre el ser humano es que somos resultado de experimentos, de mutaciones dirigidas. O partiendo de otros animales o como construcción genética. Al final Adán y Eva serán los primeros experimentos? Los egipcios, una de las más antiguas civilizaciones, resultado de la influencia de habitantes extraterrestres y por ello la fijación Astrológica? También presente en otras civilizaciones.
Parece que hay teorías que manifiestan que el hombre existe desde cientos de miles de años, y como es normal, las evidencias deben ser casi imposibles de conservarse.
Y si existen ETs, tienen el mismo origen? Hay una raza inicial y el resto el resultado de unas siembras y experimentos de adaptación?
Viven en sus planetas originarios? O los destruyeron y por eso nos respetan? Tienen religiones? Ciudades orbitales? Animales domésticos? Los hay que no necesitan alimentarse?
Han conseguido dominar El Espacio - Tiempo? Conocen la respuesta a alguna de las grandes preguntas? Es, universo finito? Se puede vivir eternamente? Es Jesús un habitante de las estrellas?
Porque atrae tanto este tipo de misterio? Yo creo que el cerebro agradece salir de las rutinas, abre las opciones, aceptar cualquier idea como posible y romper con muchas ideas aprendidas. Evidentemente, la demostración de inteligencia fuera de nuestra “bola” provocaría reacciones imprevisibles, y hasta que esto no esté controlado, seguramente tendremos que esperar a tiempos mejores.
MENSAJE SECRETO A LOS VISITANTES.
Yo ya estoy cansado de disimular. Habíais dicho que en la década de los 80 nos daríamos a conocer y abordar el siguiente paso. Ahora mi familia ve que parezco más joven de lo que me corresponde. Mis hijos notan que tienen habilidades especiales, y aún no los he enseñado a descubrir sus potenciales. Mi pareja acepta mis "excentricidades". Pero lo más difícil es que quiero avanzar y dejar la actual rutina.
La paciencia no es el mío. El clima más caliente y los metales pesados ​​en el aire ya son suficientes. Los mensajes de distorsión de opinión funcionan muy bien con los humanos. Incluso, algunos son partidarios de negar la evidencia. Sorprendente!
Nuestro planeta ya no puede aguantar más. La invasión debería empezar.
Please!

E.T. disimulao.

domingo, 15 de febrero de 2015

YOU DO DIFFERENT YOU WANT - Google english - < 5 minuts

We go through life and not know why. Someone is lucky to do something considered important by others and even director for oneself. It must be the greatest degree of "pass through this world with dignity."
But do we know what we want? Indeed, do we know we really like? Aren’t we too conditioned by obedience education we receive?
Someone says we are educated to have and not to be. In fact, this is normal because means to earn money and spend it, that's what moves the world.
Moreover, from a certain point, some people just can value that has more than others and this make them feel good, supposedly.
My opinion? nonsense. Nor do we know that we come to do or doing what makes us feel good (there are nice exceptions). We do what our brain advises us. This brain trained for certain things. Rather not do what the most primitive part would do and that the trained brain does not allow us.
Wanting to get out of this circle is dangerous, or that's what our brain tells us, of moving into the unknown, and we all know that unknown is scary.
I'm thinking about people can choose, obviously. Who can not choose seeks survival or the best experience. If you live in an environment of war or misery want to eat and survive.
But we are lucky to live in a protective environment and freely do what we wanted to do?
Don’t we "would destroy" those we believe a dangerous common prejudice? That fascist or murderer with many injustices and deaths behind? The girlfriend of our neighbor does not "fuck" the best friend of her boyfriend if she had the certainty that there nobody would never know and would not change actual plans?
There are thoughts that all or many have had (I’m not the case. You are the perverted ones). What would you do if you win € 10 million in the lottery XXX (and not a perverted lottery, ok?) Leaving work? Why, if you're really not sure what to do, and take us to discover that no obligation make us discomfort. The power the money will surely make you think that you will not hold anything that bothers  but you will admit that actual  circumstances are crap.
Because we are adaptable and less intelligent than we think. And it seems that adaptability is a factor of intelligence. Intelligence sometimes not aware, and therefore do not know if it's logical that we consider factor like intelligence like merit.
What the brain wants for itself, without asking the conscious part, is as egocentric bear our miserable lives (thankfully) and aims to create a sense of coherence and pretended welfare.
The conscious part is more practical. Considering the reality of everyday life. Must fight on the brain itself and the human environment. Eat, work and live. You must manage all conscious choices.
Education should not be to accumulate knowledge, for that can use computers. Education should train our brain to use and develop skills that will help us to improve, to make us feel better. To make us know better. To help  us discover what it is we want and that makes us feel good, personally and collectively, referred to both humans and the relationship with the rest of what exists.
We form a whole in the conscious world. We should not depreciate who do not know or what we can master. This leads to personal and collective ruin.
Intelligence is the most powerful and dangerous surprise we will never see. Learn to use it.
Ah! and aware that you don’t do what you like. You, guys are embarrassed, perverted and brutally simple people.
Bad targeted Education makes contradictions occurring mental conflicts, wars, unrest, destruction, disease, crime, contempt, envy and ultimately self-destruction.

Do not waste time, that the world is ending, and your wonderful life too. (Sounds like sarcasm?).



Anonymous unknown.

Resultat d'imatges de carnaval

NO HACES LO QUE QUERRIAS - castellano - < 5 minutos

Pasamos por la vida y no sabemos por qué. Alguno o alguna tienen suerte de hacer algo considerado importante por los demás e incluso realizadora para uno mismo. Debe de ser el mayor grado de "pasar dignamente por este mundo".
Pero sabemos lo que queremos? Es más, ¿sabemos los que nos gusta de verdad? ¿No estamos demasiado condicionados por la educación de obediencia que recibimos?
Hay quien dice que nos educan para tener y no a ser. De hecho, esto es normal, porque se trata de que ganes un dinero y lo gastes, que eso es lo que hace mover el mundo.
Además, a partir de un cierto momento, hay quien sólo sabe valorar que tiene más que los demás, y esto lo hace sentir bien, supuestamente.
Sabéis que os digo? chorradas. Ni sabemos que venimos a hacer ni hacemos lo que nos hace sentir bien (hay célebres excepciones). Hacemos lo que nuestro cerebro nos aconseja. Este cerebro entrenado para ciertas cosas. Más bien no hacemos lo que la parte más primitiva querría hacer y que el entrenado cerebro no nos permite.
Querer salir de este círculo es peligroso, o eso es lo que nos avisa nuestro cerebro, supone pasar a lo desconocido, y todos sabemos que lo que no se conoce da miedo.
Siempre me estoy refiriendo a quien puede elegir, evidentemente. Quien no puede elegir busca la supervivencia o la mejor vivencia. Quien vive en un entorno de guerra o miseria quiere comer y sobrevivir.
Pero los que tenemos la suerte de vivir en un entorno protector y con cierta y pretendida libertad, hacemos lo que libremente quisiéramos hacer?
No nos "cargaríamos" aquella o aquel que consideramos un perjuicio común? Aquel fascista o asesino que tiene muchas injusticias y muertes a sus espaldas? La amiga del vecino no se "tiraría" al mejor amigo de su novio si tuviera la certeza de que no se sabría y que no modificaría los planes del momento?
Hay pensamientos que todos o muchos han tenido (yo no tengo según qué pensamientos. Sois vosotros los perversos y pervertidos). Qué harías si te tocaran 10 millones de € a la lotería XXX (y no es una lotería pervertida, ok?) Dejar el trabajo? Para qué, si realmente no estás seguro de que harías, y tardaríamos en descubrir que sin obligaciones por hacer se crea un mal estar difícil de solucionar. El poder que da el dinero seguramente te haría pensar que no vas a aguantar nada de lo que le molesta ahora y que por circunstancias no admites que son una porquería.
Porque somos adaptables y menos inteligentes de lo que creemos. Y parece ser que la adaptabilidad es un factor de inteligencia. Inteligencia a veces no consciente, y por tanto no sé si es lógico que la podamos considerar factor de inteligencia o mérito?
Lo que el cerebro quiere por sí mismo, sin preguntar a la parte consciente, es como sobrellevar nuestras miserables vidas egocéntricas (por suerte) y pretende crear una sensación de coherencia y pretendido bienestar.
La parte consciente es más práctica. Atendiendo a la realidad del día a día. Debe luchar sobre el propio cerebro y el entorno humano. Debe comer, trabajar y convivir. Debe gestionar todas las opciones conscientes.
La educación no debería consistir en acumular conocimientos, para eso ya están los ordenadores. La educación debería entrenar nuestro cerebro para utilizar y desarrollar conocimientos que nos ayudaran a mejorar, a hacernos sentir mejor. A hacernos conocer mejor. A hacernos descubrir qué es lo que queremos y que nos hace sentir bien, a nivel personal ya nivel colectivo, tanto referido a humanos como a la relación con el resto de lo existente.
Formamos un todo en el mundo consciente. No deberíamos depreciar al que no conocemos o lo que podemos dominar. Esto nos lleva a la ruina personal y co- lectiva.
La Inteligencia es el imprevisto más poderoso y peligroso que nunca veremos. Aprendamos a usarlo.
Ah! y sed conscientes de que no hacéis lo que os gustaría, si pudierais. Sois unos cohibidos, pervertidas (no es error la expresión femenina) y gente brutalmente simples.
La mala educación (el mal enfoque de la inteligencia) hace que las contradicciones mentales produzcan conflictos, guerras, malestar, destrucción, enfermedades, crímenes, desprecio, envidia y a la larga la autodestrucción.

No pierdas el tiempo, que el mundo se acaba, y tu maravillosa vida también. (¿suena a sarcasmo?).



Anónimo desconocido.

Resultat d'imatges de carnaval

sábado, 14 de febrero de 2015

AARON - castellano - 1 minuto.

Hay gente que tiene aquella “cosa” que atrae, que desprende energía positiva, que sabe sonreír. Yo conozco una persona de este estilo, y es sorprendente como tanto yo como mi mujer vemos en Aaron una persona con un gran potencial si sabe gestionar esa facultad.

No sé si él sabe la fuerza de esa facultad, aunque no puede basar su vida apoyado sólo en eso. Esa facultad le puede abrir puertas. Creo que es una persona inteligente y seguramente feliz. Si consigue una educación consistente y encuentra su “tema” puede “triunfar”.

Yo de él me enfocaría en algo de cara al público, artístico, como teatro, televisión, relaciones públicas, publicidad, política…

Aaron, no nos conocemos mucho, pero me caes bien. Intenta aprovechar los puntos fuertes y no te dejes vencer por lo que depende de los demás.
Es bien curioso que escriba sobre ti, ni siendo familia, ni tenemos un contacto habitual, pero a veces, las cosas pasan. Y no soy gay, tranquilo.
Dale recuerdos a tu pareja.

Cierro el escrito que el loro está haciendo cosas raras y lo voy a poner en la jaula,

See you soon champion.


JP



viernes, 13 de febrero de 2015

T.O.C. - Transtorn Obsessiu Compulsiu - català - < 10 minuts - seriot

L’ Organització Mundial de la Salut (OMS) destaca que la salut mental és “l’ estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’ absència d’afeccions o malalties”.

Segurament coneixeu molta gent que té algún tipus de conducta impropia. Que no vol dir malalties, sinó, sensacions, actituds, i reaccions anormals dins la Standard de "normalitat". Alguna d' aquestes conductes pot ser considerada anormal simplement canviant de cultura o lloc geogràfic.

Carències d'autoestima, inseguretat, pors diverses com pujar a un avió o parlar en públic, obsessió pel físic i apocondrisme, etc. serien alguns dels exemples. Però hi ha una multitud de malalties de diferents graus d'afectació que sí afecten a moltíssima gent. Algunes són degudes a qüestions genètiques, d' altres per accidents o vivències impactants, com poden ser accidents, mort d'un ser estimat, acomiadament de la feina o no poder alimentar la família, ser focus de la incomprensió i atac de gent com pot ser el bullying.

O sigui que diria que tots tenim alguna afectació d'algun tipus, en més o menys grau. Tenir en compte que hi ha problemes-incidents mentals que no tenen perquè crear una sensació negativa sobre qui ho pateix. Excés de Ego, síndrome Emperador, estar emmarat, no voler fer-se gran o envellir, pervertits sexuals o simplement amb excés d' apetencia o carència d'aquesta. Soc freudià i crec que hi ha una part de patologies i actituds desordenades lligades al sexe.

Però hi ha un factor que crec imperatiu de ser considerat i que ja tardem en debatre, L'EDUCACIO EMOCIONAL. Vivim en un període de canvis continuats, on l'adaptació és bàsica, on les incerteses creixen i on cada vegada hem de ser més independents. Necessitem  ENTRENAR - EDUCAR als nostres fills a l' escola en la gestió de les emocions.

Hi ha un factor que a més es propi del ser humà i el seu cervell. Davant de carencies bàsiques, la supervivència centra l'atenció del cervell i impedeix caure en algunes malalties o afeccions psicològiques. A mida que la vida és més fàcil i no hi ha carències bàsiques, que "es té de tot", el cervell segueix en la seva tendència de estar "obsessionat" en la supervivència a base d' alguna carència falsa, i converteix algunes qüestions simples en problemes. Aquests poden declinar en malaltia o no, però afecta tothom.

Qui té un problema, aquest queda anul.lat per l'aparició d'un problema major. Qui pateix per cobrar una nòmina baixa, deixa de preocupar-se pels diners que cobra en el moment que li diuen que el poden despedir. Qui es queixa de no poder tenir un mòbil d' ultima generació ho relega si pateix algun tipus de dolor o malaltia greu.

Però hi ha un tipus de transtorn, que és particularment inquietant, el T.O.C.



Trastorn Obsessiu Compulsiu.


La Vikipedia diu :


"Trastorn obsessivocompulsiu
El trastorn obsessivocompulsiu (TOC) és un trastorn pertanyent al grup dels trastorns d'ansietat(com l'agorafòbia, la fòbia social, etc.).
Considerat fins fa alguns anys com una malaltia psiquiàtrica rara, que no responia al tractament, actualment és reconegut com un problema comú que afecta el 2% de la població, és a dir, més de 100 milions de persones en el món. Una persona amb TOC s'adona que té un problema. Normalment, els seus familiars i amics també se n'adonen. Els pacients solen sentir-se culpables de la seva conducta anormal i els seus familiars poden empipar-se amb ells perquè no són capaços de controlar les seves compulsions.
Els símptomes i la importància que implica el TOC poden presentar-se a qualsevol edat a partir dels 6 anys i poden produir una important discapacitat: l'OMS ho inclou entre les 20 primeres malalties discapacitants amb una prevalença del 0,8% en els adults i del 0,25% en nens i adolescents, i entre les 5 malalties psiquiàtriques més discapacitants. Les persones que pateixen TOC no són malalts mentals per se,"
  • Obsessions: són idees, pensaments, imatges o impulsos recurrents i persistents que són egodistònics, és a dir, que no són experimentats com produïts voluntàriament, sinó més aviat com pensaments que envaeixen la consciència i que són viscuts com repugnants o sense sentit. El malalt fa intents per ignorar-los o suprimir-los, de vegades sense aconseguir-ho.

  • Compulsions: són conductes repetitives i aparentment finalistes, que es realitzen segons determinades regles de forma estereotipada. La conducta no és un fi en si mateix, sinó que està dissenyada per produir o evitar algun esdeveniment o situació futura. L'acte es realitza amb una sensació de compulsió subjectiva juntament amb un desig de resistir a la compulsió, almenys inicialment. En les persones que sofreixen aquest tipus de trastorn, el pensament apareix dominat per una idea intrusiva o seqüència d'idees, que busquen apagar amb comportaments rituals, gairebé sempre molt capritxosos. Són plenament conscients del seu trastorn, que és viscut com un malestar i pot estar associat a un sentiment de culpa o de vergonya. Per exemple: és possible que la persona s’obsessioni pels gèrmens o la brutícia, per la qual cosa es rentarà les mans una i una altra vegada, o sentir-se ple de dubtes i amb la necessitat de verificar les coses repetides vegades; o pot passar-se molt de temps tocant o comptant objectes o sentint-se preocupat per l’ordre o la simetria.

Dintre del TOC es poden diferenciar com més comunes:
  • Rentadores i netejadors: són persones a les quals corquen obsessions relacionades amb la contaminació a través de determinats objectes o situacions.
  • Verificadors: són persones que inspeccionen de manera excessiva amb el propòsit d'evitar que ocorri una determinada catàstrofe.
  • Repetidors: són aquells individus que s'obstinen en l'execució d'accions repetitives.
  • Ordinadors: són persones que exigeixen que les coses que els envolten estiguin disposades d'acord amb determinades pautes rígides, incloent distribucions simètriques.
  • Acumuladors: col·leccionen objectes insignificants, dels quals no poden desprendre's.
  • Ritualitzadors mentals: acostumen a apel·lar a pensaments o imatges repetitius, cridats compulsions mentals, amb l'objecte de contrarestar la seva ansietat provocadora d'idees o imatges, que constituïxen les obsessions.
  • Numerals: busquen sentit als nombres que els envolten; sumant-los, restant-los, canviant-los fins que els dóna un nombre significatiu per a ells.
  • Turmentats i obsessius purs: experimenten pensaments negatius reiterats, que resulten incontrolables i bastant pertorbadors. No obstant això, a diferència de qui sofrixen els altres tipus de TOC, no es lliuren a comportaments reiteratius de tipus físic, sinó a processos reiteratius únicament mentals.
  • Sexuals: pensaments sexuals recurrents, abracen totes les particularitats i conductes sexuals, com: idees infundades sobre tenir disfuncions sexuals o no ser apetible.
  • Orientació sexual: és el Trastorn Obsessiu Compulsiu que es refereix específicament a dubtes, idees fixes i compulsions sobre l'homosexualitat
_____________

Els especialistes diuen que aquest transtorn no té cura. Que es pot millorar amb algunes teràpies, però que no desapareix del tot i pot tornar a florir.
Jo voldria només donar una opinió, sense cap valor intelectual, que pot servir per aquest transtorn i per d'altres. Crec que la majoria de malalties d'aquest tipus es deuen a mala gestió de les emocions i de les pròpies capacitats i circumstàncies. Degut en gran part a condicions familiars, a caracter personal, a desconeiximent de la gestió emocional (d'aquí la importancia de tractar-ho a l'escola) i a moltes altres coses que desconec.

Normalment, el TOC, que estan posant de moda a les series televisives perquè fa personatges atractius i curiosos, es va gestant lentament a cadascú. No té a veure amb el  nivell de intel.ligència, fins i tot, pot afectar a graus més elevats d'aquest. Els superdotats intelectuals pateixen problemes emocionals relacionats a la falta de pertenença al grup, al evolucionar més ràpid que els demés i a la falta de GESTIÓ EMOCIONAL, per la qual no s'entrena a ningú.

En canvi, sí que es podria dir que, a qui han educat en el perfeccionisme, si a més el caracter es meticulós i  ja declina per aquest sentit, només li cal gaudir o patir de forma excessivament intensa les emocions per tenir tendència a patir un transtorn de l'estil.

El cervell es transforma a mesura que rep informació, gaudeix i pateix emocions,  rep informació, té més experiencia i memòria, coneiximents, etc. El TOC es va gestant com una perversió poc a poc, inicialment acostuma a ser percebut com un malestar davant alguns temes, com per exemple l'oblit d'alguna cosa, amb la diferència que un oblit d'un tema poc important impacta emocionalment a la persona sensible excessivament. Aquests impactes emocionals desproporcionats acaben transformant el cervell i aquest provoca reaccions també desproporcionades en diverses formes, les compulsions són algunes d'elles.

Només la reeducació del cervell, la conducta correcta continuada, que permeti redreçar els paràmetres cerebrals que afecten aquesta malaltia, poden provocar una millora. Està clar que hi ha medicaments que funcionen bé i milloren l'afectació, ja que redueixen els impactes emocionals. El problema es que redueixen TOTS els impactes emocionals, els bons i els dolents. I encara amb medicació, lo que crec que és clar, es que el reentrenament del cervell amb totes les tècniques possibles, la meditació, assessorament professional i sobretot el convenciment personal de que es pot millorar.

Si l'entrenament correcte del cervell es perllonga lo suficient, crec que es pot pensar en una cura suficient, sinó total.


Bé, això és el que diuen.

En general, sense entrar en casuístiques de cadascun, els transtorns són el preu per desligar-nos de la naturalesa i de voler deixar de ser animals per voler ser Deus. I el sexe és l’instint simple de perpetuació d’espècie, que és el tret animal i bàsic que més bé mantenim. Aleluya.


JP