Tenim dues formes de veure el món. La primera i més important és la
personal; la segona és la visió global
del planeta. Cadascú sap com porta la seva vida i sigui el que sigui i passi el
que passi, un ha de viure el millor possible i adaptar-se a qualsevol situació.
Només podem sortir d’aquesta creuada amb la mort i sembla correcte pensar que
això ja vindrà pel seu propi peu.
Observant el món un queda perplexa. Els mòbils s’han apoderat del nostre
temps lliure i la seva influència va creixent. Ja són el nostre amic més proper
i sense el que no sabem viure. Ens arriba tota mena de informació i no sabem
què és veritat i el que no. Només en l’oci no s’observa la manipulació, i això
entre cometes, ja que les pel·lícules
també poden portar una càrrega intencionada.
Veiem l’allunyament dels polítics de
la gent del carrer. El poder de les grans multinacionals i dels fons d’inversió
globals ja es veuen en cor de dir públicament que ells manen.
Els sistemes electorals ja els veiem com una fal·làcia, on es veuen com una
justificació perquè gent amb intencions dubtoses escalen al cap de munt de la
piràmide de poder. Llavors ja formen part de la nova classe social on tenen facilitats
a tots els nivells i on demostren que no tothom és igual. Només cal veure com
la justícia els tracte de forma a part i amb tota sèrie d’avantatges.
Els estats s’engreixen com una bèstia que cada dia li cal més menjar i on
controlar-ho tot és el principal objectiu. Els estats, la majoria cada vegada
més endeutats, han d’obeir a qui els deixa els diners i a les agrupacions
polítiques supranacionals (OTAN, FMI, OMS, etc.). Ara ja veiem com les
decisions de Brussel·les, Otan i d’aquests ja estan per sobre del que la gent
ha “votat”.
No cal dir que els llocs on no es vota ja fa temps que coneixen del que
parlem.
Veiem com els països amb poder militar o econòmic volen imposar el seu
poder. Algun manipula altres països,
provoca cops d’estat, genera guerres o considera que tenen dret a actuar sobre
qualsevol lloc sense donar explicacions i saltant-ne les normes
internacionals. Al veure-ho tan sovint
ho tenim incorporat com una normalitat i no ho hauria de ser.
Europa es comporta com una colònia i els caps d’estat obeeixen sense
criteri propi. Es percep com actua en benefici d’altres i no pels ciutadans als
qui suposadament han de protegir.
L’ecologia s’ha convertit en una excusa per incrementar taxes.
Veiem com el país més ric intenta evitar el seu declivi i no té cap mania a
l’hora de dinamitar qualsevol situació que li sembli convenient. Tot és
negoci, s’ha de vendre armament, s’han de mantenir els conflictes, s’ha de
pressionar a la competència de poder. Que bé aniria als fabricants d’armes que
el conflicte de l’orient mitjà es convertís en una nova guerra freda on uns
recolzessin als jueus i els altres als iranians. Mantenir el gran país eslau
entre dos conflictes armats per desgastar-lo i intentar en un futur que la nova
organització de països dels BRICS entrés en conflicte. Aquesta organització
suposa el risc més gran pel “país de les llibertats”. Es una amenaça pel
control del comerç, per la venda d’armes i altres productes, pel control de les
matèries primeres i per la primacia de la moneda imperial.
Quan un país veu com a nivell comercial i tecnològic perd pistonada i que la
“competència” creix més i té mes població (i jove) veu a venir problemes. Si a
més sumem que la competitivitat industrial va caient i només li queda fer servir l’exèrcit i la
influència i també s’acostuma a deixar-se portar pel poder financer i per la
industria tecnològica. Les tendències en els països són lentes però difícilment
variables, o sigui que ens tocarà viure una bona temporada de decadència
occidental i les friccions pels canvis de poder en l’escenari mundial.
Ens hauríem d’anar preparant i esperar que no hi hagi una desgràcia
irreparable. I hauríem de pensar que si
el futur ve per l’est, no estaria de més que Europa contemplés la possibilitat
d’entrar als Brics.
Preparem-nos pels propers anys, que Nostradamus, Baba Banga i Edgard Cayce
van preveure fets difícilment digeribles.
JP
No hay comentarios:
Publicar un comentario