EN CAS DE BOMBA NUCLEAR

 

Hi ha ganes de que tinguem por. No hi ha res com la por per despistar. I perquè serveix despistar?  Mentre pensem en els missatges que ens bombardegen, els polítics aprofiten per moure els fils que els convé.

Escoltem cada dia les amenaces de guerra, fins i tot nuclear. Davant aquesta amenaça, què importa el demés? Què fa si apugen aquest o aquell impost? ; Si augmentem el pressupost militar amb les bones comissions que allibera? Podem observar el resultat de les eleccions nord-americanes i com tot això ens afectarà. Mentre ja comencem a deixar de fixar-nos en el que ha passat a València, en els cassos de corrupció, en els dirigents europeus que volen que paguem el “canvi climàtic” a base de inversions on els beneficiaris són els amiguets o els amos.

I si algú prem el botó nuclear, abans haurà avisat als enemics, amb el comentari de “només és una bomba tàctica” que farà baixar la borsa i on podreu aprofitar per comprar el que vulgueu o per vendre a temps.

En cas de bomba nuclear i resposta del mateix tipus ja s’hauria liat. Res del que fem, pensem o creiem ja no tindria importància, la vida ja només seria una espera agònica fins que arribés el núvol radioactiu.  Els benestants ja estarien en els seus bunkers, que com a ben informats, ja estarien preparats per això. La seva agonia serà més llarga però amb luxe, e luxe de morir més tard. Afectaria a tot el planeta? Segurament quedarien llocs aïllats o fora de les zones estratègiques que podrien sobreviure i s’encarregarien del nou Mon. El nou mon rústic, en degradació, amb por i amb el grups vàndals com a nous senyors. El caos.

Tornar a viure sota terra, amagats, amb la supervivència com a única feina. Hivern nuclear? Nova etapa glacial?

Però no serà així, perquè no és negoci. El negoci és la por, el control, els recursos, la guerra convencional, la limitació de l’elit, que siguin pocs i la resta uns bons esclaus obedients. El PODER. Aquest serà només útil si serveix per fer el que vulguin sense limitació, que aquesta la posen ells.

El nou Deu serà la tecnologia (pels rics). Per la resta ens deixaran les religions habituals, que calmen millor l’ànima. Ja veiem com s’empitjora l’educació pels que tenen pocs recursos, així com la sanitat, el transport públic, etc.

Estem en època de canvi. Canvi del poder global, del pensament espiritual, de la revolució dels “antics” països pobres. Tot acaba i tot reneix.

Això sí: ja heu pensat en que faríeu si el món s’acaba?  Jo li estic donant voltes...

 

JP