EL SENGLAR I ELS BOLETS

 

EL SENGLAR I ELS BOLETS :  19-10-2024

Fent avui el cafè matiner al bar habitual he comentat el petit ensurt que vaig gaudir fa uns dies mentre passejava els gossos. Vorejant la riera de l’Avernó direcció a la desembocadura al riu Anoia observava com algú havia obert l’aixeta de la seva claveguera i l’aigua baixava negra. Cavil·lava en com podia ser que encara puguin passar aquestes coses. La riera torna a estar viva, amb les seves tortugues i algun peix. També els ànecs la visiten sovint.

Normalment l’aigua baixa clara, exceptuant quan alguna turmenta ha descarregat per Guardiola i Font-Rubí o quan la sequera només  deixa un filet d’aigua corrent. Alguna vegada la corrent es para i en prou feina resten alguns pèlags.

Intentant no pensar en l’estat de l’aigua vaig veure com els gossos es van esverar perseguint alguna cosa deixant-me endarrerit per l’estret corriol. Uns segons després em van sorprendre quan corrien cap a la meva direcció esporuguits. Un soroll roncava al darrera seu i un senglar de bones dimensions els feia fugir. També el veia venir enfadat i decidit i només se’m va ocórrer enfilar-me al primer arbre que vaig trobar. A la vora d’on estava, un arbre jove va ser la meva salvació. Sense treure la mirada del majestuós animal pensava si estaria a temps de pujar lo suficient alt per evitar una envestida.

Quan em va veure, ja a pocs metres, va derrapar de costat com si jo l’hagués espantat o simplement no esperava trobar-me. En uns segons que van semblar minuts, l’animal va girar cua i va anar a guarir els seus porcells que esperaven a la distància.

Els passeig s’acabava allí i retornaríem sense més.

 

Quan vaig acabar d’explicar breument la història, un amic va fer el següent comentari:

 

-doncs ara que dius això, escolta el que em va passar fa una setmana quan el Jaume i Jo  tornàvem de Sòria de buscar bolets.

 

Jo esperava escoltar sobre algun senglar que va creuar la carretera o alguna corredissa pel bosc.

El tema era que la guàrdia civil tenia un control a un costat de la carretera i els va aturar. Anaven dos al cotxe i al maleter quatre cistells i escaig de rovellons.

Van demanar de males maneres la documentació mentre apuntaven al conductor amb una metralleta, exigint que els moviments de les mans fossin lents. Semblava que estaven buscant algú perillós per l’actitud dels agents.

Van preguntar d’on venien. Els va explicar que havien estat  buscant bolets. En aquella situació van preguntar si tenien el permís per la recollida de bolets. Ell va ensenyar el mòbil amb el permís i va preguntar – en català – al Jaume que fes el mateix.

En aquell moment, un agent es va enfadar per escoltar parlar en idioma estranger, exigint que traduïssin. Aquella situació va incrementar la tensió, ja de per sí incòmode, tenint en compte que les respostes dels boletaires eren sota la pressió d’una persona agressiva i apuntats continuadament per l’arma. El Jaume, amb els nervis, no podia obrir el mòbil per ensenyar el seu permís. Mentre els agents van avisar al Seprona perquè anessin al lloc. Fins i tot un dels agents demanava calma al seu company ja que els “detinguts” no havien fet cap incorrecció, a part de “parlar un idioma perquè no fossin entesos”.

Els agents van consultar a “central” sobre els perillosíssims boletaires sense que la resposta fos anormal.

Quan van arribar els de Seprona van quedar-se estranyats de la situació, que no acabaven d’entendre. Qui portava el lideratge policial era el jove agent que rebufava odi i que va quasi explotar quan el conductor boletaire es va posar un anorac amb l’escut del Barça.

Junt amb els de Seprona, van decidir que portaven massa bolets i que sobrepassaven els quilos permesos, per lo que van haver de deixar tota la collita.

Els boletaires van entendre que qui neix a terreny de gent dolenta ha d’ajupir el cap sota els uniformes totpoderosos. No sé si tardaran en tornar a Sòria, i si ho fan hauran de portar un xandall del Madrid i parlar la llengua de l’imperi.

Coses del VAR.

 

JP