CONSPIRACIÓ DE SILENCI 2

Siguem malpensats! I evidentment només per donar-hi alguna volta sense cap mena de prova ni mala intenció (no sigui que ens apliquin algun article super-constitucional per pensar).

La corrupció està arrelada, des de fa molt. Les seves conseqüències ja són irreparables i el més trist és que la falta de separació de poders fa que no sigui ni probable un correcte funcionament de la justícia.

Es una conxorxa de diversos partits, administració pública, govern, medis de comunicació , grans empreses, etc. (grans empreses amb ex-alts càrrecs polítics influents tornen favors i prevariquen el que poden). Fan que la màquina del radical-capitalisme, que allarga els seus braços fins i tot en l’educació i l’exèrcit està aplanant la malalta democràcia.

Sembla que la inoperància i silenci de la ONU, UE i governs serveixi per fer una prova de fins on es pot controlar una població. I vet aquí l’imprevist, que els surt un gra al cul amb la tribu d’Astèrix i Obèlix. La poció del druida només la consumeix la meitat de l’aldea. Es la poció de la dignitat i de la innocent democràcia. Es que la tribu es deixa portar fins que toquen als fills i l’ànima.

Ara resulta que Europa, aquella que hauria de ser, només té llavor en la petita tribu i la resta d’Europa està anestesiada. I tenen por de que es desperti.

El futbol, les drogues i l’alcohol (legals o acceptades), la por a perdre l’estatus, la feina, les situacions controlades i conegudes, provoquen paràlisi de dignitat.

“L’experiment” al sud d’Europa, mirat amb lupa des de tots els estats amb interessos i un mínim de curiositat, veuen que l’imprevist existeix. Veuen que el poder dels medis i el seu control és molt rentable. Que les societats adormides són fàcilment manipulables. Però amb la dignitat no s’ha de jugar i no es pot admetre que qualsevol “element” estigui en un càrrec públic. Que s’ha de complir uns mínims i que els estats-finca de cacics segueixen tenint molta força, i exèrcit.

Els dos cops d’estat turcs han estat una prova també. El primer fals però donava ales al segon per fer el que calgués i que ara ja és. I no passa res..., primer els negocis.

El poder ha oblidat la causa de dues guerres mundials (no intervenir davant actituds feixistes).

La revolució de l’aldea ha començat, no sabem com acabarà ni quan, però és l’inici d’alguna cosa més gran, la llavor de la nova europa (ja no mereix majúscula), la que voldríem tenir.

A lo que anàvem, que fa que hi hagi partits aliats amb el govern i d’altres sense fer una vertadera oposició.

Algun partit nou ja no té cap medi d’informació que el recolzi, ja no està de moda i no pot trencar l’estructura d’estat. Ja comencen a adorar la cadira com polítics professionals.

Un altre partit, marca blanca del poder i algun altre (fort en èpoques passades), o guanyen molts diners o s’estan protegint d’una corrupció compartida.

Ningú vol anar a presó, però si hi ha canvi de govern i de fiscals, només pot passar que això es produeixi (o hauria). Faran el que calgui per no deixar que canviïn les coses.

La perversió pot degenerar per tots costats, i pot no acabar bé.

El país s’autodestrueix i la població pagarà la reconstrucció, o hi ha opció d’una altra via?

Forza Itàlia.

JP