lunes, 15 de enero de 2018

LA LLEI DE LA SELVA - LA LEY DE LA SELVA

LA LLEI DE LA SELVA

Gotes vermelles regalimaven per les gruixudes fulles fins arribar a la punta i deixant-se caure des de la branca fins el sotabosc. El gran felí havia pogut agafar desprevingut aquell mono que tants dies l’havia “torejat”. Després d’haver-ho intentat diverses vegades, el felí semblava que renunciaria, i a lo únic que va renunciar va ser a perdre la paciència ( la gana va bé per la supèrbia).
S’havia amagat dos dies i dues nits atent als moviments del grup. Només s’havia mogut per anar a beure al rierol que passava vora la colònia de ximpanzés. Controlava els moviments del petit grup, des de les dues femelles embarassades com a les 4 cries que eren estretament protegides per les seves mares i parents.
El sotabosc permetia el camuflatge del gran felí, per la poca llum, l’abundor de plantes amb grans fulles, flors grogues i vermelles – que es confonien amb les taques del seu pelatge – i per la immobilitat.
Les mossegades de les termites obligava a fer tremolar la pell del gran gat, i de vegades uns moviments lents per a fregar-se a l’escorça de l’arbre més proper.
Amb la visió d’aquell grup de monos negres, la baba del felí mullava el terra que tenia entre les potes davanteres.
No podria aguantar gaire més sense menjar; el temps s’acabava. A estones es tombava, i a les hores de més calor, igual que els simis, feia una becaina reparadora, incorporant de forma omnipresent la buidor a l’estomac.
Fins que el cap dels ximpanzés, tranquil i confiat, es va dirigir a un toll vora del rierol. Aquell punt quedava 2 metres sota l’atalaia on el felí s’havia instal·lat, estratègicament.
El simi va fer les mirades habituals a tot el voltant abans d’ajupir el cap, i davant l’aparent pau es va amorrar fins a notar la fresca i clara aigua en els seus llavis.
Un soroll sobtat de frec de branques senyalava l’atac del gran felí, que va caure sobre el mono ajupit i mostrant el coll.
Només va ser un instant de sorpresa i adrenalina, d’ensurt i claudicació. Ja no es va adonar de com el pujava a un gran arbre per cruspir-se’l amb calma.

LA LEY DE LA SELVA

Gotas rojas resbalaban por las gruesas hojas hasta llegar a la punta y dejándose caer desde la rama hasta el sotobosque. El gran felino había podido pillar desprevenido a aquel mono que tantos días la había "toreado". Después de haberlo intentado varias veces, el felino parecía que renunciaría, y en lo único que renunció fue a perder la paciencia (el hambre va bien para la soberbia).
Se había escondido dos días y dos noches atento a los movimientos del grupo. Sólo se había movido para ir a beber al arroyo que pasaba cerca de la colonia de chimpancés. Controlaba los movimientos del pequeño grupo, desde las dos hembras embarazadas como a las 4 crías que eran estrechamente protegidas por sus madres y parientes.
El sotobosque permitía el camuflaje del gran felino, por la poca luz, la abundancia de plantas con grandes hojas, flores amarillas y rojas - que se confundían con las manchas de su pelaje - y por la inmovilidad.
Las mordeduras de las termitas obligaban a hacer temblar la piel del gran gato, ya veces unos movimientos lentos para frotarse en la corteza del árbol más cercano.
Con la visión de aquel grupo de monos negros, la saliva del felino mojaba el suelo que tenía entre las patas delanteras.
No podría aguantar mucho más sin comer; el tiempo se acababa. A ratos se tumbaba, y en las horas de más calor, al igual que los simios, hacía una siesta reparadora, incorporando de forma omnipresente el vacío en el estómago.
Hasta que el jefe de los chimpancés, tranquilo y confiado, se dirigió a un charco al borde del arroyo. Aquel punto quedaba 2 metros bajo la atalaya donde el felino se había instalado, estratégicamente.
El simio hizo las miradas habituales alrededor antes de agachar la cabeza, y ante la aparente paz se agachó hasta notar la fresca y clara agua en sus labios.
Un ruido repentino de roce de ramas señalaba el ataque del gran felino, que cayó sobre el mono agachado y mostrando el cuello.
Sólo fue un instante de sorpresa y adrenalina, de susto y claudicación. Ya no se dio cuenta de cómo lo subía a un gran árbol para ser comido con calma.




JP
Resultat d'imatges de LA LEY DE LA SELVA

No hay comentarios:

Publicar un comentario