La fosca
ombra ennuvola els ulls, de vegades ja apagats,
Batut
d’alliberament i tristesa, de sorpresa,
Es hora
de saber si la llum és certa, i de veure el què.
S’apaga
l’espelma i el fum es dilueix,
o l’ànima
es atreta a nous camins,
o es
reposa o s’envaeix un cos verge,
es va
a nova dimensió fora comprensió,
es
barreja amb el tot sense consciència,
o és
un pas a la puresa, la purga, al misteri.
Davant
dubtes futurs, de falta de temps i espai, de desconegut, millor lluitar per l’ avui,
viure, bagatge, salvatge.
JP
No hay comentarios:
Publicar un comentario