EL PROBLEMA CATALAN - català

Catalunya és l,etern problema d, Espanya. Si fóssim uns pobres desgraciats, només és tractaria de fer-nos callar amb un calbot,  però ens necessiten per viure com viuen a Espanya,  a base de repartir el pastís, a base de subvencions i a base de funcionaris i influències capitalines.

És molest tenir una colònia torracollons i insolidària, que a més està plena de gossos catalans. Sort de l, immigració, els funcionaris i els polítics,  que tenen prou seny i en són molts. Aquests són més manipulables.

Espanya no és democràtica.  No li importa l,opinió dels catalans, no va amb l,Espanya solidària,  la solidaritat dels paganos.

Tots els partits espanyols pensen en la  "unida de España", "antes roja que rota", o Catalunya siempre ha sido España,  segons els famosos polítics historiadors que es van creure les lliçons d, història dictatorials. Només cal veure els cognoms dels parlamentaris, quasi heretats per dret diví de l’antic règim.

 El feixisme torna a sortir de l, armari i el risc de confrontació d, opinions i de conflicte està augmentant per moments. Tranquils que a Catalunya no hi ha armes.

Però el problema es que Espanya no vol acceptar la opinió catalana. Ni li interessa ni vol deixar opció als catalans. El fons de tot és que ens necessita per  viure bé treballant poc. Això d, arremangar-se no és lo seu. L, exèrcit esta a punt pel que calgui. Especialment per mossegar a qui li ha pagat el sou des de fa 300 anys i ja sota l, ordre del conde duque de Olivares.

Europa no es lo que era i te fronts oberts per tot arreu, però saben de quina pasta estan fets al gobierno de España. Una Espanya més petita i una Bèlgica al sud els aniria bé, però són mals estretegues i són curt placistes.

En fi, depèn només de nosaltres. Ens miren per veure fins on som capaços d, arribar. Si surt el sí al setembre, si ens deixen votar, anularan l, autonomia i el desconcert s,imposarà a Espanya i a Europa, ja que aquesta no tindrà clar que fer. En el fons haurà d, apostar per l, Europa dels pobles o la dels cacics, i de moment guanya aquesta última.

Anònim insolidari.

PUTO DIA - castellano y catalan, pero primero en catalan

CATALA

Mal dia a la terra dels acrònims i del protocol. O mal enfocades les percepcions del repte obligat diari. Millor mirar-ho així, ja que depèn més de mi. L’horòscop ho deia clar ahir però no avui que era més eteri i divagava en els núvols de la interpretació.

Demà podria ser un dia millor a la terra dels forats i de la temperatura constant, dels jardins i de les màquines que ens controlen.

Aviat arribarà el temps d’anar a dormir tard i aixecar-se a l’hora que el tall que ens passeja li vingui de gust. Segurament on l’aigua mulla la sorra i on mostrem el resultat de l’operació bikini, que no es tracta de menjar sandwichos.

Visc al centre del món com diuen per les vores de les Gunyoles. Anant malament és anar bé. No cal queixar-se.

Adéu metafòric.

CASTELLA

Mal dia en la tierra de los acrónimos y el protocolo. O mal digeridas las percepciones del reto obligado diario. Mejor mirarlo así, ya que depende más de mí. El horóscopo lo decía claramente ayer pero no hoy, que era más etéreo y divagaba por las nubes de la interpretación.

Mañana podría ser un día mejor en la tierra de los agujeros y de la temperatura constante, de los jardines y de las máquinas que nos controlan.

Pronto llegará el tiempo de ir a dormir tarde y levantarse a la hora que a la carne que nos pasea le apetezca. Seguramente donde el agua moja la arena y donde se muestran los resultados de la operación bikini, que no se trata de comer sándwiches.

Vivo en el centro del mundo como dicen por las cercanías de Les Gunyoles. Aún yendo aparentemente mal significa estar bien. No debo quejarme.

Adiós metafórico.

JP

EL CALORET O EL FI DE LA CIVILITZACIÓ - EL CALORCITO O EL FIN DE LA CIVILIZACIÓN - català i castellano

CATALA

El món que coneixem s,acaba. La civilització, al estil que coneixem, dona senyals d,esgotament i perversió. Les democràcies "virtuals" ja no dissimulen que la innocència s,acabat. Els diners ho són tot. El control de la informació i l,ús de les eines d,estat al servei de uns quants i per interessos indecents. La manipulació es una normalitat.

Ara ja sabem que la globalització consisteix en generalitzar la misèria i fer els rics més rics. Els drets laborals i l, interès perquè tothom millori la seva situació ha desaparegut per les presses de que alguns siguin més rics.

La política consisteix en enganyar durant una temporadeta i després a repartir càrrecs remunerats. I si ja no hi caps, cap al senat que fan falta dormilegues. Si el premi és gros cap a Brussel·les.

Aquests canvis es van produint de mica en mica. Però no heu notat que treballem, si es que treballem, perquè ens fan un favor? Que cobrem sempre massa si ho comparem amb altres de més pobres? No sentiu dels alts organismes europeus, dirigits per corruptes, que ens han de baixar el sou i pujar els impostos? Cosa que no s, apliquen personalment.

Quan ja no es poden mantenir els avars de la cúpula,  per perpetuar la seva creixent presència familiar o d, amiguets,  quan els recursos ja no donen per més creix el deute públic.  Quan aquest passa a ser impagable i la lluita es demanar més crèdit per anar pagant les quotes, és com l, avís del que neda amb taurons al voltant. Quan aquests tinguin gana provaràn de mossegar.

Però en canvi, el nostre gran filòsof del segle, no pensa així. El procés o t, afecta o no. Tens feina o no. Cobres suficient o no, tens patrimoni o no, tens deutes pagables o no, tens pis o no. La qüestió és que cap societat pot avançar deixant molta gent per les vores.

Els canvis són lents, tranquils. De moment el nostre filòsof diu: "Al l'oro,  que no estamos tan mal".

CASTELLA

El mundo que conocemos se acaba. La civilización, el estilo que conocemos, da señales de agotamiento y perversión. Las democracias "virtuales" ya no disimulan que la inocencia se ha acabado. El dinero lo es todo. El control de la información y uso de las herramientas de estado al servicio de unos cuantos y por intereses indecentes. La manipulación es una normalidad.

Ahora ya sabemos que la globalización consiste en generalizar la miseria y hacer los ricos más ricos. Los derechos laborales y el interés que para todos mejore su situación ha desaparecido por las prisas de que algunos en ser más ricos.

La política consiste en engañar durante una temporadita y después repartir cargos remunerados. Y si ya no hay puedes salir elegido, hacia el senado que hacen falta dormilones. Si el premio es gordo , para Bruselas.

Estos cambios se van produciendo paulatinamente. Pero no habéis notado que trabajamos, si es que trabajamos, porque nos hacen un favor? Que cobramos siempre demasiado si lo comparamos con otros de más pobres? No escucháis a los altos organismos europeos, dirigidos por corruptos, que nos tienen que bajar el sueldo y subir los impuestos? Algo que no se aplican personalmente.

Cuando ya no da para mantener los avaros de la cúpula, por perpetuar su creciente presencia familiar, o amiguitos, crece la deuda pública. Cuando esta pasa a ser impagable y la lucha se convierte en pedir más crédito para ir pagando las cuotas, pasa a ser como el aviso del que nada con tiburones alrededor. Cuando estos tengan hambre morderán.

Pero en cambio, nuestro gran filósofo del siglo, no piensa así. El proceso o te afecta o no. Tienes trabajo o no. Cobras suficiente o no, tienes patrimonio o no, tienes deudas pagaderas o no, tienes piso o no. La cuestión es que ninguna sociedad puede avanzar dejando mucha gente por las cunetas.

Los cambios son lentos, estad tranquilos. De momento nuestro filósofo dice: "Al loro, que no estamos tan mal".

JP

SUN GLASSES - català i castellano

CATALA

Els que hem portat ulleres des de menuts, ulleres graduades, teníem més ganes que ningú de portar ulleres de sol. Les ulleres graduades restaven punts, ara n’hi ha de molt xules.

Amb el temps t,adones que et pots fer ulleres de sol graduades i en llocs i moments concrets canvies les ulleres de veure-hi per les de sol. Per anar a la platja o anar en moto. I quan cau el sol toca canvi d, ulleres.

Pel mati, els que tenen cert nombre de diòptries,  la primera feina és passar la mà sobre la tauleta de nit i localitzar tàctilment la maquinària de visió.

I t, acabes acostumant,  les ulleres són una part més del cos.

Sense elles ho tens fotut.  Davant pensaments transcendentals sobre l, evolució,  si visquéssim a la selva sense avenços científics,  no veuríem les preses ni durarien gaire davant els depredadors.  O sigui que millor no filosofar gaire.

Qui no li calen ulleres graduades acostumen a usar molt, massa sovint, ulleres de sol. Tan fan falta?

He descobert la gran facultat de les ulleres de sol, a part de protegir  de la molesta llum. És tracta de poder mirar sense que ho notin. Pots mirar descaradament aquell escot, aquells ulls.  I no és nota!

Això sí,  cal un entrenament per  no girar el cap i cal exercitar la musculatura ocular. És relativament fàcil i productiu.

Mai es tard.

CASTELLA

Los que hemos llevado gafas desde pequeños, gafas graduadas, teníamos más ganas que nadie de llevar gafas de sol. Las gafas graduadas restaban puntos, ahora hay de muy chulas.

Con el tiempo te das cuenta que te puedes hacer gafas de sol graduadas y en lugares y momentos concretos cambias las gafas de ver por las de sol. Para ir a la playa o ir en moto. Y cuando cae el sol toca cambio de gafas.

Por la mañana, los que tienen cierto número de dioptrías, lo primero es pasar la mano sobre la mesilla de noche y localizar táctilmente la maquinaria de visión.

Y te acabas acostumbrando, las gafas son una parte más del cuerpo.

Sin ellas lo tienes jodido. Ante pensamientos trascendentales sobre la evolución, si viviéramos en la selva sin avances científicos, no veríamos las presas ni duraríamos mucho ante los depredadores. O sea que mejor no filosofar mucho.

Quien no necesita gafas graduadas suelen usar mucho, demasiado a menudo, gafas de sol. Tan necesarias son?

He descubierto la gran facultad de las gafas de sol, aparte de proteger de la molesta luz, se trata de poder mirar sin que lo noten. Puedes mirar descaradamente aquel escote, aquellos ojos. Y no se nota!

Eso sí, hay un entrenamiento para no girar la cabeza y hay que ejercitar la musculatura ocular. Es relativamente fácil y productivo.

Nunca es tarde.

JP