ATUR - català

Una forma de reduir l'atur d'una forma justa és el repartiment de la feina. Seria treballar menys hores fins que tothom pogués treballar, els que volen fer-ho. No caldria llavors la partida per l'atur que tots els que tenim la sort de tenir una nòmina paguem cada mes.

Tindríem a tothom actiu, entrenat, aprenent, aprofitant tot el talent, tota la joventut preparada i amb ganes. Llavors podríem descobrir l'atur real, ja que hi haurà una part que no voldrà estar dins el circuit "oficial". Drogues, prostitució, tràfic il·legal de substàncies, armes, etc.

Però hi ha inconvenients; especialment dos. El primer és que hauria zones  que s'hauria de repartir tant les hores de feina que massa gent no guanyaria suficient per viure, especialment en llocs on l'atur és molt alt. Encara que hauria més recursos públics que ara es dediquen a tapar els forats de la falta de feina, etc. que podria repartir-se no cobrant impostos innecessaris.

Però hi ha un que ho fa quasi impossible en la veïna terra arabo-carpetovetònica ( a Alemanya ho van aplicar amb èxit durant la crisi). Els impostos com la seguretat social, l'atur, i d'altres es converteixen en una forma de repartir legalment el botí de conquista. O sigui, els recursos econòmics es deriven a les zones més deprimides o políticament poderoses per subvencionar en forma de infraestructures, ajudes mensuals, PER, museus, capitalitat, funcionariat, etc. i així comprar els vots o mantenir un estatus de relativa calma i tallar les ales als contraris al status actual.

O sigui, que ho tenim fotut. I per això mateix no permetran idees esbojarrades de separació. Només faltaria!

Perquè els cassos de corrupció, amiguisme, falta de separació de poders, injustícia,  incompetència, excés d'estructura d'estat, empreses sota control públic i AENAS varies, vergonya del gobierno, control de ports, aeroports i altres caspes, no són res comparat en la falta de respecte que ens tenen i el tracte de colònia. Seguirà l’espoli i l'agressió. No només per mentalitats feixistes i conqueridores, sinó perquè no poden sobreviure de cap forma més. Hem engreixat massa el dragó i ara no vol ni córrer ni volar, però s'entrena amb el foc per si de cas.

Anònim.

LA MUNTANYA SAGRADA - català

Cada dia tinc la sort de veure la muntanya màgica del Penedès. Que no és del Penedès, però la vista des d'aquí és incomparable.
Quan enfilo cap al cinturó de Sant Sadurní i trenco cap a la creueta, quan començo la baixada cap a Codorniu, apareix majestuosa. No és encara el millor lloc de contemplació, però és el meu. Si el dia és clar, la vista des del Castell de Subirats és de postal, i si a més es veu el Montseny, encara millor.

Però cal reconèixer, que per proximitat i angle de visió amb la llum, la millor vista és a Can Bonastre, o el tram de carretera que ve de Masquefa  cap a Piera. Fa molts anys que veig quasi cada dia la pedra de Montserrat, perquè és una pedra que surt de la plana i no s'acaba d'explicar el fenomen  que l'ha fet aixecar. O ha estat que tota la resta ha baixat ?.

La qüestió és que per molt que la observi, no em canso de fer-ho. Les formes romes i punxegudes, les clapes de verd fosc en la distància, els canvis de color.

A l' hivern, quan surt el sol, les primeres llums s'esclafen en la part estreta del sud-est, el que mira a Martorell, provocant que les ombres s'estirin en quasi tot el lateral llarg de la cara sud. Fins ben entrat el dia no queda ben il·luminada. A l'estiu , el sol puja ràpid i utilitza la muntanya de mirall. No es veu mai la mateixa imatge :  Els núvols que de vegades només capoten la part més alta de les puntes, els núvols que amenacen pluja, les boires que amaguen totalment la formació, el cel blau i petits núvols blancs.
De vegades, sense voler, miro la "W" de la muntanya o el pirulí que surt solitari, que el meu nebot em va explicar que té un nom metafòric impropi. D'altres vegades penso en els nazis que van visitar els monjos per trobar el Sant Grial. De la gent que peregrina o excursiona cap a la muntanya. O els que hi van a meditar.
No acabo de comprendre el motiu que la fa tan atractiva, si la seva presencia magnífica o l'energia dels antics i estranys habitants de la muntanya, que no han deixat restes materials, però sí emocionals.

A més com a bona pedra conductora, rep l'energia de tots els que hi van, i també la lliura. Dona més que rep, per això és la muntanya màgica.

JP

INTERCANVI / INTERCAMBIO - català y castellano.

INTERCANVI – català

Pot ser  algú pensa que el tema és l' intercanvi de parelles. Res més lluny de la intenció.

La inspiració ve del Ramón del Bar. Ell ha proposat que seria interessant poder canviar un dia el lloc de feina. En el seu cas comentava que jo podria estar al bar i ell anar a treballar a la  meva labor habitual. Així podria descobrir com són les feines dels seus clients, de barra.

Cada dia, a les hores punta, immenses cues de cotxes, autocars, trens, motos i altres vehicles es dirigeixen als seus llocs de treball, a portar els nens a l'escola, al metge, de viatge, etc. Són molts els que van a treballar lluny de la seva vivenda.

I un pensa, perquè no podria haver un intercanvi de llocs de treball per raó d'habitatge ?. Una base de dades on es podés referenciar una ubicació del lloc de treball, unes característiques de la feina, unes necessitats de preparació i d'experiència, un sou aproximat, etc. Llavors fer un intent de compatibilitat i estalviar els desplaçaments innecessaris. Estalvi de diners, de temps, de contaminació, millora de comoditat i moltes més avantatges. Carreteres més buides, més tranquil·litat. En cas de comprovar que no t'interessa el canvi, es podria provar en un altre lloc de treball o retornar al inicial. Com a mínim seria una experiència enriquidora.

I pels que inicialment han pensat que es tractava d'intercanvis de parella, no cal defugir responsabilitats per incitar a la confusió. Em sembla que és una pràctica escassa, on cal una mentalització i un convenciment molt clar pels dos components de la parella. Siguin heterosexuals o homosexuals ( Gays, lesbianes ) o parelles humano-animals, que igual també n'hi ha.

Dins de la suposició, sembla que hi ha més intercanvis de parella dins l'estela del desconeixement del partenaire. O sigui, un dels dos de la parella no sap que li fan banyes. També deu haver qui no li agrada que la parella faci el salt del tigre en llits desconeguts, però ho accepta per comoditat o por d'enfrontar el problema. Deu haver qui és prou modern com per admetre relacions de la seva parella amb altres persones de forma pactada. Això és per nota, tant per l'evolució en la relació com per l'acceptació d'un risc per ser consegüent.

Seguint amb la suposició, deu haver més gent amb ganes de tenir relacions extra-parella que no pas els que ho fan. També suposar que de vegades és l' inici de conflictes si no hi ha prou confiança i discreció.

Però siguem seriosos. Es un tema delicat i per valents, que com els emprenedors saben, tot lo no habitual té un risc, però hi ha qui creu que val la pena i qui prefereix la tranquil·litat. Per cert, la conducta pròpia no implica el comportament de la parella, però cadascú s'ha d'encarregar de la seva part.

Salut i cava.

JP

INTERCAMBIO – castellano

Quizás alguien piensa que el tema es el intercambio de parejas. Nada más lejos de la intención.

La inspiración viene del Ramón del Bar. Él ha propuesto que sería interesante poder cambiar un día el puesto de trabajo. En su caso comentaba que yo podría estar en el bar y él irse a trabajar a mi labor habitual. Así podría descubrir cómo son los trabajos de sus clientes, de barra.

Cada día, en las horas punta, inmensas colas de coches, autocares, trenes, motos y otros vehículos se dirigen a sus puestos de trabajo, a llevar a los niños a la escuela, al médico, de viaje, etc. Son muchos los que van a trabajar lejos de su vivienda.

Y uno piensa… porqué no podría haber un intercambio de puestos de trabajo por razón de vivienda? Una base de datos donde se pudiera referenciar una ubicación del lugar de trabajo, unas características de trabajo, unas necesidades de preparación y de experiencia, un sueldo aproximado, etc. Entonces hacer un intento de compatibilidad y ahorrar los desplazamientos innecesarios. Ahorro de dinero, de tiempo, de contaminación, mejora de comodidad y muchas más ventajas. Carreteras más vacías, más tranquilidad. En caso de comprobar que no te interesa el cambio, se podría probar en otro puesto de trabajo o retornar al inicial. Como mínimo sería una experiencia enriquecedora.

Y para los que inicialmente han pensado que se trataba de intercambios de pareja, no hay que rehuir responsabilidades por incitar a la confusión. Me parece que es una práctica escasa, donde hay una mentalización y un convencimiento muy claro por los dos componentes de la pareja. Sean heterosexuales u homosexuales (Gays, lesbianas) o parejas humano-animales, que  igual también hay.

Dentro de la suposición, parece que hay más intercambios de pareja fuera del conocimiento del partenaire. O sea, uno de los dos de la pareja no sabe que le ponen los cuernos. También habrá quien no le guste que la pareja haga el salto del tigre en camas desconocidas, pero lo acepta por comodidad o miedo de enfrentarse al problema. Habrá quien es lo suficientemente moderno como para admitir relaciones de su pareja con otras personas de forma pactada. Esto es para nota, tanto por la evolución en la relación como por la aceptación de un riesgo para ser consecuente.

Siguiendo con la suposición, habrá más gente con ganas de tener relaciones extra-pareja que los que lo hacen. También suponer que a veces es el inicio de conflictos si no hay suficiente confianza y discreción.

Pero seamos serios. Es un tema delicado y para valientes, que como los emprendedores saben, todo lo que no es habitual tiene un riesgo, pero hay quien cree que vale la pena y quien prefiere la comodidad. Por cierto, la propia conducta no implica el comportamiento de la pareja, pero que cada uno se encargue de su parte.

Salud y cava.

JP

INTEL.LIGÈNCIA / INTELIGENCIA - català i castellano

INTEL.LIGÈNCIA - CATALÀ

Quan jo m'imagino, de forma casolana,  què és la intel·ligència ho enfoco des de dos punts de vista. Què és i com és.

Des del punt de vista del què és, podria ser d

escrita com la capacitat per gestionar i resoldre problemes, afrontar situacions i generació de idees. Es un concepte ampli i que segurament trobaríem més àmbits a concretar. Des d'aquesta descripció, podríem subdividir la intel·ligència en 4 estadis :

1-talent o dotació congènita. Aquí cada persona té diferents capacitats naturals, que de vegades descobreix i de vegades no. Dins aquest grup apareixerien els talentosos o superdotats.

2-Hi ha una capacitat importantíssima que és la capacitat d'aprofitament d'aquest talent, que juntament amb altres característiques pot ser més important o resolutiu que la primera capacitat. Aquí també juguen l’actitud, la paciència, la regularitat, la constància i la voluntat. Aquí apareixerien les persones normals esforçades.

3-Quan es combinen les dues primeres característiques, el talent i l'aprofitament d'aquest és quan apareixen els genis. Que no vol dir superhomes, ja que no vol dir que aconsegueixin un major grau de felicitat. Hi ha qui pensa que la intel·ligència, en el seu grau més global és la capacitat d'aconseguir la felicitat i una major adaptació.

4-Intel.ligència Colectiva. Els grups mostren una resolució de problemes o formes organitzatives que són diferents entre uns i altres. Serien el resultat de l'acció de gent amb característiques semblants en diferents aspectes i poden ser per qüestió geogràfica-adaptativa i de tipus empresarial. En l'apartat de qüestió geogràfica i adaptativa estarien els pobles, estats amb característiques pròpies de grup, i el tipus empresarial estarien les organitzacions més concretes com empreses, grups de poder, associacions, etc.

A tenir en compte que la naturalesa és equilibri, així com el ser humà. Un factor positiu acostuma a quedar equilibrat pel defecte per una altra banda. Una supeditació queda equilibrada per una major sensibilitat i per tant patiment. O una carència relacional per notar-te diferent, o simplement dedicar el temps a pensaments, idees o activitats diferents a la resta dels mortals.

Hi ha gent que podria no e

star en cap dels primers 3 estadis, i simplement perteneixer a un col·lectiu, amb els seus pros i contres.
També es pot dividir la intel·ligència en una altra forma, per com és.

-Matemàtica i abstracció.

-Emocional.

Dins la matemàtica hauria la capacitat resolutòria de problemes matemàtics, memorístics, i relacionats amb una dotació genètica.

En aquest tipus es pot observar distorsions deguts al caràcter de la persona. Una persona vergonyosa o nerviosa pot perdre qualsevol avantatja del seu talent innat. El resultat d'una conversa, d'un examen, etc. pot ser negatiu per aquest segon aspecte. Per tant, l'altre punt és el de la gestió d'emocions.

Gestió de les emocions, que és la gran abandonada de l'educació, així com l’esport. Aquesta part, la emocional és la gran protagonista d’avui dia per la forma de viure dins un bombardeig de informació i una educació molt especialitzada. També té una part positiva, que és "entrenable".

Val a dir que es sobrevalora el concepte de la intel·ligència, ja que en un mon com l'actual, per sobreviure i per progressar segons els "estàndards" imperants no cal una gran capacitació. Excepcions a banda és clar.

Els estendards més comuns donen molt de valor a l'aspecte físic, avantatja als psicòpates, importància a la fama, diners a actors i models i esportistes d’elit, poder i diners a polítics, multinacionals i corruptes,  la raó a la força bruta o militar o a religions.

Per tant, com cadascú té el que té, millor es acceptar-ho i aprofitar-ho, sobretot per aconseguir un benestar i una situació que permeti sentir-te bé. Si és amb salut, premi. Si reps una herència inesperada o et toca la loteria, posa-hi seny, que apareixen amics per tot arreu i el cap es trastorna. Cadascú neix amb una situació diferent i injusta. A partir d'aquí apanya't i mira de ser intel·ligent.

Salut i cava.

PD: Es pot qualificar l’emprenedoria com alguna de les característiques de la intel·ligència? Ha de ser un emprenedor intel·ligent? Ha de ser un intel·ligent emprenedor?

Segurament no té perquè sobresortir en intel·ligència, ni ser adaptatiu de mena. Però segurament ha de ser valent. Si hi ha padrins o caler familiar, aquesta facultat ja passa a ser més relativa, però no desmereixedora.

Més cava.

JP

INTELIGENCIA – castellano

Cuando me imagino, de forma casera, que es la inteligencia lo enfoco desde dos puntos de vista. Qué es y como es.

Desde el punto de vista de lo que es, podría ser descrita como la capacidad para gestionar y resolver problemas, afrontar situaciones y generación de ideas. Es un concepto amplio y que seguramente encontraríamos más ámbitos a concretar. Desde esta descripción, podríamos subdividir la inteligencia en 4 estadios:

1-talento o dotación congénita. Aquí cada persona tiene diferentes capacidades naturales, que a veces descubre y a veces no. Dentro de este grupo aparecerían los talentosos o superdotados.

2-Hay una capacidad importantísima que es la capacidad de aprovechamiento de este talento, que junto con otras características puede ser más importante o resolutivo que la primera capacidad. Aquí también juegan la actitud, la paciencia, la regularidad, la constancia y la voluntad. Aquí aparecerían las personas normales esforzadas.

3-Cuando se combinan las dos primeras características, el talento y el aprovechamiento de éste es cuando aparecen los genios. Que no quiere decir superhombres, ya que no quiere decir que consigan un mayor grado de felicidad. Hay quien piensa que la inteligencia, en su grado más global es la capacidad de conseguir la felicidad y una mayor adaptación.

4-Inteligencia Colectiva. Los grupos muestran una resolución de problemas o formas organizativas que son diferentes entre unos y otros. Serían el resultado de la acción de gente con características similares en diferentes aspectos y pueden ser por cuestión geográfica-adaptativa y de tipo empresarial. En el apartado de cuestión geográfica y adaptativa estarían los pueblos, estados con características propias de grupo, y el tipo empresarial estarían las organizaciones más concretas como empresas, grupos de poder, asociaciones, etc.

A tener en cuenta que la naturaleza es equilibrio, así como el ser humano. Un factor positivo suele quedar equilibrado por defecto por otro lado. Una supedotación queda equilibrada por una mayor sensibilidad y por tanto sufrimiento. O una carencia relacional por sentir distinto, o simplemente dedicar el tiempo a pensamientos, ideas o actividades diferentes al resto de los mortales.

Hay gente que podría no estar en ninguno de los primeros 3 estadios, y simplemente pertenecer a un colectivo, con sus pros y contras.

También se puede dividir la inteligencia de otra forma, por cómo es.

-Matemática Y abstracción.

-Emocional.

Dentro de la matemática habría la capacidad resolutoria de problemas matemáticos, memorísticos, y relacionados con una dotación genética.

En este tipo se puede observar distorsiones debidos al carácter de la persona. Una persona vergonzosa o nerviosa puede perder cualquier ventaja de su talento innato. El resultado de una conversación, de un examen, etc. puede ser negativo debido a este segundo aspecto. Por tanto, el otro punto es el de la gestión de emociones.

Gestión de las emociones, que es la gran abandonada de la educación, así como el deporte. Esta parte, la emocional es la gran protagonista de hoy en día por la forma de vivir en un bombardeo de información y una educación muy especializada. También tiene una parte positiva, ya que es "entrenable".

Cabe decir que se sobrevalora el concepto de la inteligencia, ya que en un mundo como el actual, para sobrevivir y para progresar según los "estándares" imperantes no hace falta una gran capacitación. Excepciones aparte claro.

Los estandartes más comunes dan mucho valor al aspecto físico, ventaja a los psicópatas, importancia a la fama, dinero para actores, modelos y deportistas de élite, poder y dinero a políticos, multinacionales y corruptos, la razón a la fuerza bruta, militar o religiones.

Por tanto, como cada uno tiene lo que tiene, mejor es aceptarlo y aprovecharlo, sobre todo para conseguir un bienestar y una situación que permita sentirte correctamente. Si es con salud, premio. Si recibes una herencia inesperada o te toca la lotería, pon cordura, que aparecen amigos en todas partes y la cabeza se trastorna. Cada uno nace con una situación diferente e injusta. A partir de ahí apáñate y trata de ser inteligente.

Salud y cava.

PD: Se puede calificar la empreneduría como alguna de las características de la inteligencia? Debe ser un emprendedor inteligente? Debe ser un inteligente emprendedor?

Seguramente no tiene porque sobresalir en inteligencia, ni ser espectacularmente adaptativo, pero seguramente debe ser valiente.

Más cava.

JP

QUAN QUEDA POC - CUANDO QUEDA POCO - català y castellano

QUAN QUEDA POC – català

Vaig llegir sobre unes opinions de persones que estaven a la recta final de la seva vida.

Sembla ser que en aquesta etapa les coses es veuen o molt clares o molt tèrboles.

Moltes de les persones en aquesta situació van coincidir en que haurien d, haver lluitat pels seus somnis i haver dedicat menys temps al treball.

Els motius o excuses per haver portat una vida dedicada als interessos d, altres no es un tema senzill.

S' ha de guanyar diners per menjar, les factures de casa i per l'escola dels fills. Es treballa per això!

Quantes hores de treball calen per aquestes necessitats? Mig dia?

Resulta que la resta d'hores serveixen pel cotxe, la hipoteca, la tele plana y si és de plasma i 3D i HD millor, el mòbil,  les vacances a Punta Cana, la roba de marca, Internet, la perruqueria del gos, la màscara dels cabells, la depilació i demés prescindibles. O ja no són prescindibles?

Perquè llavors s' entén que calgui fer hores extres, si les cobres.

És fa difícil fugir del que vol i fa tothom. De prescindir del que tenen tots. Del que pensem que té el vehí.

És fàcil parlar i en canvi ben poca gent té clar que fer amb la seva vida. Un acostuma a deixar-se portar pel que sembla millor, del que pensen els demés, dels consells que rebem.

Pocs tenen la sort de descobrir - se, de saber quins són els seus somnis. Quina sort aquell artista, científic,  metge, esportista o mecànic, que pot fer coincidir el que li agrada i el talent.

Hi ha qui té un petit espai d'esbarjo, moments de lleure, un hobby, estones...

D'altres no tenen opció,  i amb prou feina poden sobreviure,  que és el seu objectiu, el seu somni.

Passa el temps i els dies i els mesos s' escurcen. Ja hi ha més vida enrere que per endavant.

Un s' adona que el temps no s' atura i que és un bé escàs.  Encara llavors, només uns pocs saben aprofitar-lo, d’usar-lo per realitzar allò que per un val la pena. Allò que quan s' acaba tot  voldries haver fet.

Sembla que hem estat educats per tenir per comptes de ser. I cal temps per adonar-se. Aquest temps que s’escola entre els dits.

Hi ha un altre grup que prova coses indiscriminadament. No per qualitat si no per quantitat, arribant a experiències extremes per buscar emocions.

No és recriminable dins un ordre. I cadascú pot prendre decisions.

És la manca de temps un catalitzador per al cervell?. Ens fa descobrir a nosaltres mateixos?

Sí es així,  serà la sort o les circumstàncies qui determina el que fem?  O el pensament i el sentit comú?

Tindrà sort qui arriba al final del camí sense deutes pendents ni desitjos per complir. O deu formar part de la naturalesa humana voler sempre més.

Em sembla que és millor penedir-se del que s’ha fet que del que no s’ha fet.

O no.

Jp

CUANDO QUEDA POCO - castellano

Leí sobre unas opiniones de personas que estaban en la recta final de su vida.

Parece ser que en esta etapa las cosas se ven o muy claras o muy turbias.

Muchas de las personas en esta situación coincidieron en que deberían haber luchado por sus sueños y haber dedicado menos tiempo al trabajo.

Los motivos o excusas por haber llevado una vida dedicada a los intereses de otros no es un tema sencillo.

Se debe ganar dinero para comer, las facturas de casa y para la escuela de los hijos. Se trabaja por ello!

¿Cuántas horas de trabajo hacen falta para estas necesidades? ¿Medio día?

Resulta que el resto de horas sirven para el coche, la hipoteca, la televisión plana y si es 3D HD mejor, el móvil, las vacaciones en Punta Cana, la ropa de marca, Internet, la peluquería del perro, la máscara del pelo, la depilación y demás prescindibles. ¿O ya no son prescindibles?

Porque entonces se comprende la necesidad de las horas extras, si las cobras.

Es difícil huir de lo que quiere y hace todo el mundo. De prescindir de lo que tienen todos. De lo que pensamos que tiene el vecino.

Es fácil hablar y en cambio muy poca gente tiene claro que hacer con su vida. Uno suele dejarse llevar por lo que parece mejor, de lo que piensan los demás, de los consejos que recibimos.

Pocos tienen la suerte de descubrirse, de saber cuáles son sus sueños. Qué suerte aquel artista, científico, médico, deportista o mecánico, que puede hacer coincidir lo que le gusta y el talento.

Hay quien tiene un pequeño espacio de recreo, momentos de ocio, un hobby, ratos...

Otros no tienen opción, y apenas pueden sobrevivir, que es su objetivo, su sueño.

Pasa el tiempo y los días y los meses se acortan. Ya hay más vida detrás que por delante.

Uno se da cuenta de que el tiempo no para y que es un bien escaso. Aún entonces, sólo unos pocos saben aprovecharlo, de usarlo para realizar lo que parar uno vale la pena. Aquello que cuando se termina todo querrías haber hecho.

Parece que hemos sido educados para tener en vez de ser. Y hay tiempo para darse cuenta. Este tiempo que se escurre entre los dedos.

Hay otro grupo que prueba cosas indiscriminadamente. No por calidad si no por cantidad, llegando a experiencias extremas para buscar emociones.

No es recriminable, dentro de un orden. Y cada uno puede tomar decisiones.

¿Es la falta de tiempo un catalizador para el cerebro ? ¿Nos hace descubrir a nosotros mismos?

Sí es así, ¿será la suerte o las circunstancias quien determina lo que hacemos? ¿O es el pensamiento y el sentido común?

Tendrá suerte quien llega al final del camino sin deudas pendientes ni deseos por cumplir. ¿O debe formar parte de la naturaleza humana querer siempre más?

Me parece que es mejor arrepentirse de lo hecho que de lo que no se ha hecho.

O no.

Jp