XERRADA AL BAR – TEORIA ECONOMICA DE LA VOLTA AL MON - Històries de SS - CATALÀ

XERRADA AL BAR – TEORIA ECONOMICA DE LA VOLTA AL MON

Dia feiner normal. Abans de gaudir d’una motivadora jornada plena d’alegries i xerrades intel·ligents, un cafè amb llet descafeïnat amb sacarina. Alegria de la vida. No sé com abans podia beure cafè cafeïnat i sucre. I fumar després. Vomitiu. Ara sí que gaudeixo de l’aire pur i de les olors de suat com mai.

La veritat és que abans d’anar a la feina, una passadeta pel Bar de la Rambla a veure la Sílvia i el Ramón, o el Ramón i la Sílvia (no diré el Bar del Ramón, que la Silvia es pot enfadar, i res més lluny de la meva voluntat). Més aviat ó l’un ó l’altre, ja que no acostumen a estar els dos a la vegada. No tinc controlat quan toca a un ó l’altre.

Al entrar vaig trobar-me de sobte el Ramón de Sant Pere i la Nuri. En ma tenien un entrepà de botifarra blanca i un croissant de xocolata. Bon començament. Ell anava vestit amb el seu estil. De marca i ben conjuntat. Ajudat estèticament per la Nuri ?. No ho sé.

Al seu costat hi havia l’Enric. Tot seguit la Miri, l’Adelina i la Cristina i el Pep. Al fons es veia la Núria. Havia lloc al costat de la Cristina.

Vaig anar a seure mentre saludava tothom que anava trobant. Vaig demanar el diari per veure les meravelloses notícies que acostumen a publicar. I vaig començar a llegir la secció d’Economia.

La Cristina va preguntar si hi havia alguna cosa important. I li vaig dir que el mateix de sempre. Que els rics eren més rics i que el Mon no aguantaria el ritme de “prosperitat” que li donem.

I com és habitual, la Cristina té la virtut de sorprendre’m, ja que enfoca els temes des d’un altre punt de vista, ó des d’un punt de vista menys dramàtic. Lo que em fa revisar la “Teoria de la volta al món”, al menys per incloure un detall molt important.

Ja li havia explicat a la Cristina. I com ella es molt educada i observadora, em va escoltar i em va semblar que la trobava, al menys, curiosa.

Aquesta teoria ve a dir que l’ Evolució econòmica i de Civilització fa una volta al món en el mateix sentit de les agulles del rellotge i per la zona càlida o temperada del Planeta (mirat des del Pol Nord). No sé si més d’una volta ó si alguna vegada ha estat en sentit contrari. Però estaríem parlant de molt de temps enrere i sense proves.

O si no, penseu. Entre el Japó i Indonèsia hi ha una zona on es pot observar, enfonsada dins el mar, unes construccions on es veu una piràmide molt gran. Les darreres dades marquen una antiguitat d’uns 10.000 anys. Vaja, que fa ja un temps. Hi ha qui diu que una part de la civilització de l’Atlàntida, o de la mateixa època ?. Ves a saber. El tema és que en aquella zona hi havia una civilització avançada i que va patir un ensurt Natural que la va fer desaparèixer ó la va fer evolucionar sense més dades identificadores.

Xina portava milers d’anys de cultura. Lentament evolucionada ó difícilment coneguda. El segon graó de civilització.

Analitzant les restes arqueològiques d’ Indonèsia, Persia / Irak, poc temps després ( lo de “poc” és una manera de dir-ho) donen a entendre que “la Civilització predominant” anava direcció oest. I Egipte. L’Esfinge, les grans Piràmides, els Faraons negres, etc. Algú dubte que en aquella època (-8.000 / 0) eren la Civilització més important ?. I mentre Bizanci i Grècia anaven dient la seva, evolucionant coneixements, adquirits en part d’Egipte i els països més orientals, altrament evolucionats.

I després Roma i l’Imperi romà. Marca de l’actualitat (funcionem igual mentalment). Carlemany, Napoleó, imperi Franc. I Anglaterra i la Commonwealth. I l’Imperio Castellano por la gracia de Dios. Anant cap l’oest que és més verge.

I després de les dues guerres mundials els Estats Units. L’Amèrica que és va apoderar del nom, ja que quan es parla d’Amèrica (al menys en el seu punt de vista) són els USA i Amèrica del Sud el pati traster.

I passen els anys i resulta que el Japó agafa la directe i passa a ser segona potencia mundial (també a l’oest). I ja tenim una volta complerta (havien hagut més voltes?. Els Maies parlen de Civilitzacions i total destrucció durant 7 vegades . . .).

Però el temps i el viatge civilitzacional no s’atura. Es el moment de Xina. Que probablement serà primera potència si la deixen. Segurament ho serà, però algú intentarà endarrerir aquest pas. I probablement  Indonèsia i India creixeran.

Seguirà aquesta evolució i tornarà Europa a ser alguna cosa més que un Parc Temàtic ple d’avis que haurà d’importar joves per cobrar entrades ?.

Bé. La teoria està descrita. I no té gaires pretensions, ja que només es observació teoritzada i si l’encerto l’endevino. La trobo bonica.

Jo, com sóc bastant dramàtic en els temes politics i econòmics, necessito gent amb seny i pensaments clars com els de la meva dona i la Cristina, que em fan donar una altra volta a les idees.

A nivell econòmic i polític acostumo a donar-me predilecció per la teoria de la Conspiració. La trobo atractiva i possible. Crec en el control del mon per part d’un grup de gent. Que ens fan anar per on volen i cap on ells volen.

Poder, diners. Corrupció, Contaminació.

O com diu la Cristina ; estem millor que els nostres avis. I probablement els nostres fills no ho tindran tan malament. Jo venia a dir que els nostres fills han de passar una època de baixada. Especialment en l’aspecte educacional, laboral i econòmic. A mesura que la gent més poderosa ho és més.

La Cristina m’ha fet pensar en que tot no és tan lineal. Dins de cada època i lloc hi ha uns subpoders. En l’escala que caigui. El mon pot estar en part conduït per gent molt poderosa, però en cada país, area, ciutat i poblet, hi ha uns altres poders que a nivell individual són més importants i propers.

I a nivell polític passa el mateix.

Gràcies Cristina.

Per tant, per no ser massa pedants, caldrà esforçar-nos per fer el que podem fer per aportar alguna cosa positiva. A la nostra zona propera. Si és a nivell mundial millor, però no acabo de veure-ho clar.

Records a tothom.

Anònim de SS